dimarts, 25 de juliol de 2017

UNA MICA D'ESPERIT 'TRIANERO' NO ENS FARIA CAP MAL

Resultat d'imatges de cerámica Triana recuerda cantaor

Aquest any, durant la Festa Major, no s'ha posat al barri cap placa commemorativa. Quan vaig visitar el barri de Triana de Sevilla vaig sentir enveja admirativa vers una cultura popular sense complexos, que recorda amb boniques rajoletes personatges que hi van néixer, viure, morir. N'hi ha de famosos, toreros, cantaors, ballarins... Però també es recorden modistes, per exemple.
Resultat d'imatges de triana azulejos
Al Poble-sec, i m'imagino que a Barcelona, en general, posar una placa en algun lloc precisa d'una certa i excessiva burocràcia. A més a més hi ha prejudicis, de vegades som tan entusiastes en fer homenatges com en esborrar memòries, depèn del vent que bufa. Per exemple, crec que la placa dedicada a Merletti potser avui no es posaria, a causa d'una certa simpatia del fotògraf pel règim franquista. Encara no fa gaire temps algú em criticava que al Paral·lel hi hagués la font de la Raquel Méller ja que la cupletista i moltes coses més va ser... amiga d'Alfons XIII. Al barri hi va haver gent relacionada amb el món dels toros però avui segur que ningú en voldria saber res.

Resultat d'imatges de triana azulejos
Les plaques que tenim han estat objecte de debats diversos. També han estat objecte de l'atzar, de la casualitat, com ara la de Rossend Llurba, que avui tothom amb una mica de cultura popular sap qui era, però que la tenim gràcies a la col·laboració de Pere Sagristà, que és qui més sap sobre el personatge, i que va contactar amb CERHISEC ja fa molts anys, quan Llurba era desconegut per a la majoria de poble-sequins inquiets i per una gran part de gent que avui el reivindica. Per acabar-ho d'adobar s'hi barregen qüestions de correcció política, la de González Ledesma va comptar amb alguna reticència perquè aleshores tocava posar-ne alguna dedicada a una dona. 
Resultat d'imatges de Triana coplas sobre el barrio
He pensat en tot això aquests dies recordant i escrivint sobre el gran Escamillo, artista emblemàtic del Molino. Pel gener d'aquest any en va fer trenta de la seva mort, va viure durant molts anys al carrer de Margarit i penso sovint en ell quan passo pel davant d'aquell edifici, relativament nou en comparació amb d'altres del barri, d'on l'havia vist sortir tantes vegades, les darreres ja malalt i acompanyat per un home més jove. No costaria res ser més generosos amb el tema i que un passeig pels nostres carrers es convertís en un record continuat a l'entorn de la gent que hi va viure i morir, fos com fos, fes el que fes i pensés com pensés. Al barri hi va viure molt gent de la faràndula popular, avui oblidada o gairebé. Però, si ni tan sols hem posat res que fes referència al pintor Simó Gómez, què es pot esperar, realment?
Resultat d'imatges de triana azulejos
Quan és possible les plaques s'han de posar mentre l'homenatjat viu, és clar que per això ha de tenir un mèrit reconegut i consensuat. Sempre em ve el cap el cas trist de Manuel Ausensi, que estava molt malalt quan es va posar la placa al lloc on va viure, tant és així que va morir al cap de pocs dies. Per problemes administratius la placa dedicada al futbolista Olivella, situada al camp de la Satalia, va estar un temps sense poder-se penjar. El tipus de placa utilitzada tampoc no és cap meravella, però al menys és alguna cosa. El Poble-sec és un barri molt especial, tan estimat com criticat, tota la vida sento a dir que s'ha malmès, que no és el que era i etcètera. No ho acabo d'entendre, la veritat. Tot canvia i precisament el nostre barri ha acollit tota mena d'onades immigratòries i ja va néixer com a barri d'acollida de forasters pobres. 

8 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Mi niña...y en Roma...en Roma...
Te gustaría porque las paredes (por cierto mal cuidadas y peor acicaladas), siempre tienen placas. Aquí nacio tal...O, de aquí se llevaron 300 niños a Mathausen tal dia... O por aquí pasaba el aqua máxima que fue puesta por Severo en el año tal...
Y en Barcelona no tenemos placas, sólo la del Tete Montoliu en Muntaner, y la de Bolaño en Tallers, Serrat en P Cabanyes que yo recuerde...
pero fíjate la de escritores...toda la generación del 59 , Gil de Biedma, Goytisolo, Colita, Barral, Marsé... Los Cervantes, los/as del premio Nadal...
La nueva generación hispano americana de la Tusquets en la calle Caponata, G Marquez, Llosa... y poner algo de su bra , no se una parrafada..
Mira que podríamos tener placas y placas..
Y pintores, y dibujantes y diseñadores...y actrices...
Una abraçada

Francesc Puigcarbó ha dit...

Aqui tindriem un fandango muntat de seguida, he vist un dedicada a un alcalde, posa-la aquí i ja la tens armada, o si posessim la de l'Escamillo, ja n'hi hauria que no hi estarien d'acord, sempre hi ha d'haver discordia en tot, va den l'adn.

Júlia ha dit...

Miquel, hay bastantes más placas, en Poble-sec, sólo: Serrat, Merletti, Ausensi, Llurba, Julieta Serrano i no sé si alguna más, pero son pocas. El caso de Triana me encanta porque no sólo hay famosos, también gente del barrio popular, modistas, vecinos que hicieron algo por el barrio...

Júlia ha dit...

Francesc, aquí costa molt posar-se d'acord en aquesta mena de coses i tot va a tongades, és cert que sempre hi ha els que estan sempre en contra de tot i, sovint, per motius molt esotèrics.

Júlia ha dit...

Miquel, m'he deixat la del futbolista Olivella, la darrera que es va posar.

Tot Barcelona ha dit...

M´agrada, man que el fútbol és un racó que intent olvidar.
Salut

Rodericus ha dit...

Si no recordo malament, hi ha una dedicada a Francesc Boix al carrer de Margarit.

Teniu raó, es molt complicat trobar unanimitats per posar-las sense que a ningú li surtin ampollas per qualsevol raó. I es una llastima, perque fixariam aquesta cultura popular que s´está esvain mica mica de la memoria de tots.

Salut.

Júlia ha dit...

Tens raó, me l'he deixat, i això que els promotors del nom de la Biblio vam ser el CERHISEC, precisament.


Aquí costa molt tot, sempre hi ha algú que està en contra, en una entitat són quatre i dos se'n van a fer-ne una de nova. Potser exagero però m'he trobat amb coses molt surrealistes.