L'emblemàtica Font del Cargol, hi havia begut aigua moltes vegades, de petita, amb el meu pare.
Esplèndids baladres florits.
Una altre font, molt malmesa i sense raig, en un racó tranquil.
Monument dels anys setanta dedicada als promotors de l'exposició de 1929. No n'he trobat l'autor.
Un banc i un xiprer, tota una metàfora visual.
Vista de la ciutat, enterbolinada per la calitja, des dels jardins del Palauet Albéniz.
Racons romàntics dels jardins del Palauet.
La noia de la trena, bonica estàtua de Josep Subirats. No sé perquè la van treure d'on era abans, els jardins del Teatre Grec. No entenc la dèria en canviar les coses de lloc, la veritat.
4 comentaris:
Hola Júlia,bon dilluns, acabo de trobar el teu blog, soc nascuda al Poble Sec, i encara que vaig marxar al any 75,varen quedar els meus pares,la meva germana i els meus llaços sentimentals pel barri, em faig ara mateix seguidora teva per anar redescobrint de la teva ma, els reconets que em duran tan lluny amb el temps. Moltes gràcies, per compartir, reb la meva admiració.
Montse
Te falta la fuente que utilizabamos los chabolistas de piscina ¡¡¡
La que está frente al Estadio( que así le llamábamos), y donde venía el Grabao a agenciarse con la ropa que dejábamos escondida detrás de los arbustos.
Un abrazo..me gusta ver Poble Sec y me gusta caminar por Montjuich..
salut
Hola, MOntserrat, m'alegro molt de veure't pel blog, gràcies pel comentari. Anaves a les monges? és que recordo una Estupiñà més jove que jo he pensat que potser eres tu.
Miquel, me falta alguna más, sólo es un paseíto. Siempre encuentras nuevos rincones y viejos recuerdos, por Montjuïc.
Publica un comentari a l'entrada