Els nostres carrers i places (2): EL CARRER SALVÀ

Tinc la teoria, ni científica ni comprovada de cap manera, de que els nostres carrers més antics portaven en realitat noms de propietaris, de persones que tenien allà terrenys o petites casetes, i que més endavant l'ajuntament, amb bon criteri, va donar a alguns d'ells noms relacionats amb l'antic i popular, de forma oficial. En plànols antics de la ciutat i en hemeroteques el carrer Elkano consta sempre com carrer d'en Cano i el de Salvà com a de Salva, sense cap mena d'accent.

Oficialment, però, el carrer en l'actualitat està dedicat a Francesc o Francisco Salvà i Campillo (1751-1828), metge il·lustrat, un home del seu temps, dels segle de les llums, premiat en diferents certàmens de l'època. Va ser un defensor de la vacuna de la verola, cosa que en la seva època resulta tot un mèrit. Fou director de la càtedra de Medicina Medicopráctica, inaugurada a Barcelona sota la responsabilitat de l'Acadèmia de Medicina barcelonina. Va participar també en un enfrontament amb els cirurgians, professió que aleshores encara no estava definida com en l'actualitat i que sovint aplegava curiosos oficis. Va destacar com a físic, amb treballs sobre l'electricitat i el telègraf. A casa seva, al carrer de Petritxol, va fer experiments i també demostracions a la Cort de Madrid. Les seves propostes no es van realitzar, però eren pioneres i agosarades. També va fer estudis meteorològics, va sentir curiositat pels globus aerostàtics, una novetat a la ciutat, i va proposar l'obtenció d'oxígen a partir de l'aigua. A més, va participar en l'establiment del metre com a unitat de mida. Va ser doncs un savi de l'època, integral i generós, va cedir la seva biblioteca a les acadèmies en morir, i fins i tot el seu cor a la ciència mèdica.

Al carrer Salvà hi ha la primera casa de pisos legal del barri i a partir de l'any de la seva construcció s'ha comptat de forma oficial l'edat del Poble-sec. És la del número 58, on va néixer precisament Miquel Badenas, historiador del barri i del Paral·lel, al qual devem molta informació sobre la nostra petita pàtria urbana. El senyor Badenas va morir l'any 2006 i encara tenim pendent l'homenatge que caldria dedicar-li per la seva tasca d'historiador esforçat i exhaustiu.

El carrer de Salvà, amb Cabanyes i una part de Blai, constitueix la part més antiga del Poble-sec modern. Són carrers torts, el motiu és que els propietaris d'aleshores, per interessos, sovint no volien cedir terrenys i el dibuix del carrer havia de fer aquesta mena de filigranes que avui malmeten la perspectiva. Al carrer de Salvà hi tenim diferents cases catalogades, modernistes o d'estil eclèctic. I també dues perles, per sort molt ben restaurades pels actuals propietaris, la nau dels tallers M. i R. Gilabert, els famosos tacos Myrga, un dels pocs exemples de patrimoni industrial poble-sequí conservat i l'antiga lleteria, amb els seus bonics mosaics que mostren un paisatge holandès. No n'estic segura, però revistes i diaris antics esmenten sovint la vaqueria holandesa del Poble-sec, on es venia llet esterilitzada, aleshores una gran innovació, i crec que deuen fer referència a aquest establiment:



Leche esterilizada por el sistema N G O procedente de la Gran Vaquería Holandesa, del Pueblo Seco. Es la única en España que está esterilizada con exclusión absoluta del aire atmosférico, condición indispensable para la supresión radical de microbios y gérmenes.—Precio 20 céntimos por botella 300'gramos.*—Encargos: Rambla
Canaletas, 5, 1.°, 1.*,

Les hemeroteques antigues recullen fets habituals al barri centrats en el carrer de Salvà. Malgrat les protestes sobre l'evolució del Poble-sec i la consideració innocent del fet que el passat sempre és millor es pot constatar que a finals del segle XIX molts habitatges eren refugi de delinqüents comuns i que els robatoris eren habituals, així com les mossegades de gossos i els incendis. També es recull l'existència d'una escola relacionada amb la Sociedad Casino del Progreso, al número 38 d'aleshores, on s'atenien més de cent cinquanta alumnes, amb classes nocturnes per a aprenents. I d'altres afers veïnals, com ara una bronca a causa del soroll que fa una colla que vol oferir una serenata amb guitarres i d'altres instruments. Tot això abans d'acabar el segle XIX.

Avui el tram final del carrer Salvà ha esdevingut una mica -o molt- conflictiu. Fa cosa de trenta anys una petita papereria d'aquest carrer, avui tancada, on jo havia anat a canviar cromos de Los Diez Mandamientos a finals dels cinquanta, va patir un atracament molt desagradable per part de delinqüents autòctons. Em temo que resulta ingenu pensar que el risc es pot evitar de forma absoluta. 

A tocar del Paral·lel, en una casa que avui ja no existeix, va viure Raquel Meller i tenia dues veïnes que també eren artistes i treballaven, si no recordo malament, a La Criolla. Una d'aquestes germanes també va morir assassinada de forma violenta per un afer de gelosia professional, al local on treballava.

També al carrer Salvà ha viscut el pintor tortosí Ricard Passarell, especialitzat en pintar el nostre emblemàtic Molino per dins, per fora i a totes les hores del dia i de la nit.