dimecres, 23 de febrer de 2011

CERHISEC: CLUB ATLÈTIC RUNNING, trenta-dos anys d'història esportiva






Ahir, darrer dimarts de mes, vam dedicar la xerrada de CERHISEC al Club Atlètic RUNNING, fundat l'any 1979. Com que sóc molt poc esportista, tot i que em sap greu, vaig anar a la xerrada més aviat per militància associativa que per entusiasme íntim, però em vaig ensopegar amb una estona molt i molt agradable i amb una conversa molt interessant sobre la història d'aquest club d'atletisme que ja té més de trenta anys.

Josep Maria Queralt, president de l'entitat, va fer un magistral recorregut per la vida del club que podria ser, més o menys, la vida de moltes altres associacions semblants, dedicades a afers diversos i que també és la vida real de molts de nosaltres, història viva i viscuda: naixement precari, manca de seu per a les reunions, crisi interna, escissió i fugida de socis vers d'altres entitats i revifalla actual, amb més de cent socis, seu a la Coordinadora d'Entitats i un dinamisme afavorit per l'afició a aquest esport. 

Tenen un himne que podria esdevenir cançó de moda, molt divertit i marxós i amb uns arranjaments de professional, una bonica mascota, un simpàtic drac, i publiquen trimestalment una revista magazine molt ben editada, on hi ha de tot i que també es podria comercialitzar sense manies, ja que s'hi pot trobar, a més d'esport, poesia, articles de fons, receptes de cuina, política, turisme i el que calgui. Als qui sabem com costa tirar endavant qualsevol iniciativa aquestes coses ens meravellen, ja que volen dir que al darrere hi ha gent pencaire i entusiasta, ben avinguda i amb idees molt clares que, en aquest cas, consisteixen en donar una gran llibertat als socis per assistir o no a les activitats, al seu ritme i quan els ve de gust. Actualment entrenen al poliesportiu de les Tres Xemeneies, tres dies a la setmana a les sis del matí i els dissabtes a les set, cosa que és admirable i exemplar.

No tot el que fan és atletisme, munten un musical cada any, fan excursions més convencionals i un munt de dinars, esmorzars i sopars, cosa molt convenient, ja que tinc comprovat que l'associació que beu i menja unida roman unida i en bona harmonia i diria que per alguna experiència que he tingut, la crisis associativa va venir en deixar de fer sopars o esmorzars tots junts.








Algunes persones assistents a la xerrada van incidir en els riscos esportius, però, amb molt bon criteri, es va comentar que cadascú ha de saber el risc que pot assumir i que, en tot cas, l'entitat ofereix un gran ventall de possibilitats per tal que la gent s'adapti a allò que li agrada fer. Un dels punts febles és la manca de senyores a l'entitat, senyores actives, tot i que han fet molts esforços per tal d'aconseguir millorar el tant per cent, i també l'edat mitjana dels socis, una mica elevada ja. De tota manera, durant els darrers temps han entrat a l'entitat uns quants joves, cosa que fa pensar que el club té la continuïtat assegurada. Endavant, RUNNNIG!!!!



2 comentaris:

Miquel ha dit...

Ostres ¡¡¡¡ molt bé...¡¡¡salut

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Prou que et dono la raó en això que roman unida aquella associació que menja i beu unida. És una manera infal·lible d'estrènyer lligams, més enllà de compartir una afecció determinada.