Una mica com passa amb les corrides de toros, avui ens estranya que la boxa tingués tant d'èxit en èpoques pretèrites. El fet és que hi havia molta afició, que a Barcelona es feien molts combats, sobretot al Price, i que al Poble-sec vam tenir les nostres figures, amateurs i professionals. Si recordeu la xerrada sobre la sala 'El Pinar' potser recordeu també que fins i tot allà s'hi van fer combats.
Demà, dia 30 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, com sempre a la Biblioteca Francesc Boix, Agustí Mercadé i Josep Fabra ens parlaran d'aquella època i d'aquelles figures.
Per als tafaners he trobat dos blogs d'un nét d'Àngel Tejeiro, el primer boxejador retratat en aquesta entrada, en els quals escriu de forma molt aprofundida i seriosa sobre el tema. M'ha sorprès comprovar que també persones de la família o que s'hi havien relacionat van practicar de forma desacomplexada aquest esport.
1 comentari:
El meu pare era seguidor de la boxa.
D'aquest fet tinc uns records entranyables.
De ben petit, em deixava quedar-me a mirar la nostra primera tele, una Zenith en blanc i negre, quan combatien Legrá (contra Famenchon), Carrasco (contra Mando Ramos I i II) o Urtain (contra Peter Weiland o Henry Cooper).
Entre assalts, ell i jo simulaven l'enfrontament davant del sofà.
Evidentment, vaig tenir els guants que vaig demanar pels reis.
Publica un comentari a l'entrada