dijous, 16 de setembre de 2010

Els nostres carrers i places (3): EL CARRER (POETA) CABANYES, famós i polèmic




Des de fa un temps s'està endegant una campanya a favor de retornar al carrer del Poeta Cabanyes, al Poble-sec, la seva antiga advocació ja que sembla que en el seu origen al carrer se li va donar el nom de Francesc de Cabanyes, el creador del cos dels miquelets, imagino que a causa de la proximitat dels carrers a Montjuïc on, el 1640, en la Guerra dels Segadors, es va derrotar les forces castellanes del Marquès de los Vélez. A l'entorn de la Guerra dels Segadors hi ha molta mitologia i no entraré en qüestions històriques complexes i controvertides, perquè ja sé que hi ha incondicionals del tema i molta visceralitat. El cas és que al Poble-sec hi ha d'altres carrers amb  noms que fan referència a personatges relacionats amb aquells fets, com Radas i Margarit, i també a la resta de la ciutat, com en el cas de Fontanella o Tamarit. 


Tots aquests noms es van conservar després de la Guerra Civil, llevat del de Francesc de Cabanyes, que es va canviar el 1949, dedicant el carrer a Manuel de Cabanyes, poeta romàntic vilanoví. Avui dia ha fet fortuna això de Poeta Cabanyes però la història s'explica amb molta mitologia pel mig, com un greuge franquista, i es propicia el retorn del nom del carrer al del principi. Personalment crec que el canvi no va ser per aquests motius sinó perquè algun lletraferit amb poder a l'ajuntament d'aleshores devia voler homenatjar el poeta de Vilanova, de vida breu i un dels pocs exemples del romanticisme a casa nostra. Molts autors de la Renaixença com ara Víctor Balaguer el van reivindicar i valorar. Si la intenció hagués estat esborrar del mapa la victòria contra els castellans s'haurien canviat tots els noms dels carrers que menciono i no el 1949 sinó en acabar la guerra civil. Jo crec que potser va coincidir amb el fet que el 1948 havia fet cent quaranta anys del seu naixement i se'n devia parlar en alguna publicació.

En abrandats debats sobre el tema hi ha qui m'ha titllat Manuel de Cabanyes de poeta mediocre. No sóc qui per valorar-ho, però el cert és que a la seva ciutat, Vilanova i la Geltrú, li han dedicat monuments, institut de secundària i rutes diverses. Hi ha autors que l'han comparat amb Leopardi. L'any 1933, en plena República, es van fer molts actes de reconeixement al poeta a tot arreu, com es pot comprovar en les hemeroteques, amb motiu del centenari de la seva mort, el mateix que el 2008, amb motiu del bicentenari del seu naixement. Cert que va escriure en castellà, però s'ha de considerar l'època i també la seva vida, molt  breu, ja que només va publicar un llibre de poemes. En tot cas, de ser una maniobra franquista s'hauria pogut triar qualsevol altre nom més polititzat, vaja. 

Sobre el cos dels miquelets, va tenir molts alts i baixos, el 1642, dos anys després de la seva creació, es va haver de disoldre per la seva indisciplina i tendència al pillatge. En els comentaris que se m'han fet sobre el tema del retorn del carrer al seu nom antic sempre he manifestat que m'estimo més un poeta, ni que sigui fluixet, que un militar al qual sembla que es vol considerar com un gran patriota català cosa que, si més no, és matisable ja que cal pensar en la mentalitat de l'època, molt diferent de la nostra i en el context en el qual es va desenvolupar aquella guerra. Això no es pot explicar en quatre ratlles, car hi havia una situació inquietant en les relacions amb França i les lectures simplistes sempre són perilloses i parcials.

Encara hi ha un altre aspecte de la qüestió, un aspecte molt poc conegut. Pel gener de 1937 es va fer un homenatge a un dels morts en els enfrontaments a causa del cop d'estat feixista, es deia Antoni Agulló, era del POUM, i es va celebrar un míting al teatre Còmic, posteriorment es va canviar el nom de Carrer Cabanyes pel d'Antoni Agulló, cosa que em fa pensar que potser aquesta persona era del nostre barri. 

