La llibreria Azteca i el seu temps

La concessió del premi Nobel a Vargas Llosa farà vessar molta tinta, l'escriptor ha fet una estranya evolució política i ideològica al llarg de la seva vida i, pel que fa al català, va ser un dels primers firmants d'un d'aquests desafortunats manifiestos amb els quals ens obsequien de tant en tant. Llàstima, ja que aquest autor va ser pràcticament descobert, com la resta d'autors de l'esclat de novel·la hispanoamericana, dels seixanta i setanta, a Barcelona, on va viure uns anys i on els mandarins de l'època el van passejar i lloar. Encara ahir Carme Balcells i Castellet es mostraven emocionats amb la concessió i no van tocar els temes polèmics, com és natural.

El premi Nobel de literatura és de literatura i no és un premi d'honor. Tampoc no ens era simpàtic Cela per raons òbvies, el mateix Pla no tenia un passat massa convencional. Més enllà de tot plegat i com que ja sé que els escriptors acostumen a decebre personalment quan els coneixes massa, com gairebé tothom, he de dir que, pel que fa als aspectes literaris, considero Vargas Llosa un molt bon escriptor. Els Nobel són uns premis més, per molt prestigi que tinguin, subjectes a moltes pressions, polítiques i conveniències. Delibes va ser un etern candidat i no el va aconseguir. En tot cas, el temps decideix els autors que passen a això tan fràgil que es diu posteritat.

La concessió del premi m'ha portat un record relacionat amb el barri. L'efímera vida de la magnífica llibreria Azteca del carrer de Tapioles, on vaig comprar La ciudad y los perros. Recordo que algú em va comentar que la llibreria l'havien posat exiliats que retornaven, en concret de Mèxic, cosa que tindria a veure amb el nom. En la primera època hi despatxava una senyora gran, rossa i enigmàtica, que sempre em feia descompte i que em va comentar que el llibre era molt bo. Una senyora que jo imaginava amb un passat novel·lesc, de lluitadora republicana. Eren uns anys en els quals s'obrien llibreries en lloc de tancar-se'n. Al Passeig de Gràcia es va instal·lar el famós Drugstore, un dels primers espais on podies triar i remenar llibres. Al barri fins i tot algunes papereries tenien també un petit fons de llibres seriosos. Mai no havíem tingut aprop una llibreria amb cara i ulls, Azteca va ser la primera, però l'entusiasme lector va passar i la llibreria es va decandir i va acabar tancant i ara hi ha una perruqueria, en aquell indret. El Drugstore també va acabar de mala manera.

Avui no tenim una bona llibreria ni al barri ni a la rodalia. Moltes de les nostres papereries també han anat tancant. Les grans superfícies s'han engolit els petits establiments i tot ha canviat molt malgrat que cal dir que moltes coses també han millorat, tot i la tendència a la queixa, esport nacional, i la crisi que ens atenalla. També ha canviat Vargas Llosa però faci el que faci sempre ens quedaran les seves bones novel·les, els seus assaigs interessantíssims. La resta és literatura i literatura sobre la literatura.

Recordo l'emoció amb la qual vaig viure la instal·lació d'aquell establiment ple de llibres a tocar de casa i la pena que em va fer el seu tancament. Sempre recordaré el seu pas efímer pel nostre barri.