El Mercat de Sant Antoni, després d'un llarg i complex procés de restauració que ha afectat també el seu entorn, s'inaugura el dia 23 de maig i els dies 26 i 27 es farà una festa grossa. Ahir vaig passar per les instal·lacions provisionals, amb les quals ja m'havia familiaritzat, i em va fer una mena de nostàlgia veure com els botiguers de la roba ja ho tenien tot mig empaquetat per a fer el trasllat definitiu.
Tenim una tendència generalitzada a la queixa i no tothom està d'acord amb les estructures que acolliran el tema dels llibres, cromos i la resta. L'Ajuntament ha hagut de recordar que s'ha fet com s'havia pactat, i és que la memòria és selectiva i traïdora. En tot cas la zona quedarà molt bé, no serà com abans, car res no és mai com abans, algunes coses enyorarem pel fet, evident, de què a cada bugada es perd un llençol.
El dia 29 dedicarem la xerrada de CERHISEC a la història del mercat. Avui la gent diu anar al mercat però quan jo era petita s'anava a la plaça. El Mercat de Sant Antoni el considera seu la gent del barri però té una àrea d'influència important. Al Poble-sec no hem tingut mai un mercat amb cara i ulls, hi havia el del Carme, tocant a port, però era lluny del centre del barri i destinat a gent amb pocs recursos. Després el van refer al Raval i va millorar molt però va acabar per desaparèixer.
La reestructuració dels mercats comporta problemes, èpoques de crisis, tancaments de parades i coses així. Les obres s'encareixen i allarguen més del compte. Però després tot revifa i ja no recordem les incomoditats. Un exemple és el de Santa Caterina, encisador i que, curiosament, no ha esdevingut engolit pel turisme com la pobra Boqueria, que ja és una mena de parc temàtic de referència comercial.
A Sant Antoni els veïns i veines no volen que passi com a la Boqueria però hi ha coses inevitables i el barri ja fa temps que s'està convertint, com tants altres indrets, en un lloc de bars i cafeteries. Els pisos s'han encarit, cal recordar que ja eren cars abans, passar el Paral·lel des del Poble-sec ha comportat, des de sempre que jo recordi, pagar més de lloguer i de compra, molt més.
El Mercat de Sant Antoni té molts detalls que el fan singular. No es troba entaforat entre edificis i la seva estructura crida l'atenció. La restauració ha estat acurada. Tot canvia i ja veurem com va i com es viu el nou entorn. I com s'utilitza i respecta. Hi ha gent eufòrica, encantada amb el Mercat i d'altra apocalíptica, que creu que les zones de vianants poden acollir botellons de noctàmbuls i bretolades diverses. Veurem.
Al Mercat de Santa Caterina hi van construir, adossats, uns habitatges adaptats a gent gran, destinats sobre tot a gent del barri o de l'entorn. Sant Antoni i també el Poble-sec tenim un gran dèficit de residències per a gent gran, és un tema en el qual sembla que ningú no pensa, no es revindica gairebé mai. A moltes poblacions compten amb residències de gent gran destinades a gent de la localitat o de la comarca però molta gent d'aquests barris ha d'anar a petar ves a saber on i això, encara, si té diners per pagar un lloc en condicions.
Som una població molt envellida, ho serem molt més, i cal meditar en el tema. Per exemple, amb la reivindicació dels usos de la Casa de la Premsa en cap moment no s'ha parlat d'aquesta possibilitat, per a l'edifici. El problema de l'envelliment i la dependència resulta incòmoda i la gent no se n'adona fins que no s'hi troba, a causa de les pròpies necessitats familiars.
En tot cas, el Mercat ha quedat molt maco i ja era hora que s'acabés amb les obres. També ens trobarem estranys amb una Ronda sense el muntatge provisional al mig però aviat oblidarem el passat perquè la vida segueix i tot canvia, en general, de moment, per millorar. Menys les persones, que més aviat no millorem físicament, ans al contrari.
