dissabte, 25 d’abril de 2009

L'Aplec de Santa Madrona



Demà, diumenge, es fa l'Aplec de Santa Madrona, que comença a les 10 del matí, amb una cercavila. A les 11 se celebrarà la missa i a les 12, enguany, hi haurà cantada d'havaneres. Després, dinar comunitari, sembla que amb gran èxit, doncs l'altre dia, a la parròquia de Lurdes, vaig aconseguir els dos darrers tiquets que els quedaven. Però, vaja, sempre s'hi pot afegir algú, ni que sigui amb un entrepà...

L'ermita de Santa Madrona es troba dins del recinte del Palauet Albéniz i normalment el seu espai es troba protegit amb una reixa tancada. Aquest és un dels pocs dies en els quals s'hi pot accedir. Recordo que, de petita, en una ocasió, la vaig veure per primera vegada, amagada entre els arbres, i em va produir una fonda emoció. És petita, del segle XVIII, i ha patit molts ensurts i arranjaments. És, de fet, l'únic record que queda a Montjuïc de la vella església-convent dedicada a la santa, en la qual hi va haver diverses ordes religioses.

A causa dels fets de 1714 l'església antiga va quedar destruïda i anys després Felip V va voler anar apedaçant greuges i va propiciar la construcció d'un nou convent dedicat a la santa, que no va durar massa, i que es trobava on ara hi ha la Plaça Reial. Santa Madrona, com he explicat en d'altres ocasions, va ser una santa de gran devoció barcelonina, al llarg, sobre tot, dels segles XVII i XVIII. Fins a mitjans del segle XX, Madrona era un nom habitual que portaven moltes noies barcelonines, però també de tot Catalunya, ja que a molts indrets, sobre tot de la Catalunya Nova, hi ha ermites i esglésies dedicades a la santa. Crec que algun dia estaria bé fer una mena d'agermanament de madronaires. Hi ha testimonis literaris de personatges com el Baró de Maldà o el Rector de Vallfogona sobre la processó de les pelegrines, amb trasllat de les seves relíquies des de Montjuïc a la Catedral i retorn corresponent, i amb moltes noies maques disfressades per a l'ocasió. També es feien processons amb aquest camí en cas de sequera, sembla que fins i tot era habitual remullar l'arca de les relíquies al mar, les de Santa Madrona i les d'altres sants, costum que es va acabar prohibint a causa del deteriorament que comportava.

Les relíquies de Santa Madrona no es van perdre a causa de les remullades sinó a causa de la Guerra Civil. En aquella època s'havien dipositat a l'església nova de Santa Madrona, la 'nostra'. Després de la guerra encara va sortir un senyor molt devot que sembla que en tenia una engruna i la va lliurar a l'església parroquial esmentada. Santa Madrona podria ser avui patrona dels immigrants, de fet el vaixell amb les seves relíquies havia d'anar a parar a França, però un temporal la va portar a Barcelona, on es va quedar. De fet, com veieu a la pintura que penjo, es trobava a un nivell semblant al de Santa Eulàlia, al costat de la qual se l'acostumava a col·locar, amb el tradicional vaixell a la mà.

No sóc religiosa, però totes aquestes tradicions crec que són molt importants i s'han de conservar. Santa Madrona se celebra el 14 de març, de fet, però l'Aplec a l'ermita es fa per l'abril a causa del temps, que sempre és millor i més primaveral en aquest mes.

Si diumenge pel matí no sabeu què fer, arribeu-vos a l'ermita. Hi haurà molt d'ambient i, si no coneixeu el lloc, tindreu una agradable sorpresa poble-sequina. I, recordeu, 'Santa Madrona, el difícil soluciona'.