dimarts, 27 de setembre de 2011

CANÇÓ DELS GEGANTS DEL POBLE-SEC


Dedicada a la família Velasco, la més gegantera de les rodalies.



La nostra geganta no és reina formal
ni bella pagesa alegre i feinera,
ni una menestrala ni una botiguera,
ni princesa mora ni fada ideal.
Regna en els capvespres i les tendres nits,
vesteix transparències i plomalls daurats,
aplega els desitjos pregons i amagats,
dansa als escenaris dels amors prohibits.

El nostre gegant és home important,
té empreses i càrrecs i força diners,
família avorrida, i viu als carrers
on viuen els rics i gent benestant.
Però baixa al teatre a viure i somniar
quan el món li sembla sense cap sentit,
quan se sent molt sol i trist i ensopit
i pensa en la noia que surt a ballar.

S’estimen amb certa passió deshonesta,
temen que algun dia es diran adéu,
ell li fa regals, ella no té preu,
i dansen plegats pels carrers en festa.
Són una parella d’infidels amants,
d’amor sense murs, d’amor clandestí.
De vegades planyen ambdós el destí
que els va fer anar a raure en móns tan distants.

El cambrer els contempla, menut i discret,
coneix el que passa i observa amatent.
A la seva feina cal ser molt prudent,
i des de fa anys sap guardar un secret.
Ell coneix la vida i a la gent comprèn,
tot servint vermuts i cafè i licors
veu néixer i morir odis i rancors,
la passió arrauxada i el desig ardent.

Quan la festa arriba i arriba el xivarri
i de tot arreu vénen mil gegants
no trobo que n’hi hagi de tan elegants
ni tan ben plantats com els del meu barri.

Júlia Costa. Poemes inèdits.

5 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Quin poema tant bonic, Júlia.
Has fet créixer el gegant cambrer!.
Felicitacions.

coordinadora entitats del poblesec ha dit...

no tinc paraules per agrair-aquest poema

velasco

Júlia ha dit...

Ja feia temps que volia fer algun poema dedicat als gegants, m'alegro que t'agradi!!!

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Julia:
Fantástic Poema.
Petons desde Valencia, Montserrat

Júlia ha dit...

Gràcies, Montserrat.