dissabte, 30 d’abril de 2011

Herbolàries famoses i medicines oficials o alternatives




M'he trobat persones no barcelonines, de diferents indrets, que m'han explicat que havien vingut fa anys a visitar-se amb una famosa herbolària que tenia la seu al carrer Magalhaes, tocant a Poeta Cabanyes, a davant d'on hi va haver l'emblemàtic i conegut Bar Martí. Molta gent usuaria de l'herbolària, que arribava molt aviat al barri, anava a esmorzar i fer el cafè a aquest bar, que va tancar en morir el propietari i que sembla que no ha pogut tornar a ser bar o cafè pel fet que les normes actuals demanen unes condicions que no tenia, tot i que era un lloc popular i que feia molt de goig. Llàstima.

M'interessaria endegar una xerrada sobre les moltes sanadores, curanderes i d'altres que hi havia al nostre barri, algunes, com la que menciono, amb una gran fama pel que sembla a tot Catalunya. M'han dit que a l'alba ja hi havia cues importants a l'indret. Si algú vol col·laborar i en sap quelcom crec que pagaria la pena fer una xerrada de CERHISEC sobre el tema, tan interessant. Sants va ser el nostre un barri amb moltes persones dedicades a aquesta professió, abans mirada de trascantó per la medicina oficial i avui més respectada. Segur que hi havia i hi ha de tot, en aquest sector professional alternatiu, gent seriosa, amb coneixements pràctics, i espavilats sense escrúpols. 

Però és que en el sector de la medicina oficial passa ben bé el mateix, tots coneixem persones que han tingut problemes a causa d'un mal metge, o casos de metges amb fames no merescudes. Tenir un títol vol dir poca cosa a l'hora de la veritat, caldria també conèixer l'expedient acadèmic del professional. Al barri n'hi va haver un de molta nomenada, no en diré el nom, que de poc mata la meva mare -i alguns altres veïns- a medicaments per curar quelcom incurable com és el dolor. Avui la medicina oficial rau més aviat en els centres d'atenció primària o secundària i el treball en equip fa que tot estigui més controlat malgrat que també s'ha perdut la familiaritat i aquella relació íntima dels metges i els pacients.

Un altre tema van ser les endevinadores, sovint es confon tot de forma injusta. Al carrer d'Anníbal hi va haver un cas macabre, relacionat amb una d'elles i amb un crim, que explicaré un altre dia.

Pel que fa a les curacions, en el fons cada dia crec més que en tot plegat hi ha un bon component de fe inexplicable, ja sigui en els sectors oficials com en els alternatius. I també de poder de convenciment dels professionals, col·legiats o alternatius. Abans aquestes professions passaven de pares a fills o de mares a filles i l'experiència familiar comptava, encara més quan es vivia en contacte amb la natura. Ara em sorprèn ensopegar-me amb gent més aviat jove, de procedència urbana, que en quatre dies s'ha fet especialista en dietètica o en tractaments de medicina -o com en volguem dir- natural. Una persona que coneixia, dedicada al tema, em va sorprendre en no reconèixer un til·ler al natural. Sempre en venc les fulles seques, es va excusar quan li vaig fer broma sobre la qüestió.

Respecte als problemes actuals de les retallades en sanitat, el fet és que la gent recorre encara a aquests professionals alternatius quan té problemes i que els paga de la seva butxaca. En l'època en la qual érem molt més pobres pagàvem conductes o iguales als metges, per tal de tenir una atenció més acurada. Per això no acabo d'entendre que un cert copagament moderat desvetlli tantes reticències, precisament Quim Monzó ironitzava sobre el tema fa poc, amb molta grapa.




EL CENTRE CÍVIC 'EL SORTIDOR' ORGANITZA DIFERENTS ITINERARIS PEL BARRI. EL PRIMER SERÀ DISSABTE, 7 DE MAIG: 'RECORREGUT HISTÒRIC I LITERARI PEL POBLE-SEC'. CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA. MÉS INFORMACIÓ AQUÍ.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Interesant...molt interesant..gracies..

taio ha dit...

interesante