Poble-sec o Poble Sec? El nom no fa la cosa!

Sovint, en xerrades informals i no tant informals, ha sorgit la discussió sobre si cal escriure Poble-sec o Poble Sec. La qüestió genera passions. El fet és que des de CERHISEC, considerant que fem sorvir molt sovint el nom del barri, vam fer consultes a l'IEC , ja fa alguns anys, que ens va insistir sobre l'ús del guionet, seguint les normes que transcric:

S’escriuran en general sense guionet els compostos formats a partir de mots catalans —salvat els que han estat esmentats en els punts anteriors. Ex.: capgròs, collverd, cordur, culnegre, frontample, ratapinyada, ratpenat; pocapena, pocatraça, pocavergonya; damajoana, figaflor, herbacol, llirijonc; sordmut; cincnervis, setciències; correbou, pinçanàs; capicua, centengrana, coliflor, a collibè, culdellàntia, maldulls, semprenflor, vetesifils. Els mots d’aquest tipus, però, s’escriuran amb guionet si es dóna alguna de les tres circumstàncies següents:

a) El primer element (o, eventualment, el segon) acaba amb vocal i el segon (o, eventualment, el tercer) comença amb r-, s- o x-. Ex.: barba-roig, cama-roja, cara-rugat, barba-serrat, barra-sec, cama-sec, penya-segat, cara-xuclat; poca-roba, poca-solta; bleda-rave, malva-rosa, de soca-rel, aigua-sal, cara-sol, canya-xiula; busca-raons, cerca-renous, guarda-roba, penja-robes, esclata-sang, gira-sol, pica-soques, punxa-sàrries, toca-son, escura-xemeneies; anca-rossegant; cul-de-sac, entra-i-surt.

b) L’aglutinació dels dos elements pot induir a lectures errònies o dificultar la interpretació del mot a causa de les lletres concurrents. Ex.: pèl-llarg, cap-roig, pit-roig; cinc-en-rama, plats-i-olles.

c) El primer element duu accent gràfic (vegeu, però, 2.d). Ex.: mà-llarg, pèl-blanc, pèl-curt, pèl-ras; més-dient.

També s’escriuran sense guionet, amb les mateixes restriccions que aquests, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler. Vegeu, però, 1.a i 1.b.

4

Els topònims segueixen la mateixa norma que els mots del punt 3. Ex.: Castellbò, Aiguafreda, Comanegra, Torregrossa, Vilafranca, Fontalba, Bellpuig, Palautordera, Miramar, Cantallops, Portocolom; Vila-real, Vila-rodona, Vall-de-roures, Palau-solità, Aigua-xelida, Puig-reig, Puig-aguilar, Font-romeu, Font-rubí, Mont-roig, Bell-lloc, Pont-xetmar. Alguns d’interpretació poc clara (i algun altre que té una forma ja així fixada) s’escriuen amb guionet. Ex.: Guarda-si-venes, Sala-d’heures. Cal remarcar que, en tots els casos, si el darrer element d’un compost escrit sense guionet és un mot monosil·làbic, prendrà un accent si les regles generals de l’accentuació així ho demanen: Ex.: capgròs, bocafí, malbò, pinçanàs, a collibè. Si el compost, en canvi, s’escriu amb guionet, el monosíl·lab mantindrà la seva grafia inaccentuada. Ex.: vint-i-u, no-res, cella-ros, pèl-ras, fru-fru. Si el monosíl·lab duu accent diacrític el conservarà. Ex.: subsòl, rodamón.

Més endavant, en rebre documentació de l'Ajuntament de Barcelona on hi deia 'Poble Sec' vam fer d'altres consultes, en aquest cas al mateix Ajuntament, que ens va insistir, de forma contundent, en escriure-ho sense guionet, explicant-nos que havien fet consultes a lingüistes del seu equip i que aquesta forma era la correcta.

El fet és que ara, en diferents ocasions, he comprovat que el mateix Ajuntament utilitza la forma amb guionet, o sigui, que potser algú s'ha adonat que era aquesta la forma normativa. La veritat és que l'Ajuntament acostuma a fer alguna relliscada lingüística de tant en tant. Sobre guionets i d'altres temes excitants, s'havia insistit en la necessitat de flexibilitzar la normativa i de tendir a suprimir-los però ja sabem que en això de l'ortografia sempre hi tenen molt de pes els sectors conservadors. Durant un temps hi va haver partidaris d'eliminar la ela geminada, Fabra volia fins i tot bandejar la hac, però la hac' va continuar en actiu i la ela geminada s'ha convertit ja en una mena de símbol de catalanitat militant com la eñe castellana, cosa que mostra com n'és de difícil separar racionalitat i visceralitat, en temes lingüístics i ortogràfics.

Així mateix, el gentilici dels habitants del nostre barri encara no he aclarit si ha de ser poble-sequins o poble-sequencs. Jo utilitzo sovint el primer perquè l'he trobat escrit en el llibre de Feliu Elies sobre el nostre 'pintor nacional del barri', Simó Gómez.

Com en el cas de blog/bloc, la cosa pot semblar frívola, però mostra com ens embranquen amb temes estranys sense arribar a conclusions consensuades i serioses i com fins i tot els sectors acadèmics, que semblen molt sòlids, tenen les seves esberles. Un lingüista conegut em va comentar un dia que voler definir tots els temes relacionats amb la llengua era com voler agafar aigua amb un cistell.

Vaig treballar durant anys en una escola que es deia El Samontà, a l'Hospitalet de Llobregat, que ara és escola d'idiomes. Vaig defensar durant molt de temps que creia que s'havia d'escriure El Samuntà, però fins i tot l'Alcover Moll em contradeia, explicant que era samontà un mot del Baix Llobregat, única i exclusivament, cosa que no és certa perquè a la Garrotxa hi ha uns llogarrets que es diuen El Samuntà de Dalt i el Samuntà de Baix i que sempre s'han escrit amb 'u'.

Sobre bloc, es va intentar bandejar el terme blog, de l'anglès weblog, i utilitzar dip o bitàcola, en català, mots que no van fer fortuna. Finalment s'ha optat per bloc i en no voler utilitzar un anglicisme hem utilitzat un mot neerlandès que ens ha arribat a través del francès, quines coses. Recordo el debat que hi va haver quan la Real Academia va intentar introduir güisqui, i el que ens en vam riure, aleshores, de les patums hispàniques, però a casa nostra no ho fem gaire millor, la veritat.

Jo, en general, escric, de moment Poble-sec. Però l'ortografia, com sabem o hauríem de saber, és arbitrària i variable, com gairebé tot a la vida. O sigui, que ja veurem com va, amb els anys, el tema.

No sóc filòloga i no vull pontificar. Si algú en sap més, que m'ho expliqui.