Des de fa molts anys que em queixo d'un fet que pensava que era endèmic del nostre barri però que he pogut comprovar que passa a molts més indrets. Hi ha una tendència a fer allò que un vell refrany diu: val més ser cap de rata que cua de cavall. Motius de salut fan que no pugui, darrerament, participar com voldria a l'associació CERHISEC però la posaré com exemple ja que és la que he conegut de més aprop en els darrers anys i, ja que ara hi participo menys del que voldria, també em trobo potser més lliure per opinar sobre el tema una mica 'des de fora'. És una associació que té més de vint-i-cinc anys, ha patit alts i baixos, hem mantingut amb dificultats activitats com ara la xerrada mensual i la publicació de cada any. També s'han fet i es fan itineraris, ara se'n fan molts a tots arreu, jo crec que n'hi ha un excés i, en ocasions, massa repetits.
Durant aquests anys han anat sorgint d'altres associacions que incideixen en temes puntuals, també d'història local, que a CERHISEC, en molts casos, s'han tractat més o menys. Seria mes fàcil i efectiu aplegar tothom a la més antiga i consistent, el mateix CERHISEC, però sembla que no és la tendència. A CERHISEC s'ha parlat sovint, des de fa molts anys, sobre Francesc Boix, però ara hi ha una nova associació dedicada al personatge, veurem si dura gaire. Amb el tema del centenari de l'exposició de 1929 sorgeixen i sorgiran xerrades i rutes per part d'altres associacions. Va muntar-se, fa anys, una associació dedicada a Montjuïc, que va desaparèixer, després d'un temps d'una aparent gran empenta. Penso, és una opinió personal, que moltes d'aquestes iniciatives es podrien aplegar en una sola associació, amb més gent i força, i seccions diverses. Però ja sé que molta gent no comparteix la meva opinió, encara més, hi ha qui quan surt una d'aquestes associacions 's'hi apunta' i creu que 'aquests sí que ho fan bé'.
No hem arribat a l'exageració d'altres casos, quan semblava que si en una associació eren quatre dos d'ells ja conformarien un altre grup. Hi ha excepcions, es clar, i diria que s'ha millorat. Jo, tot plegat, ho relacionava amb un cert component anarquista del tarannà poble-sequí, però crec que també hi ha un tema de protagonismes, protagonismes que en ocasions son efímers. A CERHISEC hi ha una persona molt experta en el tema de l'Exposició de 1929, des de fa anys, ha aplegat materials i informació a dojo, però en ocasions crec que no es compta amb aquests experts i 'cada terra fa sa guerra'. En una ocasió algú em va demanar si tenia informació sobre l'Exposició del 29, quan li vaig dir que la persona experta era la de les meves referències, ja vaig percebre que no li venia de gust posar-s'hi en contacte, tot i que ni la coneixia. Ara és i serà un tema de 'moda' i sorgiran activitats diverses i esmicolades. Ja n'estan sorgint, de fet.
CERHISEC té un problema de fa temps, la manca de local. Malgrat els anys de vigència no s'ha aconseguit una seu estable. Un altre tema és la manca de socis, cal dir que molta gent gran que ens seguia als inicis ha desaparegut amb l'inevitable pas del temps. També m'he trobat amb el fet de què hi ha qui ignora els temes que s'han arribat a tocar i que es troben en els llibrets de les ressenyes i tot plegat porta a la repetició ja que sempre hi ha qui descobreix la sopa d'all. He comprovat també que moltes persones d'aquestes altres associacions venien poques vegades a les nostres xerrades, tot i que també hi ha qui ens ha demanat informació i materials en algun cas, com ara en una primera xerrada sobre el barri de La Satalia, per desaparèixer després o fer 'una nova entitat'.
Fins i tot que coses com ara el tema del Palau de la Premsa podrien ser a dins de CERHISEC, més que res perquè és l'entitat més antiga, que jo sàpiga, i encara que en ocasions hagi anat de baixa crec que ha assolit una solidesa que no sempre reconeixem ni nosaltres mateixos.
De tota manera, mirant com va el mon de la política i dels partits, això de l'associacionisme poble-sequí és, com diuen, peccata minuta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada