dilluns, 22 d’agost de 2011

Teatre al barri, ahir i avui

Una amiga que va viure al Poble-sec i que ara viu a València, Montserrat Llagostera, ha retrobat aquest programa de teatre, del quadre escènic de la Parròquia de Lurdes, que el seu pare, Joan Llagostera, havia dirigit.

Aquest centre tenia un local acollidor al carrer Ricart.  Jo, que anava a la parròquia de Sant Salvador d'Horta, havia assistit sovint a aquell teatre, ja que ens el cedien per a les representacions.

Avui, al nostre barri, hi ha un gran problema de manca de locals. En d'altres barris s'han conservat alguns d'aquells teatrets parroquials que avui s'han reconvertit en sales modernes i de prestigi.

Recordo que havia anat també a Santa Madrona, a veure cinema, teatre i recitals de la Nova Cançó. A les monges tenien un bon teatre també, que va anar empitjorant amb les remodelacions de l'escola i avui no sé ni si existeix.

Un teatre magnífic, que no era al barri però sí ben a prop, era el dels tramvies. Quan jo era petita assajava a l'estiu una orquestra en aquell teatre i fins al llit m'arribaven els dolços sons que endegaven els músics, res a veure amb les estridències i els volums de so actuals, eren melodies llunyanes i agradables, tolerables i que anunciaven el llarg estiu ple de festes majors.

Encara vaig anar a aquell teatre dels tramvies quan la meva filla era petita i anava a l'Estel, aquella escola tan catalana que també era al carrer Ricart i que va acabar com el rosari de l'aurora, per celebrar els Jocs Florals.

Avui hi ha una mena de moda de construir als nous centres cívics i educatius espais polivalentes, teatres que no són teatres com els d'abans. El fet és que qualsevol actuació té molt més prestigi en un bon espai amb seients adients i escenari a la italiana, amb bona sonoritat, però les modes no van per aquest costat.

Era l'any 56 i, com es pot veure, es feia una obra en català, en concret de Folch i Torras. Les obres d'aquella època, la majoria, eren innocents i amb un humor molt blanc, certament. Però ens ho passàvem d'allò més bé fent-les i veient-les. Recordo títols com ara Pi, Noguera i Castanyer, fabricants de mobles. Aleshores era complicat fer còpies i hi havia llocs on es podien llogar lots de llibrets amb el text de l'obra, per a tots els personatges.

Encara hi ha indrets a determinats barris on es fa molt bon teatre, tradicional i modern, i que disposen de bons espais al Clot, a Sant Andreu, al Poblenou. Inevitablement, com tantes altres coses, enyoro aquelles tardes de diumenge anat a veure teatre divertit teatre d'aficionats. El bonic teatre de l'Orfeó de Sants també se n'ha anat a Can Pistraus.

Un altre tema és la promoció del que es fa en aquests centres, moltes vegades no surt al diari la seva programació i passa desapercebuda, de forma injusta.

7 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Julia, moltes gracies,per mi es honor. Pero vui puntualitzar que viviem a Gracia i el pare feia Teatre al Poble Sec, el Centre de Lourdes on teniam moltes amistats.
El que si es del Poble sec es el meu marit.
Jo era del Torrent de l´Olla, avans Menéndez Pelayo.
O sigui que per anar a veurer el teatre ens tocava agafar el metro a Fontana i fe transbordo.
Moltísimes gràcies i petons desde Valencia, Montserrat

Júlia ha dit...

Tens raó, m'ho havies escrit i jo m'he fet un embolic, disculpa.


De res, m'ha encantat veure aquest programa.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

No pasa rés Julia, només ho he aclarit.
M´agradat molt aquest post que has fet.
.A més a més el pare també havia fet teatre a l´Agrupació cultural Folklorica de Bacelona, concretament al Teatre Escola.
Es llástima que tot s´en hagi anat a la, be no vull ser malparlada.
Ara estic molesta prque a Valencia ens han tret la TV-3 i aixó no hi ha dret.
Una abraçada, Montserrat

Miquel ha dit...

L´Ateneo de Poble Nou és molt bó en cuant els aficionats a fer teatre ¡¡¡

harmonia ha dit...

Hola Júlia, a les Corts ja L´ESPIGA DE LES CORTS, a on fan teatre, una coral i alguna cosa mes que no et sabria dir.A la meva parroquia tambe fan xarrades i pelicules al teatre.La última va ser una peli sobre la soletat de les persones que viuen soles.Fa poc van fer Los puentes de Madison. Una abraçada. m dolores g.

Júlia ha dit...

Sí, Miquel, al Poblenou tenen encara bons centres i de prestigi.

Júlia ha dit...

Hola, Harmonia, com va?

Tens raó, de fet a molts barris hi ha centres així però m'agradaria que al diari o en algun lloc hi hagués la programació d'aquests centres, en ocasions en posen algun, però pocs.