divendres, 2 d’agost de 2013

ELS ESTABLIMENTS SANTA MADRONA, EL 'MERCADILLO' DEL CARRER ELKANO



Aquesta fotografia mostra un paisatge desaparegut, el petit mercat del carrer d'Elkano, la cosa més semblant a un mercat que hem tingut al barri. Al costat, una perruqueria també desapareguda, que va ser molt popular. Aquest bocí de carrer ha anat passant del soroll al silenci, com que aquest paisatge el veig des del balcó recordo que de bon matí sentia, fa anys, la xerrameca de la gent que anava encara a comprar a aquest indret.

Vaig entrar per primera vegada al mercadillo quan devia tenir uns deu anys, amb una companya d'escola anàvem a recollir diners pel Dòmund, amb aquelles guardioles pintoresques que eren un cap d'indi, de negre, de xinès. Quan vaig anar a viure a aquest carrer, ja fa trenta-cinc anys, el mercat encara funcionava i fins i tot va experimentar una revifalla important, el cant del cigne. Tenia la meva edat, l'havien construït l'any 1948.

La gent més gran recordava que anteriorment hi havia a aquest indret uns grans safareigs. Els paisatges canvien, ho relacionem tot amb la nostra pròpia vida i allò que sembla antic sovint no ho és tant. El mercat va tancar de forma definitiva fa anys i a l'indret s'hi van fer uns apartaments una mica misteriosos que van fomentar comentaris diversos sobre el seu ús. Són una mena d'apartaments on hi rau jovent de pas, m'imagino que amb problemes relacionats amb la justícia. Es van fer de forma discreta, m'imagino que per evitar les inevitables protestes veïnals habituals.

Avui m'ha sortit aquesta fotografia, tinc els fons documentals molt desordenats però crec que publicada aquí i a l'abast de tothom serà més útil que oblidada en una capsa familiar. Durant uns anys vaig tenir la sort de poder anar a comprar-ho gairebé tot al davant de casa. Al costat de la perruqueria hi va haver també durant un temps carnisseria i al carrer Tapioles, un parell de peixateries i fins i tot alguna altra perruqueria. I al carrer de Tapioles també hi va haver aquell inoblidable Jamonísimo i l'entranyable Bodega Ribas, centre de reunió i de debat de tota mena de temes d'actualitat. No tot ho tinc retratat, és clar, no era tan fàcil com ara, deixar constància del que fos.

Em va saber greu el tancament definitiu d'aquests establiments comercials que havien nascut el mateix any que jo mateixa i es deien de Santa Madrona. El seu públic fidel era gent gran, en d'altres temps la gent es movia molt poc del seu raconet de barri llevat d'alguna excursió al mercat de veritat, el de Sant Antoni.


4 comentaris:

Miquel ha dit...

Tenía un amigo que poseía una frutería/verdulería allí dentro, No era muy pequeño , no, antes bien era de unas proporciones considerables y habían varios establecimientos .

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Hola estimada Júlia, molts establiments petits ja no existeixen, no poden conpetir en preus amb les grans superfícies, i és una llàstima, perquè són entranyables i de tota la vida, eren personalitzats amb unes cadiretes i allà compraves i feies la terúlia.
L'últim que sàpiga jo que a tancat i no per la seva jubilació és Queviures RAFEL, en Consell de Cent, amb fruita, verdures i tota mena de queviures i allà he comprat durant 15 anys ...
Van posar davant, a la cantonada de la dreta, de l'esquerra botigues similars a la d'ell, i totes tancades ...
Una pena, una abraçada i gràcies per recordar-te de tots.

Júlia ha dit...

Cert Miquel, estaven prou bé, però també hi havia molt petit comerç viu i no va arribar a ser 'el mercat del barri' tot i ser popular en aquest sector del Poble-sec.

Júlia ha dit...

MªTrinidad, és una llàstima veure com tot canvia de forma tan ràpida, em temo que poca cosa hi podem fer però el petit comerç donava molta vida als llocs, encara sort dels nous pakis-adroguers, al menys pel que fa al lloc on visc.