dissabte, 31 de març de 2012

Informacions poble-sequines a la xarxa






La rádio del districte i El3 van recollir la xerrada de CERHISEC sobre el Parc d'Atraccions, podeu veure aquí la crònica. La xerrada no va despertar la mateixa expectació que d'altres, com ara les dedicades  a Vallmitjana o Sagarra, potser perquè el tema, d'entrada, sembla més frívol o de menys interès.

Però, de fet, la història del Parc d'Atraccions, com tantes petites històries aparentment sense transcendència, són molt importants, doncs a través d'elles podem entendre i aprendre història real i quotidiana, i la petita història sempre té relació amb la història en general i ens mostra la realitat d'una forma molt més objectiva i propera.

El Parc va viure des dels anys del desenvolupament i la transició fins als de l'olimpisme militant i fatxenda. La seva evolució va ser també la de la societat d'aleshores, i el seu recorregut vital va anar des de l'entusiasme dels inicis o l'eufòria dels setanta fins a allò que en vam dir el desencant. La seva mort va ser molt lamentable, segons la meva opinió. Com tantes altres coses, se'l va deixar morir. Mentrestant el de Madrid, inaugurat tres anys després, gaudeix de bona salut i va tenir la grapa de no deixar-se convèncer pel recurs al tematisme. 


Entre els records que tenien els assistents a la xerrada sobre el Parc va sorgir també el de la discoteca Lord Black, que va ser molt moderna i emblemàtica. Penjo dues imatges d'aquesta discoteca-restaurant que he manllevat del magnífic bloc BARCELOFÍLIA. També es va explicar que a l'edifici de l'estació del funicular, després del restaurant MARISOL  n'hi va haver un altre que era propietat de l'amo del conegut, emblemàtic i enyorat Hostal de Sant Antoni, de l'Avinguda Mistral.

La història del Parc incideix en el tema de Montjuïc, un tema encara no resolt i sobre el qual els poders públics han dit un munt de bajanades contradictòries sense arribar a un acord seriós. S'ha anat fent de forma improvisada, segons tocava. Ara zona verda, ara hi farem un hotel i un museu, ara treiem el restaurant, ara n'hi tornem a posar un altre. En aquests temes el veïnat hi té poc a dir i fa anys encara érem capaços d'una certa reacció, menada per les derivacions veïnals dels partits polítics en efervescència. Ara ni piulem ni piulen, tot ha canviat. Només ens queda encendre un llumet als nostres sants locals i demanar-los que hi facin més que no pas nosaltres.

Parlant de sants, les nostres estimades quatre parròquies han endegat una magnífica web, molt interessant i necessària en una època en la qual la informació resulta sovint una mica dispersa o tan excessiva que no sabem on anar-la a buscar. De moment, toca anar a beneir la Palma, ja sigui des d'una fe religiosa seriosa o des d'un amor a les tradicions nostrades i familiars una mica descreguda i tot.