diumenge, 1 d’abril de 2012

Baixant de la Font del Gat ho trobo tot molt canviat


Fa molts anys, tal dia com avui, em vaig casar i vam celebrar el dinar a l'enyorat Restaurant de la Font del Gat. Era un restaurant amb molt bon servei, havia sortit fins i tot a pel·lícules de l'època.

Al cap d'uns anys hi vam anar a sopar un dia i estava ja una mica tronat, l'ajuntament  no  volia allargar les concessions privades als establiments situats a Montjuïc i alguns d'aquests, com el restaurant de la Font del Gat, ja no s'actualitzaven de forma adient. Montjuïc havia de ser gairebé tot ell zona verda, un gran pulmó de clorofil·la, segons prèdiques polítiques de l'època, i aquest va ser un dels motius que van donar alguns alcaldes per a fer fora els negocis privats del parc, com ara, també, el Parc d'Atraccions.

Hi va haver un somni, un projecte molt ecològic segons el qual el bonic edifici d'aquells dinars familiars seria un centre d'interpretació del parc, amb tot de serveis i informacions. La cosa no va passar de tenir-hi quatre fulletons, on havia estat el restaurant, i de fer molt de bombo amb un Pla Gestor que va durar quatre dies. A tocar de la històrica Font s'hi van tornar a posar restaurants, més o menys reeixits. El darrer, aquest, de la web del qual he tret la fotografia.

L'ajuntament no ha parat d'omplir de ciment Montjuïc, que si les Olimpíades, que si el Museu Olímpic, que si el Macrohotel que va malmetre bona part de Miramar. Però el fet és que s'han tornat a instal·lar nous negocis privats de restauració que no tenen ni la gràcia ni la grapa dels antics. Per no parlar del macrotelefèric. 

I el Centre d'Interpretació? Doncs no me n'havia assabentat però ja fa anys que s'ha cedit l'edifici a la Reial Federació Espanyola de Tennis sense que ningú, que jo sàpiga, o potser no me n'he assabentat, digués res en contra. 

Ja vaig comentar coses d'aquestes en parlar del Parc d'Atraccions i també les he manifestat en d'altres posts. No tenim veu ni vot ni tan sols opinió. Cadascú mira pel seu raconet de barri i poca cosa més i el moviment veïnal s'està reduint a la mínima expressió. Ja fa també molts anys ens van endegar el Macromuseu Etnològic, suprimint bona part de jardins i la històrica torre de la Colla de l'Arròs, que també havia estat seu de l'Escola del Mar durant uns anys, cosa que es recordava al peu d'un bonic pou amb una frase que deia dos cerezos, flor y fruto, simbolizan la Escuela del Mari

Per no parlar dels disbarats que s'han fet amb l'Escola del Bosc on durant molts anys encara hi vam veure aquell edifici morisc tan entranyable, després, això sí, que durant els seixanta ja se n'hagués esmicolat un bon tros. Així anem suprimint o condicionant el patrimoni. I tots contents. I enganyats. Per construir la turística Fundació Miró la qual, és clar, dóna moltes virolles en turisme, també es va malmetre la bonica Plaça del Sol senyorejada per l'estàtua d'en Manelic i encara bo que l'estàtua es va recuperar tot i que ara sigui en un indret molt més discret.

És clar que la gent jove ja no ha conegut els vells temps i les meves queixes els poden semblar les de l'Àvia Bola, en sóc conscient.



1 comentari:

Miquel ha dit...

Cuánta razón ¡¡¡quina veritat ¡¡¡