Mitin y homenaje a un héroe (La Vanguardia, 26 de gener de 1937)

Conforme estaba anunciado, el domingo por la mañana se celebró el mitin de propaganda política, organizado por el Partido Obrero de Unificación Marxis ta, y el descubrimiento de una lápida que da el nombre de Antonio Agulló. muerto heroicamente luchan do contra los militares sublevados el 19 de julio, en la calle llamada hasta ahora de Cabanyes. El mitin se celebró en el Teatro Cómico. En la presidencia figuraban ios oradores, el presidente del Radio del distrito segundo del P.O.U.M., compañero Soló, y otros delegados políticos. Sotó inició el mitin con un breve discurso, y después hizo uso de la palabra Oltra Picó. A continuación, pronunció un elocuente discurso el compañero Gorkin. Los oradores expusieron la posición del P.O.U.M ante el momento político actual y en el curso ascendente de la Revolución. Se destacó de una manera especial la conveniencia de llevar más adelante la obra revolucionaria, al mismo tiempo que prometían firmemente que el P.O.U.M. no dejaría de prestar su concurso heroico e intenso en la lucha contra fascismo. La banda de música de las Milicias del P.O.U.M.. Interpretó «La Internacional» y otros himnos proletarios Terminado el mitin los que asistieron a él se trasladaron,precedidos por la banda de música y las organizaciones juveniles, uniformadas y en formación, nacia el lugar de la hasta ahora calle de Cabanyes, donde había sido colocada la lápida que se iba a Inaugurar. La lápida fue descubierta por un representante de las Juventudes Comunistas Ibéricas. En la lápida se lee: «Carrer d'Antoni Agulló, que morí lluítant contra el feixisme el dia 19 de juliol del 19M. P.O.U.M.» El compañero Gorkin pronunció unas palabras, diciendo que desde aquel momento la calle y la barriada del Pueblo Seco se honraban con el nombre del heroico Antonio Agulló. símbolo del admirable es fuerzo realizado para vencer al fascismo, en la calle y yendo a combatirlo en el frente.

Es curiós, però no havia sentit a ningú del barri explicar aquest canvi de nom i he trobat la referencia per casualitat. Els malaurats enfrontaments de maig de 1937 entre anarquistes i comunistes, on el POUM va rebre de valent, em fan dubtar de si el carrer va continuar amb el nom nou o no. Gorkin va ser un destacat polític que va aconseguir evadir-se durant aquells fets.

Tornant al Poeta Cabanyes, va ser un cas molt particular, precisament ara fan als cinemes una pel·lícula sobre el poeta John Keats, Bright Star, i Keats té molts paral·lelismes amb Cabanyes, com remarca en el seu blog l'escriptora Teresa Costa-Gramunt. Podeu llegir més informacions sobre el personatge, de vida breu i apassionada, en aquest blog de la UAB.

El carrer Cabanyes té cases magnífiques, una que es considera de les més boniques del barri, on hi va haver, durant anys, l'establiment El nido de los retales, que anunciaven per ràdio i on venien a comprar senyores de tota Catalunya, en una època de vaques magres on molta gent es feia la roba. Es prou sabut que hi van néixer i viure els cantats Joan Manuel Serrat, la casa del qual compta amb una placa que ho recorda, i Jaume Sisa. Serrat fa una descripció una mica sórdida del carrer  a la coneguda cançó El meu carrer. Ell mateix va admetre, en una ocasió, que el carrer era millor que no pas el retrat que en va fer aleshores. És clar que tot ha millorat.

Els forns de pa dels quals parla Serrat són l'antic Cardona, encara regit per la mateixa família, el que toca a Elkano, que mostra l'evolució de la població, ja que va ser fa anys català (es deia Giribets, em sembla), després andalús catalantizat i ara portat per una família magribina, amb el nom de Al Andalus. M'agrada que malgrat els canvis continuï sent un forn.

Més amunt n'hi havia un altre, de forn, que també ha passat per molts canvis i ara crec que està en traspàs. El carrer Cabanyes continua sent un carrer amb algunes botigues, afortunadament, la de productes naturals, que havia estat a la part de baix i avui es troba a prop d'Elkano, fruiteria nova i gran, farmàcia bonica també a la cantonada amb Elkano, papereria amb diaris i revistes, el famosíssim Quimet i Quimet... La part més canviada potser és la de baix de tot, encara que a tocar de Blai hi ha una de les meves botigues preferides, La peixateria del Poble-sec, magnífica i portada per una parella a la qual s'hauria de donar la medalla d'or del barri, si existís.

