dimarts, 2 de desembre de 2014

POBLE-SEQUINS HETERODOXOS: ANDREA ALBANI (EULÀLIA ESPINET)




Fa uns dies  vaig veure un reportatge per BTV en el qual un educador tornava al barri de Canyellas, on s'havia fet una altra filmació trenta anys enrere, per comprovar que dels nois i noies d'aquella època amb els quals havia treballat una gran majoria havia mort a causa de la droga dura i de la SIDA. No entenc que no ens preguntem quins van ser els responsables de la proliferació del consum d'heroïna durant els anys vuitanta i que no s'hagin demanat mai responsabilitats a uns poders públics que van consentir aquella epidèmia i que potser, en alguns casos, en van treure beneficis. 

La tragèdia va tocar a molta gent, de diferents classes socials, però els rics sempre tenen més recursos per superar aquesta mena de coses, i això es podria comprovar de forma estadística i tot si algú s'interessés a fons pel tema.
Al Poble-sec vam tenir una actriu interessant i molt bonica que va esdevenir una d'aquestes joguines trencades de l'època. Andrea Albani es deia Eulàlia Espinet, se'n va anar de casa amb quinze anys i es va dedicar a un gènere aleshores en alça, el cinema eròtic o gairebé pornogràfic. El seu èxit més reeixit va ser La caliente niña Julieta que encara es considera un dels títols més presentables del gruix de pel·lícules agosarades que es van fer en aquells anys. Fins aleshores, fins a la democràcia emergent, ens n'havíem d'anar a Perpinyà o a algun poble francès per veure cinema d'aquest tipus, però també per veure versions senceres de pel·lícules mutilades de forma absurda, doblades de forma surrealista o amb un contingut clarament polític i social.

Amb l'esclat de les llibertats -més o menys- aquí es va fer de tot i més. Ja no calia endegar dues versions de la mateixa mala pel·lícula, una pràctica força habitual durant el tardofranquisme. Van proliferar les sales X que aviat, com ha passat amb els vídeoclubs i els locutoris, van passar de moda. Andrea Albani, en algunes desacomplexades entrevistes, es definia com a barriobajera del Poble-sec, cosa que evidencia el fet que la consideració del nostre barri, en aquells temps, era així per part de molts dels seus habitants, ens agradi o no.

Andrea Albani era bonica i intel·ligent, tot i que sense formació. Havia fet esport, bàsquet i natació. Ben orientada i amb una mica de sort hauria pogut fer el salt a un cinema de més volada, de fet molts grans actors i actrius van començar en el setè art de forma poc recomanable,  però la van encasellar en aquell gènere i va caure en el parany de les drogues i la beguda, com tanta gent del seu temps. No calia fer cinema eròtic per caure en les trampes, gent de la cultureta, del cinema de categoria i del teatre minoritari també van relliscar cap al fondal. Una gran part d'aquella generació es va perdre de forma prematura i crec que ens esgarrifaríem si es publiquessin dades serioses sobre el nombre de jovent castigat per tot plegat.

Lali Espinet va acabar per formar part del cercle de gent relacionada amb Eloy de la Iglesia i es va veure implicada en el món de la droga. En una ocasió la van detenir i condemnar i es va dir que feia de camell per a més gent. Curiosament fins i tot en aquest terrible tema la posteritat ha parlat més de les víctimes masculines que no pas de les femenines, de moltes de les quals se'n sap ben poca cosa. En general es considera que Lali Espinet va ser utilitzada i manipulada per persones amb pocs escrúpols.

Va morir a causa o a conseqüència de la SIDA, als trenta-quatre anys, però alguna cosa devia tenir perquè a la xarxa, enmig de tantes actrius del moment que van passar com estels fugaços, encara se la recordi i fins i tot tingui una entrada a Wikipedia i a youtube. Això vol dir que hi ha gent, amics, admiradors o parents, que no l'obliden. Descansi en pau.

10 comentaris:

Miquel ha dit...

Esta entrada es de diez.
Siempre tenemos presente a los personajes ilustres. Los intelectuales de parangón, los os citadores de frases célebres, y sin embargo "ninguneamos" a personas que por una causa u otra no han tenido éxito en la vida a pesar de haberlo intentado.
Me ha gustado lo de "barriobajera del Poble Sec".
Y me ha gustado el dibujo de la época, no tan lejana en donde la droga hizo su aparición llevando de la mano al sida.
Quizá por eso me guste Forrest Gump, una película que sólo explica historia tal y como fue con ganadores y perdedores de la vida.

En fin, como bien dices descanse en paz. Hay vidas agitadas.
Ahora me viene al recuerdo una frase del libro Al Este del Edén, que decía algo así como :
Vivió en un torbellino. Murió en un arrebato.
Salut

Júlia ha dit...

