dimarts, 2 de desembre del 2014

POBLE-SEQUINS HETERODOXOS: ANDREA ALBANI (EULÀLIA ESPINET)




Fa uns dies  vaig veure un reportatge per BTV en el qual un educador tornava al barri de Canyellas, on s'havia fet una altra filmació trenta anys enrere, per comprovar que dels nois i noies d'aquella època amb els quals havia treballat una gran majoria havia mort a causa de la droga dura i de la SIDA. No entenc que no ens preguntem quins van ser els responsables de la proliferació del consum d'heroïna durant els anys vuitanta i que no s'hagin demanat mai responsabilitats a uns poders públics que van consentir aquella epidèmia i que potser, en alguns casos, en van treure beneficis. 

La tragèdia va tocar a molta gent, de diferents classes socials, però els rics sempre tenen més recursos per superar aquesta mena de coses, i això es podria comprovar de forma estadística i tot si algú s'interessés a fons pel tema.
Al Poble-sec vam tenir una actriu interessant i molt bonica que va esdevenir una d'aquestes joguines trencades de l'època. Andrea Albani es deia Eulàlia Espinet, se'n va anar de casa amb quinze anys i es va dedicar a un gènere aleshores en alça, el cinema eròtic o gairebé pornogràfic. El seu èxit més reeixit va ser La caliente niña Julieta que encara es considera un dels títols més presentables del gruix de pel·lícules agosarades que es van fer en aquells anys. Fins aleshores, fins a la democràcia emergent, ens n'havíem d'anar a Perpinyà o a algun poble francès per veure cinema d'aquest tipus, però també per veure versions senceres de pel·lícules mutilades de forma absurda, doblades de forma surrealista o amb un contingut clarament polític i social.

Amb l'esclat de les llibertats -més o menys- aquí es va fer de tot i més. Ja no calia endegar dues versions de la mateixa mala pel·lícula, una pràctica força habitual durant el tardofranquisme. Van proliferar les sales X que aviat, com ha passat amb els vídeoclubs i els locutoris, van passar de moda. Andrea Albani, en algunes desacomplexades entrevistes, es definia com a barriobajera del Poble-sec, cosa que evidencia el fet que la consideració del nostre barri, en aquells temps, era així per part de molts dels seus habitants, ens agradi o no.

Andrea Albani era bonica i intel·ligent, tot i que sense formació. Havia fet esport, bàsquet i natació. Ben orientada i amb una mica de sort hauria pogut fer el salt a un cinema de més volada, de fet molts grans actors i actrius van començar en el setè art de forma poc recomanable,  però la van encasellar en aquell gènere i va caure en el parany de les drogues i la beguda, com tanta gent del seu temps. No calia fer cinema eròtic per caure en les trampes, gent de la cultureta, del cinema de categoria i del teatre minoritari també van relliscar cap al fondal. Una gran part d'aquella generació es va perdre de forma prematura i crec que ens esgarrifaríem si es publiquessin dades serioses sobre el nombre de jovent castigat per tot plegat.

Lali Espinet va acabar per formar part del cercle de gent relacionada amb Eloy de la Iglesia i es va veure implicada en el món de la droga. En una ocasió la van detenir i condemnar i es va dir que feia de camell per a més gent. Curiosament fins i tot en aquest terrible tema la posteritat ha parlat més de les víctimes masculines que no pas de les femenines, de moltes de les quals se'n sap ben poca cosa. En general es considera que Lali Espinet va ser utilitzada i manipulada per persones amb pocs escrúpols.

Va morir a causa o a conseqüència de la SIDA, als trenta-quatre anys, però alguna cosa devia tenir perquè a la xarxa, enmig de tantes actrius del moment que van passar com estels fugaços, encara se la recordi i fins i tot tingui una entrada a Wikipedia i a youtube. Això vol dir que hi ha gent, amics, admiradors o parents, que no l'obliden. Descansi en pau.

diumenge, 30 de novembre del 2014

GENT (FAMOSA) DEL BARRI






Algunes dames amb arrels poble-sequines

La darrera xerrada de CERHISEC va estar dedicada a fer un repàs per la llarga nòmina de personatges rellevants en algun camp i que han nascut, han viscut o viuen encara al nostre barri. En Josep Fabra, el conferenciant, en té recollit al volt d'un centenar, segurament n'hi ha molts més. Alguns dels personatges que es van recordar a la xerrada han estat ja evocats i reivindicats en diferents xerrades de CERHISEC, aíxí com en les nostres publicacions. És el cas del pintor Simó Gómez Polo, el músic Frederic Mompou, el músic i lletrista Rossend Llurba, el dibuixant Emili Freixas, el periodista Tarín Iglesias, el fotògraf Merletti i molt altres. 