Hi havia hagut al carrer pastisseria, granja-lleteria, adroguers, bacallanera, tocineries, matalasseria (amb matalasser famós, actor, per cert). Eren temps de compra a la menuda, de festes de carrer promogudes pels veïns, quan la gent no tenia cotxe i s'organitzava la vida a prop.

A la part de dalt hi havia hagut unes escaletes i la remodelació actual va generar polèmica. Allà, a tocar de la casa on va néixer Serrat, s'hi aplegaven aquells toreros de saló que assajaven amb braus de cartró, nois joves aficionats al toreig i que aspiraven a ser famosos, retratats per Maspons que va titllar aleshores el nostre barri de marginal. També practicaven al Passeig de l'Exposició i fins i tot al terrat de casa meva, a Blasco de Garay, els havia vist, pel fet que el carboner de sota casa, el senyor Ángel, tenia un fill aficionat al tema.

Podria dir i explicar moltes coses sobre aquest carrer, tan proper on visc actualment, però no acabaria mai, segur que amb els comentaris anirem completant el tema. Sovint han vingut a fer reportatges sobre el carrer, generalment centrats en la figura de Serrat, el més famós dels nostres verals i això potser ha contribuït també al fet d'amagar altres aspectes d'aquest carrer amb tanta història però és així, de forma inevitable, perquè el pes serratià al nostre barri és immens.

Ja he parlat en d'altres ocasions d'aspectes d'aquest carrer una mica tort i segur que encara hi torno en alguna altra ocasió. Per part meva sóc partidària de deixar el nom com està, explicant, això sí, els canvis i sotracs produïts en la toponímia cabanyera, posats a escollir, pel meu gust, sempre millor un poeta que no pas un militar, encara més quan el famós Serrat ja va fer constar que el seu carrer tenia nom de poeta. Però, vaja, jo no mano. I potser corren mals temps per a la lírica.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo recordo una Xarcuteria que es deia "LA JAPONESA" (encara hi ha el retol a la part entre Blai i el Paral.lel), mai he sabut el motiu d'aquest nom, doncs quan la meva familia hi anavem ho portava una senyora que es deia Paquita o Pepita que vivia a la meva mateixa escala del carrer Blai, i no tenia cap rasge japonés.... potser algu ho sap, i aconsegueixo saber el motiu.
Gracies Julia per mantenir-nos informats/des sobre el nostre estimat Poble-sec
Mercè Andrés

Júlia ha dit...

Bon dia, Mercè.

Recordo molt bé el nom i la xarcuteria, jo crec que el nom no vol dir res, en d'altres èpoques quedava bé posar noms una mica exòtics, vaja, si hi ha alguna història al darrera no la sé, a veure si tenim sort i algú ens ho explica.

Miquel ha dit...

estic a l´espera....és curiós...

Júlia ha dit...

En un petit tros de carrer hi ha moltes novel·les, Miquel...

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

En efecte, Manuel de Cabanyes ha estat polititzat i ben a desgrat seu, perquè a la seva època va ser represaliat de valent per les seves idees liberals. Va publicar el seu llibre sense signar, la cosa no estava per bromes.
Que es canviés el nom del carrer Francesc de Cabanyes per Poeta Cabanyes en un moment donat va convenir a les institucions, sens dubte.
No estaria de més tornar les coses al seu lloc i donar el nom de Manuel de Cabanyes a un carrer nou, això sí. El nostre home volia la independència de la poesia... Se'n sortirà, finalment?

Júlia ha dit...

Els motius del canvi, com explico, Teresa, no estan massa clars, el que m'estranya és que no es canviessin d'altres noms de carrers del barri o d'altres indrets barcelonins, també relacionats amb el tema de la Batalla de Montjuïc. No polemitzaré sobre la qüestió, la meva opinió actual es deixar-ho com està, encara més quan ja Serrat explica que el seu carrer 'té nom de poeta'.



Al capdavall, donar nom a un carrer de vegades comporta que els personatges 'sonin a carrer', no sé si és bo o dolent...

Recordo un profe de la meva joventut que sempre es queixava d'aquest fet: ...estos nombres que sólo les suenan a calle!!!