Tot passa en aquest món, la nostra FESTA MAJOR, també!!!

Una imatge de l'actuació de Cesk Freixas i Pau Alabajos, amb una majoria aclaparadora de gent jove. Per cert, em sap greu que en aquests recitals, en els quals les lletres són tan importants com les músiques hi hagi una minoria selecta atenta als músics i un galliner festiu al darrere una mica sorollós. En fi, són els problemes dels espais oberts amb bar a prop. De tota manera, un gran ambientasso i uns músics excel·lents!!!

Una mostra de la pluralitat poble-sequina... Als balcons d'una casa de veïns del carrer Nou de la Rambla (per cert, sabeu que en temps antics aquesta part del carrer Nou es deia carrer Canals?) podeu percebre: un balcó guarnit i participatiiu, una bandera espanyola convencional, una bandera espanyola amb toro inclòs i una bandera independentista. Això és pluralitat!!! Espero que la ideologia no afecti les reunions veïnals per discutir temes quotidians habituals en aquesta mena de trobades.

Una imatge del grup de Guinea... Art que belluga, com feia dir Rusiñol al seu pobre vidu, contemplant el ball fet per una noia de bon veure. Un gran festival i unes grans nits!!!

Més recital de Freixas i Alabajo, ara vist pel darrere.

Primeres havaneres de la Festa, a la Plaça del Sortidor. Com en el cas del recital de Cesk Freixas, es va patir el soroll de l'ambient, la remor dels escenaris propers i la desafecció havanerística dels qui feien xerinola als baretos. 

Segones havaneres i fi de festa tradicional a la Plaça de Santa Madrona. Aquí, com que tot el públic estava pel tema hi va haver, com cada any, olor de multituds, respecte per l'actuació, entrega fervorosa i un gran ambient fins i tot diria que intergeneracional. Ens van donar una bengala per cantar el meu avi però allò del mocador de la Bella Lola acaba per cansar, què voleu que us digui. Que una ja té anyets i tant moure el braç cap a la dreta i l'esquerra amb un tovalló de paper a la mà resulta molt cansat i pot provocar tendinitis!

Rauxa retratadora dels nostres temps a les havaneres de la Plaça de Santa Madrona, després del cremat, en el fi de festa.

Els Moderns, un dels nostres coros supervivents, admirables i esforçats!!! Sobretot, que no ens abandonin!!!

No he fet massa fotografies ni he anar a tots els actes de la Festa Major per manca de temps i perquè ja no estic per nits esbojarrades. En general crec que tot plegat ha anat molt bé i que millorem de forma exponencial. El festival organitzat per Renaixença va ser una meravella, sense desmerèixer la resta de coses que s'han fet. Però és que sorprèn la capacitat d'organització i el nivell de qualitat, la veritat. Tots els grups van estar d'allò més bé però els de Geòrgia van entusiasmar fins a límits extraordinaris...

Fins l'any que ve, felicitats als organitzadors, participants, veïns i veïnes, poble-sequins en general i visitants forasters, que em sembla que aquest any n'hi havia uns quants, molts d'ells joves!!!!