LA MOSTRA D'ENTITATS, 29 ANYS!!!! EVOCACIONS I PERSPECTIVA

Avui celebrem al barri la Mostra d'Entitats, que ja té vint-i-nou anys. Les primeres Mostres es van fer al carrer de Blai, a la Plaça dels Ocellets, a la del Setge... Després es van començar a fer al Paral·lel. Tot passa molt de pressa. Al principi duraven tot el dissabte i el mati del diumenge i a la nit del dissabte s'acompanyaven amb Havaneres i Sardinada. Vam ser el primer barri de la ciutat en celebrar una trobada d'aquest tipus. 

És fàcil, quan et fas gran, idealitzar el passat. Ahir mirava un programa de BTV, d'aquests sobre els barris, dedicat al Poble-sec, en el qual gent que fa deu, quinze anys que viu aquí pontificava sobre passats i presents i repetia un tòpic que escolto des que era petita, que tot empitjora, es degrada i la resta. Una amiga, en una ocasió, fa també molt de temps, davant d'aquest tipus de declaracions, que van i venen, com el Guadiana, em va dir rient mai no hem estat Beverly Hills... Afortunadament, afegeixo.

Jo vaig néixer en aquest barri i, amb un breu parèntesi d'un parell d'anys, hi he viscut sempre i ja fa setanta anys. Vaig néixer a casa, com era costum, i va atendre la meva mare una comadrona que es deia senyora Lola i que regentava una botiga d'herbes i productes diversos al carrer de Blai, amb el seu marit, diria que on és ara el gran basar xinès que tantes criatures d'avui segurament recordaran amb nostàlgia quan siguin velletes. Era una senyora professionalment eficient però una mica cantelluda. Recordo que una vegada se'ns va acudir, amb unes nenes de l'escola, anar a preguntar si tenien fulles de morera pels cucs de seda i ens va esbroncar manifestant que ella tan sols venia coses per menjar. Per menjar els humans, s'entén. 

Crec, doncs, que puc opinar amb una certa perspectiva. Sempre hi ha hagut alts i baixos, pel que fa a temes diversos i recurrents, seguretat, estat i preu dels habitatges, neteja, soroll... Ha estat un barri amb pocs fidels, per molts motius, llargs i complexos d'analitzar. Més enllà de les queixes, al programa que menciono va sortir un aspecte molt positiu del barri, la solidaritat en tantes iniciatives, com ara la de Baixem al carrer, on un grup de gent coratjosa, la gran majoria voluntària, porta a passeig persones grans les quals, altrament, no sortirien de casa, ancorades sovint en escales que en molts casos no tenen ni ascensor. Malauradament, ahir mateix, en la presentació de la Mostra d'Entitats vam saber que s'han negat subvencions de misèria per a activitats d'aquest tipus. Una altra ombra que fa temps que plana sobre el barri és això de la Biblioteca i el seu futur, imprecís i ple d'inseguretats.

Sempre, la vida és així, ens hem de moure entre llums i ombres. El dia de la Mostra, avui reduït al dissabte i situat des de fa temps en un tram del Paral·lel, és, per a mi, un dia emblemàtic, lluminós, alegre, fins i tot quan ha plogut, i esperat. M'agrada seure a la paradeta de CERHISEC, xerrar amb la gent, veure que, sempre de forma precipitada i atzarosa, s'ha tornat a publicar el nostre llibre amb el recull del contingut de les xerrades les quals, de forma gairebé miraculosa en molts moments, organitzem cada mes, i des de fa molts anys, en aquesta estimada Biblioteca nostra de futur incert. 

El Poble-sec té la seva pròpia mitologia i es mou entre dues altres mitologies de categoria i de pes, també amb llums i ombres, Montjuïc i el Paral·lel. Ni el passat va ser tan brillant, ni el present és tan galdós, ni el futur tan inquietant. Un potencial barceloní son els barris i un greuge que, per triar els nostres representants, haguem de sotmetre'ns al que toqui a la Casa Gran. En això tenen molta més sort la gent dels pobles i poblets, és clar. En les recents Jornades per recordar els quaranta anys d'Ajuntaments Democràtics, el Pau Vinyes, historiador de Sant Andreu de Palomar, va formular al Born, de forma acurada, seriosa i reivindicativa, aquesta queixa sobre les poques possibilitats de triar que tenim, la gent dels barris. Més que dels partits guanyadors depenem de la sensibilitat del regidor que ens toca, de la implicació amb un veïnat divers, variable, complicat i poc estable en molts casos. 

En tot cas, Visca el Poble-sec i que avui gaudeixi tothom voltant per la Mostra!!!!