Gràcies Miquel, sovint penso en tanta gent de la seva edat que va caure en el parany de la droga, amb l'afegitó dels primers anys de la SIDA, a algú se li haurien de demanar responsabilitats...

I també penso en els pobres pares i mares que es van trobar amb això i, a sobre, de vegades culpabilitzats pels benpensants. Una vegada preguntaven a un xicot ja gran que havia estat addicte a la heroïna i la periodista insistia molt en la família i tot això fins que ell mateix li va contestar una mica empipat que la seva família era excel·lent, bona gent que només li ensenyava coses bones i que ell era l'únic responsable -amb l'època i alguns 'amics'- del que li havia passat.

Júlia ha dit...

Per desgràcia de vegades em sembla que fins i tot entre aquells morts a causa de tot això encara hi ha 'categories', els barriobajeros 'oblidats' i els de casa bona i de teatre elitista.

Anònim ha dit...

Bon día:

Sóc Cábal, el nom del compte i l´ordinador no es meu, però fent una búsqueda de LALI ESPINET m´he trobat aquesta entrada.
Estic preparant un guió sobre el que va ser el mal anomenat "cinema quinky" des-de Perros Callejeros fins als films de Eloy de la Iglésia. Pero recabtar informació (correcta) es molt díficil. Hi ha molta llegenda negra.

En fí, que he trobat un artícle (pésim) al ABC sobre la jove Laly (quan es feia dir Andrea Albani), molt condescendent per ser actriu S, i ella es deia "de Poble Sec i Barriobajera". I em vá fer grácia. Una mica exagerat, vaig pensar.

En fí, al llegir les entrades, no puc estar més d´acord: Jo vaig viure la heroïna molt aprop, pq un familiar directe hi estaba ficat. Hi ha vegades tenía que viure a casa, pq el buscava la poli, o es "desenganxava", o vivía amb novies que seríen prostitures ... En fí. M´he sentit reflexat en això de les ments "benpensants", pq jo tb sentía l´estigma de familia yonky. Però en el meu cas me la portava fluixa, una mica com Laly m´agradava ser "barriobajero". Coses de la infáncia.

Per últim dir, que una de les meves intencions en el guió sería exposar el que Eloy de la Iglésia va denunciar als seus films: Que la heroïna va ser introduida per el propi Govern Espanyol. Especialment al País Vasc vá entrar unes quantitats gegants de caballo pur de Tailándia a preus molt económics. Ningú tenía informació dels seus perills, pero des-de el principi als mitjans de comunicació ja van llençar la por als "crims dels yonkys". Es va demonitzar la heroïna quan encara no havíen molts cassos, i els pocs eren fills de militars i Guardia Civils en la seva majoría.

Algú em dirá: I que treu el Sisitema amb això? Donçs inutilitzar a la 1a generació lliure des-de el feixisme. Especialment als vascos, que es podíen ficar en política o en ETA, i com no als barris obrers. Focos de joventut al atur, que podría resultar rebel.

Será imposible de demostrar, però les dades acompanyen.

Salutacions, i enhorabona per aquesta entrada per la preciosa e injustament oblidada Lali Spinet.

Cábal

Júlia ha dit...

Càbal, em sembla molt interessant el que expliques, tot i que jo crec que el de la Iglesia i alguns altres també es van 'aprofitar' de molt jovent inexpert, si no ben bé innocent. Si tires endavant el treball ja m'informaràs, soc d'un grup d'història del barri i cada mes organitzem xerrades sobre temes diversos. El tema dels anys negres de la droga sembla que es vulgui maquillar, fins i tot mitificar, i per això em sembla molt interessant que s'hi entri a fons, d'on surt, com es propaga, perquè minva en un moment determinat, com afecta de forma diferent els pobres o als rics, és curiós que la bonança econòmica de certs sectors coincidís amb l'augment de la problemàtica fins a límits que avui sembla no voler recordar.

Anònim ha dit...

GRÁCIES PER RESPONDRE JÚLIA:

He buscat informació d´ella i m´he trobat amb una llista impresionant de pelis S, com erótiques, fetes a catalunya, amb co-produccions extrangeres. M´ha sobtat molt, pq sóc del audiovisual, i d´això no es parla. A Catalunya fent decenes i decenes de pelis? La cualitat debía ser molt fluixa, però sorprén, e igual que sorprén que Lali fés el salt d´acrtiu S a actriu drámatica en les películes num 1 de la seva época. Aixó no ha fet ningú encara.

