Diumenge vam anar a voltar per Montjuïc per tal de localitzar l'indret des d'on es va fer aquesta fotografia antiga, en realitat la reproducció actual d'una postal, suposo, de primers dels anys 20, en la qual només indica 'lugar de esparcimiento en la montaña de Montjuïc'.
L'indret pertany, com es pot comprovar per la fotografia actual, als Tres Pins, on avui hi ha el viver de plantes i on s'està construint un edifici per a persones amb deficiència psíquica, cosa que ens portaria a un debat que no s'ha encetat, sobre un tema que sembla no preocupar massa a l'abaltit ciutadà d'avui: la necessitat de construir més i més en una muntanya ja prou atapeïda de construccions i si no hi ha d'altres possibilitats a la ciutat per a la construcció d'edificis de serveis, també imprescindibles, sense haver de recórrer a esborrar del mapa un espai tan emblemàtic i de tanta història popular.
No he aconseguit reconèixer cap edifici, però sí el perfil de les muntanyes, amb un Tibidabo encara sense temple expiatori i amb un Putxet que encara conserva una certa naturalitat. Com es pot veure, ballant la sardana hi ha poca gent i, com ara, moltes senyores i un senyor. És el que compta i reparteix, potser?
2 comentaris:
Gràcies, Júlia, per aquesta entrada. M'encanta veure fotos antigues de Montjuïc.
Pel que fa a la qüestió de construir-hi... Quina llàstima que ho facin... I quina llàstima els nyaps tan grossos com ara Miramar... Hotel infecte...
Molts petons des del carrer Lleida!
L'hotel de Miramar és una bona demostració de com l'ajuntament es passa pel folre les seves mateixes normes. Hotel per a rics i destrosses diverses, què hi farem!
Bona Pasqua, Montse!!!
Publica un comentari a l'entrada