Molt abans que Serrat un cantant, en aquest cas líric, nascut al nostre barri, havia triomfat. Era el baríton Manuel Ausensi, fill d'un sereno o vigilant del barri, que recorden molt bé les persones de la generació dels meus pares que era, fet i fet, la seva.
La meva mare evocava sovint una anècdota de joveneta, quan amb unes amigues i veïnes havien anat a escoltar Ausensi en una sarsuela, en un centre d'aquells d'aleshores, i a l'artista, aleshores també molt jovenet, se li van descosir els pantalons de la banda del darrere, cosa que va provocar aquelles rialles desfermades i exagerades que tan sols es produeixen durant la despreocupada adolescència.
Malauradament, com sol passar, durant alguns anys vam oblidar-nos força d'ell. La col·locació d'una placa al carrer de Blai, a la porta de la casa on va néixer, va fer-se massa tard, estava malalt i va morir al cap de pocs dies.
Dimarts, en la xerrada de CERHISEC, evocarem la seva figura i ho farem gràcies a la col·laboració del senyor Albert Vilardell, economista i crític musical, que n'ha escrit una biografia recentment amb el nom, ben significatiu de La frágil memoria.
Ja ho sabeu, doncs. Com sempre, dimarts, 26 d'octubre, a la Biblioteca Francesc Boix, de dos quarts de vuit del vespre fins a les nou.
1 comentari:
Recuerdo a mi madre hablando de él en casa ¡¡¡¡, cuenta que ella nació en la calle Carretas esquina Aurora y que Poble Sec estaba a un tiro de piedra y la lírica en su apogeo ¡¡¡
Publica un comentari a l'entrada