dissabte, 9 d’octubre de 2010

La llibreria Azteca i el seu temps


La concessió del premi Nobel a Vargas Llosa farà vessar molta tinta, l'escriptor ha fet una estranya evolució política i ideològica al llarg de la seva vida i, pel que fa al català, va ser un dels primers firmants d'un d'aquests desafortunats manifiestos amb els quals ens obsequien de tant en tant. Llàstima, ja que aquest autor va ser pràcticament descobert, com la resta d'autors de l'esclat de novel·la hispanoamericana, dels seixanta i setanta, a Barcelona, on va viure uns anys i on els mandarins de l'època el van passejar i lloar. Encara ahir Carme Balcells i Castellet es mostraven emocionats amb la concessió i no van tocar els temes polèmics, com és natural.

El premi Nobel de literatura és de literatura i no és un premi d'honor. Tampoc no ens era simpàtic Cela per raons òbvies, el mateix Pla no tenia un passat massa convencional. Més enllà de tot plegat i com que ja sé que els escriptors acostumen a decebre personalment quan els coneixes massa, com gairebé tothom, he de dir que, pel que fa als aspectes literaris, considero Vargas Llosa un molt bon escriptor. Els Nobel són uns premis més, per molt prestigi que tinguin, subjectes a moltes pressions, polítiques i conveniències. Delibes va ser un etern candidat i no el va aconseguir. En tot cas, el temps decideix els autors que passen a això tan fràgil que es diu posteritat.

La concessió del premi m'ha portat un record relacionat amb el barri. L'efímera vida de la magnífica llibreria Azteca del carrer de Tapioles, on vaig comprar La ciudad y los perros. Recordo que algú em va comentar que la llibreria l'havien posat exiliats que retornaven, en concret de Mèxic, cosa que tindria a veure amb el nom. En la primera època hi despatxava una senyora gran, rossa i enigmàtica, que sempre em feia descompte i que em va comentar que el llibre era molt bo. Una senyora que jo imaginava amb un passat novel·lesc, de lluitadora republicana. Eren uns anys en els quals s'obrien llibreries en lloc de tancar-se'n. Al Passeig de Gràcia es va instal·lar el famós Drugstore, un dels primers espais on podies triar i remenar llibres. Al barri fins i tot algunes papereries tenien també un petit fons de llibres seriosos. Mai no havíem tingut aprop una llibreria amb cara i ulls, Azteca va ser la primera, però l'entusiasme lector va passar i la llibreria es va decandir i va acabar tancant i ara hi ha una perruqueria, en aquell indret. El Drugstore també va acabar de mala manera.

Avui no tenim una bona llibreria ni al barri ni a la rodalia. Moltes de les nostres papereries també han anat tancant. Les grans superfícies s'han engolit els petits establiments i tot ha canviat molt malgrat que cal dir que moltes coses també han millorat, tot i la tendència a la queixa, esport nacional, i la crisi que ens atenalla. També ha canviat Vargas Llosa però faci el que faci sempre ens quedaran les seves bones novel·les, els seus assaigs interessantíssims. La resta és literatura i literatura sobre la literatura.

Recordo l'emoció amb la qual vaig viure la instal·lació d'aquell establiment ple de llibres a tocar de casa i la pena que em va fer el seu tancament. Sempre recordaré el seu pas efímer pel nostre barri.

4 comentaris:

Miquel ha dit...

Avui no tenim una bona llibreria ni al barri ni a la rodalia.,,,¡gran veritat ¡ la meva del carrer Floridablaca, era una distribuidora i ha futut el camp a Sabadell

harmonia ha dit...

A lo que son en els barris no ni han cap ,jo com visc a molt aprop de l´illa ja el fnac que te de tots el temas,mi paso moltes hores miran i sempre en pico algun,sobre tot de historia de Catalunya,o be d´España,m ´agrada tafenejá de tot una mica.

Júlia ha dit...

Tens raó, Miquel, les que teníem han anat de baixa, hi ha algunes papereries que tenen alguns llibres 'de moda' i poca cosa més. Fins i tot abans demanaves un llibre i te'l portaven i ara els dones molta feina i si no són llibres 'famosos' diuen que no els troben i ja t'apanyaràs.

Correm mals temps per a aquesta mena de coses.

Júlia ha dit...

Harmonia, doncs tens molta sort, aquestes grans superfícies estan bé per remenar sobre tot si hi pots anar a hores tranquil·les, quan hi ha molta gent em marejo.