dijous, 7 de febrer de 2019

EL SORTIDOR, LA FONT, LA DEESSA, BLASCO DE GARAY I ELS POBLE-SEQUINS






La Font de Ceres, que va donar el nom popular a la Plaça del Sortidor, i sobre la qual ja he escrit diferents vegades en aquest blog, es troba actualment a la plaça de Sant Jordi, a Montjuïc. Va ser creada l’any 1830 per Celdoni Guixà i Alsina, i es tracta de la seva obra més popular. 

Guixà va néixer l’any 1787, a Igualada, on va morir el 1848. En aquesta ciutat hi ha un carrer que porta el seu nom. Va formar-se a Llotja, va ser professor de gravat i va tenir un taller al carrer de Jerusalem de Barcelona. Va ser professor a les Escoles Pies de Sant Antoni. També son obra seva els ornaments i les esfinx de la Font de Neptú, una altra font itinerant, i la placa que hi havia a la Plaça de Sant Jaume, que feia referència a la Constitució Espanyola de 1837, actualment al Museu d’Història de Barcelona i que encara no sé ben bé quina nosa feia, després d'haver resistit tants anys al mateix indret.








La font es va instal·lar a l’actual Passeig de Gràcia amb Provença, pel juny de 1830, un indret que aleshores pertanyia a la vila de Gràcia, encara amb força agricultura, cosa que n'explicaria la temàtica. Durant la revolta de les Quintes, el 1870, el general Eugenio Gaminde va situar en aquell indret uns canons, i va protestar per la situació de la font, que dificultava l’estratègia militar. A això hi podem afegir la progressiva urbanització del passeig. Als antics gravats sobre aquella revolta es pot veure la Font i les característiques d'aquell indret. El general Gaminde sembla que va inspirar, a Joan Llongueras, el famós general Bum Bum de la cançó infantil.





L’any 1874, en el marc de la construcció i urbanització del Poble-sec, la font es va col·locar a la plaça Blasco de Garay i va fer que el nom oficial de la plaça anés donant pas al més popular de Plaça del Sortidor, avui el seu nom oficial. Fins i tot l'escola de les Franciscanes,  avui dels Maristes, era coneguda com escola del Sortidor i les seves monges com les monges del Sortidor. Més enllà del Sortidor l'indret era nomenat sovint com la placeta.

Hi ha qui pensa, de forma errònia, que qualsevol nom que sona castellà ha vingut imposat pel  franquisme o per l'espanyolisme ranci. Però Blasco de Garay, enginyer naval del temps de Carles I, era un personatge molt popular en aquells anys del Poble-sec emergent. Se sap poca cosa sobre el seu origen, va inventar moltes millores per als vaixells de l'època, com la roda de pales, i fins i tot va ser l'autor d'un projecte a l'entorn d'una possible navegació a vapor. Alguns invents, per raons òbvies, s'havien provat al port de Barcelona. En aquells anys del darrer quart del segle XIX Rubió i Ors havia trobat, a l'Arxiu de Simancas, alguna informació sobre Blasco de Garay i el tema havia provocat polèmiques amb els francesos, que discutien l'autoria dels invents.

L'any 1845 s'havia batejat, en honor seu, un vapor de rodes per a l'Armada espanyola. Un dels darrers projectes de l'escultor Solà, cap a l'any 1850, va ser el d'una estàtua de marbre per a un monument al personatge, destinat a la Plaça del Duc de Medinaceli, que no es va realitzar. El dibuix del projecte es troba al fons no exposat del Museu del Prado, actualment. Honoré de Balzac va escriure una obra de teatre inspirada en el personatge, qui, a més del carrer del Poble-sec, té carrer a Madrid, Terrassa, Sabadell i Sanlúcar la Mayor.




El monument era molt gran per a la plaça i s’explica, sense fonts fidedignes, que alguna criatura hi va caure. De l'època del Poble-sec ens en queden, ja, algunes fotografies, algunes de les quals relatives a la Setmana Tràgica, ja que un dels edificis afectats va ser el de les Franciscanes. En iniciar-se les obres a Montjuïc, amb la intenció de celebrar una Exposició, va acabar per anar al seu indret actual, on ha acabat convertida en una mena de rotonda per a cotxes i no és accessible. Va anar a parar allà el 1918.  De la seva instal·lació a la muntanya i de l'època de l'Exposició de  1929 també ens en queden algunes imatges.




La font s’inscriu en el neoclassicisme de moda durant la primera meitat del segle XIX, està dedicada a Ceres, protectora de l’agricultura. Hi ha d'altres fonts amb referents mitològics, de la mateixa època: la d'Hèrcules, la de Neptú, que també han donat unes quantes voltes abans de ser  on avui les podem contemplar.

La Font de Ceres està formada per un gran estany circular amb diferents brolladors d’aigua, sobre el qual s’aixeca una columna amb quatre dofins a la base que treuen aigua per la boca. La columna té un capitell en forma de cloïssa, sobre el qual se situa la deessa, vestida amb túnica i amb espigues de blat a la mà. L’estil classicista de caràcter acadèmic era el que dominava l’estètica d’aquest tipus de monuments. Guixà havia estat deixeble de Salvador Gurri que també va ser professor de Campeny. 

En tot cas, al menys la font existeix i també el seu record, lligat al nostre barri. A l'entrada del Centre Cívic del Sortidor hi ha una placa amb una breu explicació sobre el tema.








1 comentari:

Tot Barcelona ha dit...

Gracies .
Interesant ¡¡¡
salut