L´únic que he trovat es a un jove de Saragossa que prepara un increïble i minuciós llibre sobre Eloy de la Iglésia, de més de 800 pag. Ha entrevistat decenes de persones, consultats tots els arxius, etc ... Crec que vá parlar amb la germana de Lali, crec.
De la Iglésia era un home torturat com un Passolini vasc: Homosexual, comunista, molt crític amb la societat, i va descobrir les drogues tard a la seva vida. Però muntava festes privades, amb nois joves, gent del cinema com Almódovar quan no era ningú, drogues, etc ... Crec que va ser un home que vá viure com li vá sortir dels pebrots, va ajudar i fer mal a la mateixa gent.
Però no se li pot negar audiácia increïble, en els '70 denunciava la falsa Transició, i com l´aparat franquista continuava, i terroristes com FUERZA NUEVA estaven protegits pel govern. Als '80 va denunciar a les de EL PICO que la GC vá introduïr la heroïna a Euskadi, que els camells sortíen de les seves comisaries, i que ETA matava aquests camells, al PICO 2 denuncia al GAL, i parlem de 1984 ... L´home va ser amenaçat, tirotejat, i destruït i oblidat per la professió. A partir del '87 va estar acabat.

De Lali només sé que vá fer una peli, després de EL PICO 2, que es deia Hector no se qué, i després li atribueixen tráfic d´heroïna (uns diaris parlen de 28 papelines, i altres de 5 kg!) cap a la presó. Crec que per a una noia maca com ella, famosa, actriu ... Això la devía destrossar i ves a saver si no va agafar la SIDA a la pressó. Pq allá la droga circulava lliurement.

No m´han explicat gaire de la relació de Lali amb la "corte" de Eloy de la Iglésia, pensa que ella portava fent pelis S des-de el 80, y el Pico es del 83. Tampoc era novata. La van acusar de ser tráficant als rodatges, no m´ho crec ni boig.

Com a última anécdota et diré que el guionista d´aquells films es deia Gonzalo Goikoetxea, un altre gay, amb la llengua molt directa i mol t culte. Estava fins fá poc en foros, ón explicava les miséries del cinema espanyol. Tb vá ser sacrificat i oblidat per la indústria a partir del 87. Ell parlava clar que va ser una maniobra del PSOE per acabar amb aquest cinema "incómode" que parlava de les realitats del carrer. De Lali parlava meravelles: Discreta, més guapa rera la cámera, omplia la habitació ... Per després rematar "otra maltratada".
Em pregunto a que és refería. A més de que el sencuraven al foro. Vá anunciar un llibre de mémories ... I vá morir. I aquest home no s´estava d´hósties. Amenaçaba amb explicar oscurs secrets de tal i cual. Si vá ser una casualitat o no ... Mai ho sabrem.

Jo crec que algú es va aprofitar de laly Espinet, i potser no del clan de la IGlésia, esperaré al llibre, o quan tingui temps faré investigacions. No sé si la seva germana voldrá parlar de cosses tan doloroses.

El que tinc clar, es que jo vaig viure com a infant la heroina, i la SIDA com adolescent. Va arrassar una generació sencera, no savem números però parlaríem de milions. I tót a quedat en rés: Reportatges de TV1 sobre "la movida madrileña" que ha sobre glorifiquen el tema.

Bé, perdona per la xapa, però el tema m´ha agafat. Al Face he penjat unes fotos de Lali, si els Doors tenen Los Angeles Woman, jo he possat Poble Sec Woman. Realment una tragédia, com tota história d´heroïna, però ella era una bellessa amb talent.

Salutacions.
CÁBAL

Anònim ha dit...

Ah per cert!

Per espai no podía, estic fent un documental sobre LAS NIÑAS DE ALCACER. Donçs bé, al 1992 la droga a Valencia estava a tót arreu i tothom parla de que era la Policia nacional la que portava el negoci.
Jo he trobat hemeroteca de laboratoris gegants de drogues sintétiques i experimentals, que després venien a les discos.

A més, des-de l´inici de la guerra de Bosnia (del 92-95) es va tallar el pas de la heroïna, i cocaina per la zona i per Túrquia. Així que la van fer entrar a la Costa del Sol, pel port de Valéncia. Es parla de que molts nous nous empresaris, molts nous rics, a més del tema del tráfic van agafar vicis perversosos.

Però aquí només tinc hemerotéca, i alguns testimonis de la época. I ja va ser la generació posterior a Lali Spinet.

Tant als EUA (ón als barris ón havía revolucionaris com els Panteres Negres) van ficar alcohol, cocaina, heroïna i crack. I aiò está probat per informes del FBI (pots veure-ho al docu BLACK PANTHERS.THE VANGUARD OF A REVOLUTION), igual van fer amb els indis nord-americans possar l´alcohol barat i disponible.
A Escócia una história similar.

Però a Espanya els "bienpensantes" creuen que es de bojos que un Govern i les seves "fuerzas de seguridad del Estado" estimulin, l´ús de drogues, no facilitin informació ni tractament; amb l´objectiu d´aturar possibles rebels, o disdents.

