DIVAGACIONS SOBRE URBANISME PROPER

 

Fa alguns dies l'alcalde Collboni ens va explicar els projectes que fan referència a Montjuïc, previstos per al futur. Si tingués temps i paciència podria fer un recull exhaustiu de tots els projectes sobre una muntanya tan emblemàtica i, al mateix temps, tan oblidada, en molts casos, per als barcelonins que pertanyen a barris més enllà del nostre. 

Fa uns dies, en aquestes propagandes que les immobiliàries pengen als aparadors, vaig llegir la promoció d'un pis molt modest però que es promocionava amb la frase 'en el cotizado barrio del Pueblo-seco'. Evidentment, m'alegro de que el meu barri 'de tota la vida' sigui avui cotitzat. Durant molts anys va ser un barri menystingut, considerat ordinari i xaró del qual la gent que hi vivia volia fugir, si aconseguia prosperar, ciutat amunt, en direcció a la Diagonal. O fora de Barcelona, ara està de moda en certs ambients bescantar la ciutat i dir que es te intenció de tocar el dos, queda fi.

Els temps canvien, els preus augmenten i sempre hi ha llocs pitjors. Fa anys, en una deliciosa pel·lícula documental sobre el Raval proper, algú manifestava que uns veïns se n'havien anat al barri 'pijo' que era, precisament, el Poble-sec. Avui la població ha canviat molt, els supervivents més grans que jo, que podien tenir records personals sobre el barri, han anat morint, i els de la meva generació ja som en una zona de risc absolut, en general.

Sovint escolto afirmacions sobre el barri, el Paral·lel o Montjuïc, molt allunyades de la realitat. Jo havia tingut un veí, al pis sobre al meu, que, en una ocasió, va convidar el seu cap a dinar. El senyor, crec que era un farmacèutic, era al balcó, i el meu veí li mostrava les 'vistes': el Paral·lel, aleshores 'Paralelo', Montjuïc... L'home benestant va dir, i li va sortir de l'ànima: 'sí, sí, però és poble-sec'.

Aleshores el barri encara estava enmig d'un Paral·lel sorollós i xaró, per més que s'hagi idealitzat en moltes ocasions, i un Montjuïc atapeït de barris de barraques. Tot pesa. Era un barri de gent treballadora, una gran part de la qual provinent de l'emigració interior hispànica: aragonesos, valencians, murcians, andalusos. 

Pel que fa a Montjuïc, recordo etapes diverses. La Barcelona actual, agradi o no, és filla o neta d'un porciolisme que volia una ciutat de fires i congressos, d'aparador. Les barraques van trigar a desaparèixer i avui, de tant en tant, sorgeixen per Montjuïc clapes ocultes de marginació puntual. Però tot ha millorat molt, crec. Encara que hem perdut coses interessants, llocs emblemàtics... L'ajuntament és molt hàbil quan ens 'ven la moto' i acabem per acceptar el que sigui. 

La gent gran del meu temps jove encara recordava passats brillants, sempre més idealitzats del compte. Brillants i pecaminosos quan tocava. No se si els projectes actuals sobre Montjuïc es realitzaran, he vist moltes coses que es quedaven al tinter i que ningú ja no recordava. L'entorn natural de la muntanya es va reduint sense aturador i sovint en aquest tema s'ha entrat en contradiccions escandaloses, però les generacions canvien i els records, també.  El futur és un misteri.

ASSOCIACIONS I TEMES RECURRENTS, LA UNIÓ FA LA FORÇA?

 

Des de fa molts anys que em queixo d'un fet que pensava que era endèmic del nostre barri però que he pogut comprovar que passa a molts més indrets. Hi ha una tendència a fer allò que un vell refrany diu: val més ser cap de rata que cua de cavall. Motius de salut fan que no pugui, darrerament, participar com voldria a l'associació CERHISEC però la posaré com exemple ja que és la que he conegut de més aprop en els darrers anys i, ja que ara hi participo menys del que voldria, també em trobo potser més lliure per opinar sobre el tema una mica 'des de fora'. És una associació que té més de vint-i-cinc anys, ha patit alts i baixos, hem mantingut amb dificultats activitats com ara la xerrada mensual i la publicació de cada any. També s'han fet i es fan itineraris, ara se'n fan molts a tots arreu, jo crec que n'hi ha un excés i, en ocasions, massa repetits.

Durant aquests anys han anat sorgint d'altres associacions que incideixen en temes puntuals, també d'història local, que a CERHISEC, en molts casos, s'han tractat més o menys. Seria mes fàcil i efectiu aplegar tothom a la més antiga i consistent, el mateix CERHISEC, però sembla que no és la tendència. A CERHISEC s'ha parlat sovint, des de fa molts anys, sobre Francesc Boix, però ara hi ha una nova associació dedicada al personatge, veurem si dura gaire. Amb el tema del centenari de l'exposició  de 1929 sorgeixen i sorgiran xerrades i rutes per part d'altres associacions. Va muntar-se, fa anys, una associació dedicada a Montjuïc, que va desaparèixer, després d'un temps d'una aparent gran empenta. Penso, és una opinió personal, que moltes d'aquestes iniciatives es podrien aplegar en una sola associació, amb més gent i força, i seccions diverses. Però ja sé que molta gent no comparteix la meva opinió, encara més, hi ha qui quan surt una d'aquestes associacions 's'hi apunta' i creu que 'aquests sí que ho fan bé'.

No hem arribat a l'exageració d'altres casos, quan semblava que si en una associació eren quatre dos d'ells ja conformarien un altre grup. Hi ha excepcions, es clar, i diria que s'ha millorat. Jo, tot plegat, ho relacionava amb un cert component anarquista del tarannà poble-sequí, però crec que també hi ha un tema de protagonismes, protagonismes que en ocasions son efímers. A CERHISEC hi ha una persona molt experta en el tema de l'Exposició de 1929, des de fa anys, ha aplegat materials i informació a dojo, però en ocasions crec que no es compta amb aquests experts i 'cada terra fa sa guerra'. En una ocasió algú em va demanar si tenia informació sobre l'Exposició del 29, quan li vaig dir que la persona experta era la de les meves referències, ja vaig percebre que no li venia de gust posar-s'hi  en contacte, tot i que ni la coneixia. Ara és i serà un tema de 'moda' i sorgiran activitats diverses i esmicolades. Ja n'estan sorgint, de fet.

CERHISEC té un problema de fa temps, la manca de local. Malgrat els anys de vigència no s'ha aconseguit una seu estable. Un altre tema és la manca de socis, cal dir que molta gent gran que ens seguia als inicis ha desaparegut amb l'inevitable pas del temps. També m'he trobat amb el fet de què hi ha qui ignora els temes que s'han arribat a tocar i que es troben en els llibrets de les ressenyes i tot plegat porta a la repetició ja que sempre hi ha qui descobreix la sopa d'all. He comprovat també que moltes persones d'aquestes altres associacions venien poques vegades a les nostres xerrades, tot i que també hi ha qui ens ha demanat informació i materials en algun cas, com ara en una primera xerrada sobre el barri de La Satalia, per desaparèixer després o fer 'una nova entitat'. 

Fins i tot que coses com ara el tema del Palau de la Premsa podrien ser a dins de CERHISEC, més que res perquè és l'entitat més antiga, que jo sàpiga, i encara que en ocasions hagi anat de baixa crec que ha assolit una solidesa que no sempre reconeixem ni nosaltres mateixos. 

De tota manera, mirant com va el mon de la política i dels partits, això de l'associacionisme poble-sequí és, com diuen, peccata minuta.