Hi ha personatges als quals se'ls ha reconegut la tasca de forma pública en vida. El reconeixement més precoç va ser el de Joan Manuel Serrat. L'escritor González Ledesma, tot i que ja tenia més de vuitanta anys, va poder assistir i gaudir de l'acte de col·locació de la placa a la casa on va viure, així com a una xerrada que se li va dedicar. No va tenir tanta sort Manuel Ausensi, que estava molt malalt en el moment de la col·locació de la placa al seu lloc de naixement. Una altra forma de reconeixement per a molts poble-sequins d'origen o d'adopció ha estat l'oferiment de fer el pregó de la Festa Major, com va passar amb Julieta Serrano a qui, a més a més, se li va col·locar una placa a la seva escala familiar del carrer Nou.

En el camp de l'esport el Poble-sec ha tingut figures remarcables com ara els futbolistes Ramon Llorens i Ferran Olivella o l'atleta Rojo. Entre els personatges menys coneguts que es van esmentar jo citaria el nom de Vicenç Bernades, polític republicà que va ser regidor a l'ajuntament de Barcelona, es va exiliar durant la guerra i va  retornar al país l'any 1957, on va continuar col·laborant en diferents tasques periodístiques i culturals fins a la seva mort, l'any 1975. 

La llista és molt llarga i sempre serà subjectiva. Un dels problemes del nostre barri és que la gent que ha prosperat, en general, n'ha marxat quan ha pogut. Això sí, amb els anys sempre s'acostuma a recordar la infantesa, la joventut, i alguns d'aquests personatges han manifestat una certa nostàlgia per un barri el qual, de forma inevitable, s'idealitza en la distància, encara que sigui la distància relativa que va de la part alta de Barcelona al Paral·lel. Alguns dels assistents a la xerrada van comentar que potser no hi havia un barri amb tants famosos. Jo crec que tots els barris barcelonins compten amb la seva gent coneguda, reconeguda i fins i tot oblidada de forma injusta. El que passa és que els barris humils tenen un valor afegit, que a Sarrià o Sant Gervasi comptin amb una bona nòmina d'escriptors no és estrany com no ho és que escoles com ara els Jesuïtes de Sarrià o Caspe tinguin un bon nombre d'exalumnes fitxats a l'Enciclopèdia Catalana.

Els barris benestants generen més fidelitats, com és natural. Avui però el Poble-sec, malgrat tot el que es pugui objectar, ha millorat força i està fins i tot una mica de moda, això propicia que gent que abans no comentava els seus origens ara en faci gairebé bandera. Una de les professions la qual per raons òbvies ha tingut més gent del barri ha estat la de la faràndula i aquí hi incloc actors, músics i la resta. Encara és freqüent veure pels carrers gent jove d'aquesta que surt a la televisió, encara que no sigui en primers papers. Alguns d'aquests actors també són orenetes de pas i en algun moment desapareixen del Poble-sec. 

Amb totes les matisacions que es vulguin fer crec que el nostre barri és singular per molts motius, la seva situació, els seus límits, la seva població, molt variable, gairebé sempre rebent les darreres onades immigratòries. Té una història no molt llarga però força moguda i complexa. Genera amor i odi fins i tot en els seus fills més entranyables. Els qui l'han abandonat, quan tornen, es planyen dels canvis. Els qui li hem estat fidels per molts motius, de vegades motius més aviat econòmics que no pas sentimentals, el critiquem sense pietat quan no resulta ser ben bé allò que voldríem. Té una forta personalitat i un tarannà i una llum molt especials que de vegades no sabem copsar. M'he trobat  amb molta gent d'aquesta que ha prosperat que m'ha explicat que els seus avis, els seus oncles, van viure al Poble-sec. 

Aquest passat idealitzat que la gent vol recordar no va existir mai. Fins i tot Josep Pla, en uns escrits dels anys vint, en comenta cert paral·lelisme amb el Nàpols més tronat. La gent que en marxa, en ocasions, es mou de forma una mica incoherent entre l'orgull d'haver prosperat i el neguit d'haver-se desclassat. A cada bugada es perd un llençol, és així i potser està bé que sigui així perquè es diu allò ja una mica ranci de què s'han de tenir ales i arrels.