Cada cual pensi el que vulgui, el que el escriptor de Saragossa m´ha deixat clar es que es cuasi impossible de demostrar. Com el GAL, eren ordres verbals. Pero amb actes 100% demostrables

Per cert hi ha un llibre "prohibit" de De la IGlésia que es diu TÚNEL NEGRO, pq allá parlava clarament del vínculs del PSOE, policia, amb la heroïna, la destrucció del actors, morts d´ells, etc ... El llibre es impossible de trovar. En la Biblioteca Nacional de Madrid tenen una cópia. Potser, POTSER, me´l presten.

Si vols, dona un cop d´ull al debat de EL PICO i veurás les conexions (encara que una mica light dit) del Govern amb la heroïna.Per ex es diu que hi ha una condemna judicial de la Audiéncia nacional contra la Cúpula Mayor de la Guárdia Civil anti-drogas.

https://www.youtube.com/watch?v=KbemigQ_oh0

Salutacions.

Júlia ha dit...

Cábal, és molt interessant tot el que expliques. Sobre el tema o es cau en voler-lo oblidar o en mitificar-lo, com va fer la 'movida', suposo que com expliques hi ha aspectes incòmodes, jo diria que no tan sols per als poders o les persones que podrien sortir esquitxades si s'anés al fons del tempa sinó també per a la gent normaleta. Fa poc algú esqueixava del Poble-sec d'avui, a causa de la molta immigració i alguns problemes, però jo porto al barri i molts anys i vaig dir que els pitjors van ser els vuitanta, a causa de la gran despoblació i també a la presència de la droga. Jo no vaig patir el tema de forma directa, però si indirecta, o no tant, ex-alumnes, fills d'amics, veïns... I sempre patint ja que sabia que els meus fills, aleshores jovenets, inevitablement coneixirien indrets una mica inquietants, la droga corria per tot arreu. Fa uns dies passaven per la tele pel·lícules d'allò que s'ha dit cinema quinqui i neguitegen quan penses com van acabar molts dels seus protagonistes, però el tema va afectar, amb l'afegitó de la SIDA, a actors, cantants, i gent 'normaleta'.

En tot cas les tragèdies no afecten de la mateixa manera pobres i rics, recordo una xerrada sobre un llibre que va escra 'pobra', quan van mal dades els rics toquen el dos i tenen més recursos, el mateix passava a la universitat fa molts anys amb els 'niños de papa' i la gent normaleta, quan hi havia embolics polítics uns se'n sortien amb més facilitat gràcies als diners i als coneguts.

Crec que tota aquesta hiure Jordi Coca inspirat en Christa Leem, el llibre passa una mica per alt per tot i no em va convèncer, però l'escriptor va admetre que això passava i que Leem va ser una víctima `pobra', aquesta història encara està per explicar, jo no sabia res de Lali Espinet fins fa com qui diu quatre dies. Tens raó amb el que dius de de la Iglesia, un home intel·ligent i turmentat, també de la Loma es va aprofitar d'aquells actors d'extracció 'barriobajera'. M'alegro que hi hagi interessats en escriure sobre el director i sobre aquell món i en investigar-ho una mica, crec que se li dóna poca importància i això és preocupant, fins i tot des d'un punt de vista educatiu, de cara a les noves generacions de joves ja que quan ets jove tens ganes de provar-ho tot i no resulta difícil cremar-te. Jo era mestra, recordo aquells anys, hi havia nens, de família problemàtiques, que 'jugaven' a drogar-se i es pintaven sang al braç amb retoladors, a aquest grau s'havia arribat, és clar que eren els de famílies més marginals.

Pel que fa als diners provinents de la droga, em temo que els circuïts costarien d'aclarir però crec que moltes fortunetes estranyes ens donarien moltes sorpreses, una mica com el tràfic d'esclaus del XIX.

T'agraeixo molt els comentaris, si saps de llibres o articles interessants a l'entorn del tema, m'ho pots fer saber, millor que al blog m'ho pots enviar a l'email:
jcostacod@gmail.com

Salutacions i gràcies pels comentaris.


Anònim ha dit...

Hola Julia:

S´ha publicat un llibre impresionant sobre la época de Eloy de la Iglésia, y de Laly Spinet (encara que com a personatge secundari) es diu LEJOS DE AQUÍ.
El autor, no el conec en persona, però he tractat amb Internet i s´ha passat anys i anys entrevistant a tothom, recuperant dades ... I s´explica la vida de aquestes persones. Molt dures, traumatitzades, enganxades a les drogues; i amb una guerra oberta del PSOE i del mitjans feixistes.

CÁBAL

Júlia ha dit...

Gràcies, ja el buscaré.