No he trobat cap fotografia de la llibreria-papereria 'La Carabela', que era molt popular i estava situada al Carrer de Blasco de Garay, entre Blai i Elkano, pujant, a mà dreta. He escrit sobre aquest establiment en algunes ocasions. Al seu davant hi havia un altre establiment que, amb el temps, també va vendre material divers i llibres però que, quan jo era petita, es dedicava a canviar novel·les i revistes.
La Carabela tenia un bonic aparador, per Nadal hi posaven uns pessebres molt bonics. Per Sant Jordi, els dies de Sat Jordi austers i senzills del passat, muntaven una petita paradeta a la vorera. Jo faig anys tal dia com avui i gairebé sempre em regalaven llibres, vaig aprendre a llegir molt aviat. Hi havia poques distraccions en aquell temps. Ara n'hi ha un excés.
El llibre que reprodueixo i que he trobat per la xarxa és un de l'autora de 'Mujercitas', menys conegut, un de tants com en tenia, tant de la col·lecció Cadete com de la col·lecció 'Historias' i d'altres. En aquell temps els llibres eren cars, en comparació amb els preus en general, no hi havia biblioteques i els llibres que llegies eren de compra pròpia o perquè alguna amigueta te'ls havia deixat.
Per Sant Jordi, això sí, ja ens feien un deu per cent de descompte. 'La Carabela' era un dels establiments més ben assortits, en aquella època. Hi havia molts petits establiments, avui en queden pocs, un dels quals, i tant de bo que duri, és la llibreria-papereria i moltes coses més 'Nitus'.
'La Carabela' tenia un d'aquests vaixells pintat en el rètol, al costat del nom de l'establiment. En unes obres que van fer fa anys, en pintar la façana, encara hi va sortir el dibuix del vaixell, darrere d'altres pintures. Ara ja no en deu quedar res. Tot era en castellà però van començar a sortir alguns llibres de rondalles en català, i coses com ara missals, cançoners de Nadal, a finals dels cinquanta, si fa no fa.
L'austeritat dona valor a les coses. Avui tenim molt de tot, no diré que el Dia de Sant Jordi no estigui bé però l'excés m'aclapara. Sembla que amb moltes coses s'ha de passar del poc al massa, potser no s'hi pot fer més. Els meus tresors d'aleshores eren els pocs llibres que tenia, els cromos de picar i els de col·leccionar, i poca cosa més. Les grans distraccions eren la ràdio i el cine de barri on, per cert, feien la vista grossa i es podia entrar encara que la peli no fos 'apta' amb algunes excepcions, ja que molt de tant en tant hi havia una mena d'inspeccions que servien per a poca cosa.
Amb els anys és inevitable recordar i sentir una certa nostàlgia, també, segurament, ho recordem tot passat pel sedàs del temps, millorat, quan la realitat és que avui, en un munt d'aspectes, tot està molt millor.
Amb això del Dia del Llibre m'ha vingut al cap la paradeta de 'La Carabela' i aquells regalets d'aniversari, els més importants dels quals eren els llibres de contes o les narracions adaptades als infants.
Fa ja uns quants anys, en pintar la façana de l'edifici, va sortir el dibuix de 'La Carabela' però va desaparèixer, crec, de forma definitiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada