EL TALIA, LA FIGUERA I ELS MISTERIS URBANÍSTICS SENSE DESVETLLAR

Hi ha dos comentaris que vaig escoltant, de forma intermitent, des de la meva ja llunyan infantesa: que el Paral·lel no és el que era i que el Poble-sec va a mal borràs. Totes dues afirmacions son incertes i subjectives. Al barri i a l'avinguda hi ha hagut de tot i les mitificacions resulten perilloses. 

Un dels espais que no acaben de reeixir és el del teatre Talia. Malgrat que he escoltat moltes informacions, algunes de les quals contradictòries, sobre l'estat de la qüestió, el cert és que el solar del Talia continua abandonat, més o menys. Fa algun temps vaig reivindicar una figuera esponerosa que havia crescut força. Amb motiu d'unes obres al Paral·lel es va tallar i es va netejar l'indret però ara torna a estar abandonat i s'hi han instal·lat gent sense sostre, en habitatges precaris, protegits de la curiositat popular per les tanques de fusta. La figuera ha rebrotat. Es podrien fer casetes dignes per aquests okupes espontanis i deixar que la natura fes la resta, ves.

El teatre va neixer el 1900 i va ser enderrocat, de forma apressada, el 1987, i això que s'havia remodelat molt bé i la gent hi anava força. Durant la seva vida va tenir molts noms. El de Talia, el del meu record, provenia dels anys vint. Quan Martínez Soria se'l va quedar va acabar per donar-li el seu nom, el 1982. Amb la mort de l'actor va arribar l'estrany i injust final. 

S'hi havia fet de tot, allà, cinema, circ, sarsuela, cinema, teatre d'entreteniment i teatre seriós i de categoria, i alguna cosa en català, com en Baldiri de la Costa, amb el gran Garsaball. Hi van passar grans actors i actrius, alguns dels quals molt coneguts gràcies als bons programes de teatre que es feien per la televisió: Lola Herrera, Julio Núñez, Mary Carrillo... Obres de Buero Vallejo, de Fassbinder... Tot va i ve i puja i baixa, què hi farem. El pitjor és que no en sabem el futur, del solar. L'Apolo i el Condal es van refer sota nous edificis. L'Arnau tampoc no sé com està però em temo que el seu futur és encara una mica erràtic i, en tot cas, no es parla gaire de donar-li una sortida convencional, com a teatre, vaja. 

El meu germà anava a l'Escola del Carme, la del carrer Tapioles, avui també desapareguda, i quan era el sant del director, el senyor Llucià, feien al Talia una festa escolar molt lluïda, regals inclosos per a l'homenatjat. Eren d'altres temps. Molta gent de tot Barcelona venia al Talia quan hi feien bon teatre. Es van fer obres que avui han perdut pistonada però que van ser una mica escandaloses, com allò del Comprador de horas, amb l'Espert i el malaguanyat Rafael Arcos. I en recordo alguna altra on es tocava el tema de l'homosexualitat i tot, Los chicos de la banda, em sembla. Ara aquells atreviments fan riure però en aquells anys eren molt aplaudits. En podria citar un munt.

De vegades havia vist actors com Guillén entrar al súper que avui és el Condis i que ha tingut més noms que no pas el teatre, a comprar alguna cosa. Feia la mar d'il·lusió comprovar que gent famosa era normal i consumia el mateix que la resta.  Per davant de les tanques del solar hi he vist passejar gavines, una plaga dels nostres temps, segurament també han criat a l'interior del recinte actual. 

Un dia o altre, suposo, hi faran alguna cosa, no sé si un nou teatre o el que sigui, millor una botiga de mòbils que res, ben mirat. En tot cas, ja fa més de trenta anys i la cosa, diuen, va per llarg. Els espais urbans misteriosament oblidats em fan angúnia, com aquest, o el del cine Princesa, o tants altres...