El Mercat de Sant Antoni, després d'un llarg i complex procés de restauració que ha afectat també el seu entorn, s'inaugura el dia 23 de maig i els dies 26 i 27 es farà una festa grossa. Ahir vaig passar per les instal·lacions provisionals, amb les quals ja m'havia familiaritzat, i em va fer una mena de nostàlgia veure com els botiguers de la roba ja ho tenien tot mig empaquetat per a fer el trasllat definitiu.
Tenim una tendència generalitzada a la queixa i no tothom està d'acord amb les estructures que acolliran el tema dels llibres, cromos i la resta. L'Ajuntament ha hagut de recordar que s'ha fet com s'havia pactat, i és que la memòria és selectiva i traïdora. En tot cas la zona quedarà molt bé, no serà com abans, car res no és mai com abans, algunes coses enyorarem pel fet, evident, de què a cada bugada es perd un llençol.
El dia 29 dedicarem la xerrada de CERHISEC a la història del mercat. Avui la gent diu anar al mercat però quan jo era petita s'anava a la plaça. El Mercat de Sant Antoni el considera seu la gent del barri però té una àrea d'influència important. Al Poble-sec no hem tingut mai un mercat amb cara i ulls, hi havia el del Carme, tocant a port, però era lluny del centre del barri i destinat a gent amb pocs recursos. Després el van refer al Raval i va millorar molt però va acabar per desaparèixer.
La reestructuració dels mercats comporta problemes, èpoques de crisis, tancaments de parades i coses així. Les obres s'encareixen i allarguen més del compte. Però després tot revifa i ja no recordem les incomoditats. Un exemple és el de Santa Caterina, encisador i que, curiosament, no ha esdevingut engolit pel turisme com la pobra Boqueria, que ja és una mena de parc temàtic de referència comercial.
A Sant Antoni els veïns i veines no volen que passi com a la Boqueria però hi ha coses inevitables i el barri ja fa temps que s'està convertint, com tants altres indrets, en un lloc de bars i cafeteries. Els pisos s'han encarit, cal recordar que ja eren cars abans, passar el Paral·lel des del Poble-sec ha comportat, des de sempre que jo recordi, pagar més de lloguer i de compra, molt més.
El Mercat de Sant Antoni té molts detalls que el fan singular. No es troba entaforat entre edificis i la seva estructura crida l'atenció. La restauració ha estat acurada. Tot canvia i ja veurem com va i com es viu el nou entorn. I com s'utilitza i respecta. Hi ha gent eufòrica, encantada amb el Mercat i d'altra apocalíptica, que creu que les zones de vianants poden acollir botellons de noctàmbuls i bretolades diverses. Veurem.
Al Mercat de Santa Caterina hi van construir, adossats, uns habitatges adaptats a gent gran, destinats sobre tot a gent del barri o de l'entorn. Sant Antoni i també el Poble-sec tenim un gran dèficit de residències per a gent gran, és un tema en el qual sembla que ningú no pensa, no es revindica gairebé mai. A moltes poblacions compten amb residències de gent gran destinades a gent de la localitat o de la comarca però molta gent d'aquests barris ha d'anar a petar ves a saber on i això, encara, si té diners per pagar un lloc en condicions.
Som una població molt envellida, ho serem molt més, i cal meditar en el tema. Per exemple, amb la reivindicació dels usos de la Casa de la Premsa en cap moment no s'ha parlat d'aquesta possibilitat, per a l'edifici. El problema de l'envelliment i la dependència resulta incòmoda i la gent no se n'adona fins que no s'hi troba, a causa de les pròpies necessitats familiars.
En tot cas, el Mercat ha quedat molt maco i ja era hora que s'acabés amb les obres. També ens trobarem estranys amb una Ronda sense el muntatge provisional al mig però aviat oblidarem el passat perquè la vida segueix i tot canvia, en general, de moment, per millorar. Menys les persones, que més aviat no millorem físicament, ans al contrari.
3 comentaris:
En 1985, siendo director del mercado un señor que vino de los socialistas de Sant Andreu (marchó posteriormente a la dirección del mercado de Felipe II) (en aquel momento también se ponían los directores a dedo), habían contando las paradas de los patios, 744 números con casi 500 concesiones. Cada número tení 4´78 metros de largada y una profundidad de -aquí voy confuso, no más de 2´80m.
ENRIC H MARCH tiene un plano de cartón del antiguo mercado, donde se puede contar las paradas y su distribución, plano que yo cogí del despacho del director cuando ya se iba todo a norris.
Era cuando ya se empezaba a hablar de la remodelación. En 1998 ya no te permitían traspasar la parada (doy fe y se de lo que hablo por experiencia). De manera que, si querías marcharte, o te jubilabas perdías todo traspaso y el Ay untamiento no te indemnizaba. Evidentemente ellos dirán que si, pero no se te permitía traspasarla. Hubieron casos en que el vendedor tenía tres números y le abonaban por uno para que cerrara (6.000 Euros o millón de pesetas para ser exactos -recuerdo tres casos-).
¿ Qué se ganó con esto?, negociar uno por uno y no con un colectivo que hubiera sido oneroso para el Ay untamiento.
Al día de hoy, van al nuevo mercado 48 arrendatarios con concesiones de 50 años. El número de paradas no supera los 200 (no lo han clarificado), y son de 8 a 10 metros de largas por número.
¿Cómo se pondrá mantener el gasto de puertas automáticas, aires acondicionados, luces halógenas, escaleras mecánicas, ascensores, seguros para todo esto, servicios...entre tan poco concesionario? Pues vendiendo un poco más caro sin tener más márgen de beneficios.
Antes, la plaza era para mercar, todo a granel y todo de medidas variadas. Hoy es una boutique de alimentación (la muestra en el de la Mercé y en El Ninot).
Habrá no más bares, no se permiten, pero si más ...equipamento de degustación..y ahí si entran las mesas, las silla, las comidas y las tapas.
En fin, no será competitivo, no porque no se desee por parte de los comerciantes, sino porque su mantenimiento no lo permitirá.
Un abrazo
PD:
He telefoneado a un referente de los comerciantes de Sant Antoni que se muda de la carpa hacia allí y me ha dicho que hay 235 números en concesión.
Miquel, todo cambia y el mercado ha ido cambiando con los años, hoy no se va al mercado por competitivo, hay mucha oferta comercial en todas partes, se va por gusto, o para encontrar variedad, un poco eso de la boutique que dices, no puede haber el gran número de paradas de antes, no las hay en ninguno de los que ya están rehabilitados. Administrativamente son y han sido todo un mundo aparte, nos gustan los mercados pero hoy no pueden ser lo que fueron. Por otro lado si a veces no se negocia de forma colectiva es, también, porque hay intereses diferentes y una gran diversidad de opiniones y situación entre los paradistas, si la gente se uniese más se podría hacer más presión.
Publica un comentari a l'entrada