dissabte, 21 de febrer de 2009

El nostre carrer Cabanyes

Fa poc, al Diari de Barcelona van dedicar un petit espai al Carrer Cabanyes:



www.diaridebarcelona.cat


Crec que era al capdamunt del carrer que hi havia hagut també, fa molts anys, pels cinquanta, persones que assajaven l'art del toreig, una escena pintoresca que van reflectir fotògrafs importants. La persona que explica anècdotes sobre personatges del carrer és el conegut peixater del carrer, Eudosio, qui, amb la seva dona han donat, des de fa anys, una gran empenta a La Peixateria del Poble-sec, avui un establiment modern, ben assortit, concorregut i emblemàtic. Per cert, una vegada el vaig sentir cantar, en una Festa Major, i segurament que si s'hi hagués dedicat no tindria res que envejar al mateix Serrat.

Jo no sé si paga la pena parlar tant dels famosos que han abandonat el barri així que han tingut diners, malgrat que la cançó de Serrat és bonica i ha fet popular l'indret i els veïns han premiat el cantant, des de fa anys, posant una placa a l'escala on va néixer. El Poble-sec ha generat poques fidelitats, potser ara que els carrers tenen les voreres més amples, arbres i llums de disseny, els famosos del demà tindran interès en romandre al barri de forma més constant i dedicada. La veritat és que tinc enveja de la Zona Franca, que ha comptat amb un personatge com el Paco Candel que va viure sempre al barri i en va dinamitzar la vida cultural, cosa que el seu barri també ha reconegut, dedicant-li una biblioteca i un premi literari que cada any té més volada.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Vols dir que tant de Serrat-Poble-sec-Serrat-Poble-sec, no ha acabat sent contraproduent?
No fa gaire, en dir on vivia, un em va deixar anar, "ah el barri del Serrat".
No et fot?

Montse ha dit...

Gràcies per aquesta magnífica entrada: el Poeta Cabanyes és un dels carrers del barri que més m'estimo (qui ho sap... potser perquè el poeta era fill de la mateixa vila que jo...)

I jo, amant de Serrat, també reivindico que Sisa (com es diu en el vídeo) hi va néixer i s'hi va criar.

Júlia ha dit...

Doncs sí, anònim, em 'fot' una mica perquè al barri hi ha hagut molta gent important, com ara el professor Fontana, que encara hi viu i en Serrat aviat va marxar. El que se li ha de reconèixer és que no s'ha avergonyit de ser d'allà, n'ha fet bandera, és clar que també queda bé 'ser de barri' sobretot per comparació amb tant d'elitisme com rumbejava per la Nova Cançó.

No ens en podem desfer, del tema, és molt famós, el més famós de tots, així és el món.

Cal dir que la seva mare sí que va tornar a viure al barri, avorrida -diuen- de viure a la zona 'pija'.

Júlia ha dit...

Si no m'equivoco, Montse, el 'poeta' era de Vilanova, oi? Hi ha moltes teories sobre el nom del carrer, que si era d'un lluitador català i el van 'reconvertir' o sí era el nom del propietari d'alguns terrenys i després el van 'poetitzar', és curiós perquè el poeta vilanoví no va ser pas massa conegut, per això hi ha dubtes sobre tot plegat. Costa de confirmar aquestes coses si no es té molta documentació, el carrer Elcano va ser durant anys Carrer d'en Cano, que probablement era un propietari, com en Rosal o en Ricard. Amb els anys han reconvertit 'rosal' en 'roser', ja veus, coses de la toponímia popular.

Júlia ha dit...

Sobre en Sisa, ell mateix ha estat un personatge més 'difícil' i menys afable que en Serrat i no ha 'militat' massa de poble-sequí, la veritat. Tot ajuda. La Julia Otero jo crec que s'avergonyia de viure aquí, fins que, com que queda bé ser 'del poble d'en Serrat' ho ha dit en alguna ocasió.

Montse ha dit...

Molt bones, Júlia.

Pel que fa a la poca militància de barri per part de Jaume Sisa... Curiosament jo tenia la idea contrària. Recordo que el Bassas va entrevistar fa uns quatre anys tota una colla de músics "galàctics" i en Sisa, en presentar-se, va dir molt orgullosament que era del Poble-sec. Precisament em va encantar que no digués "Barcelona".

El poeta Cabanyes és una glòria local vilanovina, certament. De l'època romàntica. Si no vaig equivocada eren dos germans: l'Alexandre i el Manuel, un pintor i l'altre, poeta. A Vilanova la masia de la família és mítica, tot i que el poeta va néixer a la vila, a la plaça de les Cols en un edifici que fa cantonada amb el carrer del Comerç.

No l'he llegit mai, Manel de Cabanyes, però es veu que era pèssim com a escriptor, pobre. Des de fa un temps (potser més d'un any) algú va tenir la idea de tapar els rètols del carrer Poeta Cabanyes amb uns altres de més casolans que diuen això: "lluitador català"... No ho sé... Poeta de més aviat "poca monta" segur...

Un plaer llegir aquest blog/bloc :) M'arrela encara més en el barri.

Júlia ha dit...

És que em sembla que és una mica llunàtic -no seria estrany, també és 'galàctic, he, he'- i segons li agafa és simpàtic o no. No el conec personalment. De tota manera fa anys recordo que quan jo era més jove explicaven que la seva mare estava empipada que sempre es parlés de Serrat i no pas d'ell.

No fa massa el vaig sentir dir que era del Poble-sec, ara ja un barri 'que no existia'. De fet el barri ha canviat molt, com tot, però no em va plaure que digués això. En fi, tot plegat no treu que no sigui un gran cantant i personatge i que si li volen fer un homenatge o posar la placa on havia estat casa seva seré la primera en votar que sí.

Això del lluitador català sí que es veu que n'hi ha un amb aquest cognom i grups radicals creien que això del poeta era una 'tapadora'. Jo no ho sé, ho haurem d'investigar.

El poeta crec que era avantpassat d'alguna manera d'Oriol Pi de Cabanyes, l'escriptor.

Per cert, presento una nova novel·la, que en part passa pel barri, si entres pel meu altre blog ho veuràs (http://lapanxadelbou.blogspot.com) de tota manera més endavant faré una presentació pel barri també, a l'abril.

Montse ha dit...

Ara que ho dius, Júlia: sí que l'Oriol Pi de Cabanyes pertany a aquesta nissaga!

Gràcies per convidar-me a la presentació del teu llibre: no sé com ho tinc demà; però pel barri segur que ens veiem. Ja t'aniré seguint.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Hola Júlia,
sense el "crec": pots afirmar que dalt de tot del carrer Cabanyes assejàven els aprenents de torero.
Per l'email del teu bloc te n'envio una fotografia.
Cordialment,

Esther ha dit...

Hola a tothom!
Només un aclariment: el carrer del Poeta Cabanyes estava antigament dedicat al capità Francesc de Cabanyes, un dels militars que va defensar Barcelona i que va participar en la decisiva Batalla de Montjuic en 1641. Aquesta batalla fou un capítol de la Guerra dels Segadors, en què els catalans aconseguiren foragitar les tropes castellanes.
Posteriorment, tal i com explica el nomenclàtor de Barcelona, es va substituir el nom pel d'un poeta popular: http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0

Altres herois catalans de la Guerra dels Segadors que tenen carrers dedicats al barri foren Radas, Margarit, Tapioles i Tamarit.
Salut!