dissabte, 7 de setembre de 2019

LA PLACA DE LA CANADENCA I L'ART URBÀ DESFERMAT


Un bon amic, Xavi Rodríguez, membre també de CERHISEC, l'entitat dedicada a la difusió i recerca sobre història local, del meu barri, m'envia aquesta fotografia tan interessant. No és la primera, en relació a l'indret que potser ja heu identificat, i em temo que no serà la darrera.

I és que al fons d'aquesta mena d'ull segurament els més espavilats ja haureu copsat la presència de la placa que dona nom al lloc i n'explica la rellevància. Ens trobem al Passatge de la Canadenca, a tocar de les tres famoses xemeneies  de la FECSA, i a sota del nom de l'indret hi ha una petita explicació històrica.

Aquest any, 2019, hem celebrat el centenari de la famosa vaga obrera, llarga i complexa, que va acabar relativament de forma positiva. La Vaga de la Canadenca és ja tot un mite en la història de l'obrerisme reivindicatiu, va aconseguir que, més o menys, això no passa mai d'un dia per l'altre, s'acceptés la jornada de vuit hores a nivell general, tot i que ja sabem que en molts sectors ni tan sols avui és aquest un dret assolit. I també es van aconseguir d'altres fites rellevants en el llarg camí de la justícia social, sempre tan fràgil.

Des de CERHISEC hem fet xerrades i itineraris sobre aquells fets. Quan endeguem recorreguts pel Paral·lel fem una bona paradeta davant del lloc, per tal d'explicar anècdotes, personatges i context històric de l'època. Aquest hauria de ser, doncs, un indret gairebé sagrat, des del punt de vista laic, respectat i honrat per la gent de bé, d'esperit progressista i d'esquerra, on més aviat hi haurien de florir clavells vermells i d'altres símbols relacionats amb la classe treballadora.

Malauradament, un dia sí i un altre també, hi ha qui es dedica a pintar damunt de la placa i el seu entorn tota mena de coses estranyes, el lloc és també un indret emblemàtic per als grafiters, gent que respecto i admiro quan fan les coses ben fetes i on toca i quan toca. I és que d'artistes de l'esprai n'hi ha de tota mena, com passa amb tots els col·lectius humans units per una afició, unes idees o unes creences.

Els artistes urbans tenen, per aquest indret, molts espais on expressar-se. Però això d'anar a pintar al damunt de la placa és una constant i ja ens està fent pujar la mosca al nas. Una altra cosa seria si la placa tingués algun referent franquista, religiós, no m'agraden les bretolades indiscriminades però hi ha casos en els quals entenc els motius de l'agressió artística. Anar a pintar la placa que recorda uns fets d'aquesta mena em resulta estrany, alguna acció d'infiltrats d'alguna pintoresca cinquena columna agressiva, que defuig el record de la lluita obrera catalana i universal i el vol piconar sense contemplacions.

Crec, però, que no hi ha, de moment, intenció política, en aquestes pintades, més aviat, senzillament, ignorància, analfabetisme històric, ganes de provocar o aneu a saber què. Si algú en sap el motiu, l'objectiu, la finalitat i les motivacions, li agrairia que m'ho expliqués.

1 comentari:

Chordi ha dit...

Has dado en el clavo, es ignorancia supina, yo mismo sufrí en esta plaza la verborrea de un grupo de chicas que pintarrajeaban el lugar y les recordé lo de la huelga.... y (catalanas ellas) no sabían si que era la Canadiense ni nada de nada de lo que había acontecido... En fin no hay otra explicación. Y lo de la 5º columna si no es para marxas de antorchas y derivados lácteos no les da par mas. Un saludo !!