dijous, 16 de març del 2017

EL PASSAT I EL FUTUR DEL GARATGE DEL CARRER CABANYES

fotografia: Pere Borràs

L'incombustible Garatge Ramírez, del carrer Poeta Cabanyes, sembla que finalment anirà a terra. El seu aspecte era ruïnós i decadent des de fa molts anys però el local té un passat farcit d'història i d'històries. L'any 1908 es va fundar el Partit Radical, del senyor Lerroux. Avui tenim una visió de Lerroux molt negativa, distorsionada pels escàndols que va protagonitzar i pel tipus de persona en què es va convertir o que potser ja era d'entrada, tot i que vull pensar que potser no. El partit de Lerroux va néixer d'una escissió amb el partit de Nicolás Salmerón, un personatge gairebé oblidat avui, el partit del qual tenia un caire molt més catalanista, és clar. Salmerón va morir l'any 1908, es va donar el seu nom al carrer Gran de Gràcia, molta gent gran del meu temps jove encara en deia, d'aquell, el carrer Salmerón.
Resultat d'imatges de Garage Ramirez
Interior de l'establiment (https://www.flickr.com/photos/thewebjourney/4014130322)

El mateix any 1908 es va obrir l'Ateneu Republicà Radical del Poble-sec, al carrer Cabanyes 33-35. Vull recordar que el nom de Poeta Cabanyes és de l'any 1949, quan es van fer uns actes en memòria del poeta romàntic, sempre he defensat que no va ser un tema franquista sinó una d'aquelles reconversions habituals que es feien a l'entorn del nom dels carrers, per exemple, l'actual carrer d'Elkano havia estat carrer d'en Cano, i aquest Cano devia ser algun anònim propietari de terrenys, ben segur. Si la intenció hagués  estat més política que cultural en acabar la guerra s'haurien canviat tots els noms dels nostres carrers que tenen relació amb la Guerra dels Segadors, que són uns quants. 

A les hemeroteques trobem un gran nombre de notícies sobre actes celebrats a l'indret de l'Ateneu, moltes de polítiques, però també de lleure, balls de carnestoltes, teatre, recitals de poesia... Malgrat el tarannà poc catalanista del senyor Lerroux s'ha de dir que s'hi feien força activitats en català, com ara teatre. Es van acollir allà, segons l'època, grups diversos, d'ideologia esquerrana radical. Hi trobem, per exemple, la Juventud Republicana Radical, el Grup Anticlerical Benèfic de Barcelona o l'Agrupació Radical Claridad. Ja en els anys trenta hi tenen la seu associacions obreres, l'Associació de treballadors del Ram Alimentari i el seu Sindicat Únic i també el Sindicat Únic dela Fusta Elaborada o el dels Obrers Camperols.

Durant la guerra s'hi fan conferències, sobre pedagogia racionalista i fins i tot sobre la revolució sexual. Després de la guerra sembla que durant un temps hi ha un dels tallers que els Mobles la Fàbrica tenien pel barri, fins que no es van traslladar al nou edifici del carrer Rocafort. Més endavant i durant molts anys hi trobem un negoci de compra-venda de cotxes de segona mà que s'anuncia sovint a l'espai de La Vanguardia destinat a la Bolsa del Automóbil. Ignoro en quin any passa a ser tan sols garatge de lloguer. Fa alguns anys una fotografia del seu interior, amb uns postes de futbolistes i que semblava haver sorgit del túnel del temps, va guanyar el concurs fotogràfic del barri que es fa per la Festa Major. 

A webs de venda de material gràfic antic també s'hi troben fulletons que anuncien activitats de l'Ateneu. A veure si algun dia disposem d'un arxiu del barri (ja en teníem i el vam perdre) i d'alguns calerons per tal d'adquirir materials i poder-los conservar en condicions.

Un personatge molt conegut de l'establiment era un senyor de raça negra que en tenia cura, feia molts anys que hi treballava i en ocasions tocava la guitarra. Durant molts anys no es va esmerçar en el seu manteniment ni una mà de pintura, exterior o interior, però com que hi havia una gran manca de places de pàrking sembla que el negoci devia funcionar prou bé. De tota manera es veia venir que un dia o un altre desapareixeria.

El que potser no era tan previsible és que allà ens hi fessin pisos a preu d'or. La promoció dels futurs apartaments, en castellà i anglès, es pot trobar per la xarxa. Alguns dels pisos tindran un jardinet a la part del darrere. La promoció fins i tot aprofita el passat de l'indret i explica que es construeixen en el lloc de un antiguo teatro del siglo XIX. Per si us interessen, el preu més barat és de prop de mig milió d'euros!!! Quantes voltes dóna el món, ben mirat!!!

Sobre l'Ateneu Republicà Radical i Lerroux més endavant, segons possibilitats, organitzarem una xerradeta a la biblioteca.

Fonts i bibliografia:

Hemeroteca del diari 'La Vanguardia'

Passat de Sants i veïns (blog de l'historiador Joan Pujades)

Oyón, José Luis, 'El cinturón rojinegro de Barcelona', editorial Carena

Álvarez Junco, José, El emperador del Paralelo. Lerroux y la demagogia populista, Alianza editorial.

Corals i oci al Poble-sec (Quaderns per la memòria revolucionària).


3 comentaris:

eljoan ha dit...

Molt interessant!! No en tenia ni idea!

Tot Barcelona ha dit...

Molt interesant.
Tampoco yo tenía idea
Un abrazo

Rodericus ha dit...

Conozco bastante bien el local. Colaboro con una empresa radicada en la parte alta de la calle, y cuando necesitaba aparcar el coche, el garaje Martínez era una solución práctica y económica, dada la imposibilidad de aparcar libremente en todo el distrito.

Conocí al empleado de color que atendía el negocio, una persona afable y simpática, y a los dos hermanos propietarios del local.

Al último de los dos que quedaba en activo, le llegó la edad de la jubilación hará cosa de una año, de ahí el cierre del negocio, y la venta del inmueble.

Toda una ironía, pisos de lujo en el solar donde existió un ateneo proletario y radical, y en un barrio de tradición obrera. Aunque la explicación de todo está en la escasez de terreno edificable en toda la ciudad. Las dimensiones de la finca, que duplican y triplican las de los inmuebles típicos del barrio, dan para edificar pisos de lujo con una buena cantidad de metros cuadrados, y a un paso del centro de la ciudad.

El concepto de calidad de vida en viviendas ha girado 180 grados en los últimos años, ya no está en urbanizaciones de casas pareadas en la corona metropolitana, ahora es estar en el centro de la ciudad, con todos los servicios a mano, y prescindiendo del coche para desplazarse.

Buen articulo, desconocía el pasado esplendor del garaje Martínez.
Hoy han comenzado las tareas de derribo, miraré con otros ojos el viejo local mientras siga en pié.

Saludos