En tot cas, per sobre de tanta gent coneguda que hi ha nascut o viscut, hi ha tot un munt d'anònims poble-sequins amb vides anònimes i tan heroiques i remarcables com la resta, ben segur. Però admeto que conèixer els famosos amb mèrit propi que han passat pels nostres carrers forneix autoestima i senyals d'identitat i si per mi fos no seria gens gasiva a l'hora de posar plaques i rajoletes que ens recordessin tanta gent, tants fets. Una mica com al barri de Triana, vaja, on es recorda des d'un bon cantant flamenc fins a una modista, de forma pública i amb un sentit de l'estètica plaquera que aquí no tenim gaire desenvolupada.






dijous, 20 de novembre del 2014

GALERIA DE PERSONATGES DEL POBLE-SEC (XERRADA CERHISEC)



Dimarts, dia 25, és el darrer dimarts del mes i, per tant, toca xerrada de CERHISEC.  En aquesta ocasió en Josep Fabra ens evocarà diferents personatges del barri. Us hi esperem!!!!

divendres, 7 de novembre del 2014

L'ANTIC PARAL·LEL, A L'ESPAI BONNEMAISON

El proper dimarts faig una xerrada sobre el Paral·lel a l'Escola de la Dona, organitzada per l'ASSOCIACIÓ NODAMEN. 



L'Escola de la Dona es troba al mateix edifici que la Biblioteca Bonnemaison, al carrer de Sant Pere més baix número 7, a tocar de la Via Laietana. L'espai 'La Cuina' el trobareu a l'entrada, a mà dreta, és una sala on es fan moltes activitats.


Tot i que sobre el Paral·lel s'ha escrit molt, s'han fet exposicions, itineraris i d'altres xerrades ben segur que alguna cosa nova sobre la seva història esbrinareu i, en tot cas, passarem una bona estona plegats.

dimarts, 28 d’octubre del 2014

25 ANYS DE COORDINADORA, XERRADA DE 'CERHISEC'

Avui és darrer dimarts de mes i 'toca' xerrada de CERHISEC. Estará dedicada als 25 anys complerts per la COORDINADORA D'ENTITATS,  una entitat d'entitats que ha tingut un pes específic en la millora i evolució de molts aspectes actuals del nostre barri. 

diumenge, 19 d’octubre del 2014

MENTRE HI HAGI SALUT, A L'ESPAI CULTURAL LA BIBLIOMUSICINETECA

Dilluns, a la BiblioMusiCineteca, l'interessant espai cultural del carrer Vila i Vilà podeu veure aquesta pel·lícula de l'avui injustament poc recordat, tot i que encara en actiu, afortunadament, Pierre Etaix. No us la perdeu!!!


dijous, 16 d’octubre del 2014

UN INTERESSANT MINICICLE SOBRE LA GUERRA CIVIL





La Biblioteca Francesc Boix ha ofert durant dos dimarts un minicicle sobre la Guerra Civil, a càrrec del senyor Antoni Cisteró, amb la projecció de L'espoir (Sierra de Teruel) i un documental sobre la retirada del final de la Guerra Civil. He de dir que tinc certa prevenció davant dels esdeveniments relacionats amb la nostra guerra i els seus precedents, es fa difícil que no es caigui en la glorificació partidista, el maniqueisme desacomplexat i en d'altres defectes diversos que menen a la poca objectivitat. Però he d'admetre que aquest minicicle ha estat molt enriquidor i que gairebé m'han interessat més que no pas les pel·lícules els comentaris del senyor Cisteró qui, de forma tan elegant i desinteressada que ni tan sols no va portar exemplars del seu llibre Campo de esperanza per poder-los comprar al final de l'acte, ens va mostrar la seva erudició i documentació sobre temes com ara la gestació de la pel·lícula de Malraux, que és de fet la base del seu llibre, i també sobre les misèries i tragèdies de la Retirada. 

Hi va haver una assistència remarcable, considerant que la sala de la Biblioteca  és petitona. Hi vaig veure poca gent del barri i em va estranyar tot i que avui hi ha una oferta excessiva d'activitats per tot arreu. Fins i tot algunes s'han de suspendre en ocasions, com li va passar al president de CERHISEC amb una conferència sobre Frederic Mompou que s'havia de fer al Centre Albareda. Un altre problema és la difusió tot i que sovint aquests actes surten a la premsa i a les xarxes socials amb força antelació.

Antoni Cisteró és enginyer químic, filòsof, sociòleg i moltes coses més. Un personatge d'aquests que són tot un luxe per al país i que sovint no són, ni de bon tros, tan reconeguts com caldria i com també comentava fa poc, al meu altre blog, amb motiu de la mort de l'hospitalenc Francesc Marcè. Van ser dos dimarts molt interessants i espero que tinguem altres ocasions per a poder escoltar de nou Antoni Cisteró ja que en el transcurs de les breus -a causa de l'horari- tertúlies finals, van sorgir molts temes que tot just es van poder encetar.