Petit passeig pel barri

He vist que al carrer de Margarit ha tancat la botiga de cafès Gimeno, cosa que em sap greu, ja que era una de les meves botigues preferides. Potser l'indret no era l'adient per a un establiment de tanta categoria cafetera. Ignoro si la firma, que va néixer l'any 1938, s'ha traslladat a algun altre indret, en tot cas no he vist que cap rètol ho expliqués. Llàstima.

Ja fa força temps també que va tancar l'emblemàtica merceria Antonieta, al mateix carrer. Les merceries es van anar reconvertint al llarg del temps en botigues on hi havia de tot una mica: colònies i perfums, betes i fils, calçotets, mitjons, roba de moda, davantals, tovalloles... A Blasco de Garay hi havia la de la Maria Dolors que durant molts anys va tenir una roba excel·lent a més de moltes altres coses. Avui és un magatzem de la drogueria Campanera, també molt antiga.

A l'Antonieta anàvem per Nadal i Reis a cercar regals per a tota la família: sabons, jerseis, bijuteria, pijames...  Ens hem quedat sense botigues de roba i encara bo que els basars xinesos tenen un assortiment remarcable i que va millorant cada dia més. Amb el tancament de la Zarina, al carrer de Parlament, també vam perdre un gran comerç de roba però així és la vida, tot canvia i la gent es fa gran i no hi ha renovació generacional, en molts d'aquests establiments.

Moltes portes metàl·liques del barri mostren aquestes pintures que van néixer destinades a evitar els lletjos grafitis habituals. Diuen que l'ajuntament, que s'ha vist impotent per evitar les pintades barroeres, vol multar els qui decoren les tanques amb aquests dibuixos. Seria una llàstima ja que amb aquest tema s'està desenvolupant un art naïf remarcable i els establiments tancats tenen un aspecte molt més acollidor. Els motius sempre tenen relació amb la botiga o entitat, excursionistes al Foment, peixets i pescadors a la peixateria... Crec que amb el temps, si deixen que es desenvolupin i consolidin, aquests motius decoratius seran emblemàtics i fins i tot de culte artístic.

I crec que tot el barri hauria de fer un esforç i demanar la remodelació de l'església de Santa Madrona, la millora dels accessos, com aquesta oblidada porta del darrera. Imagino que fan falta molts diners i, per desgràcia, no la va fer Gaudí ni Domènech i Montaner sinó Casademunt, un bon secundari que encara no s'ha revaloritzat. Però de vegades veig d'altres esglésies, com la de l'Àngel Custodi, d'Hostafrancs, de la mateixa època i arquitecte i em va vergonya contemplar la nostra. Avui les esglésies poden ser utilitzades per concerts, per trobades, no cal ser creient per valorar la necessitat de mantenir un dels símbols del barri que fa més patxoca. Sempre he tingut un somni, que el campanar sigui practicable i que algun dia poguem pujar-hi per tal de veure el barri des d'aquell punt estratègic. I fins i tot hi podríem tornar a posar la punxa antiga, oi?


I, al meu altre blog, El plaer d'escriure, una evocació poètica de les velles bodegues de barri...