L'Aplec esperat va resultar passar per aigua, i els actes es van haver de celebrar en espais tancats. Per sort, les havaneres, a càrrec d'un grup molt animat del Barri de Port, es van poder escoltar a l'església de Lurdes, que, per les seves dimensions, resulta molt adient per a petits concerts.
L'únic consol és que la primavera, amb tanta pluja, està resultant esplèndida i florida com feia temps que no es veia.
Dimarts passat vaig anar a la xerrada de CERHISEC (recordeu, darrers dimarts de mes, de dos quarts de vuit del vespre fins a les nou, a la biblioteca). En aquest cas vam poder escoltar l'experiència de la Roser Rodés, una jove de vuitanta-dos anys, que va ser set anys a Rússia, a causa de la Guerra Civil, de molt joveneta, arribant a fer més de dotze mil quilòmetres per aquell país i passant moltes penalitats. Va poder tornar a Espanya el 1945, passant pels Estats Units i Mèxic. Tota una història d'allò més interessant que mostra la complexitat d'aquella època que avui sembla reduïda a un conte de bons i dolents per a consum de turistes culturals de poca volada. Aquest any no podré ser a la mostra d'entitats, llàstima, perquè faig un viatget aquells dies. No es pot fer tot, ves.
2 comentaris:
Aquesta pluja pot molestar, però és el que toca... Així aquest estiu patirem menys calor, amb una mica de sort. I el que dius: que tot ho tenim tan florit i fa tant de goig!
Quan sóc a la part baixa del meu carrer, a l'altura de la benzinera, miro en línia recta i quina meravella la verdor de Montjuïc!!!
Gaudeix del "viatget", allà on vagis i passat per aigua o no.
Petons.
Certament va ser una llàstima per a l'aplec. Jo també vaig ser-hi, tot i que per poca estona.
Com se sol dir, mai plou a gust de tothom.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada