dilluns, 30 d’abril de 2012

Ahir, l'APLEC!!!



Ahir vam poder celebrar l'APLEC de Santa Madrona, va fer un temps esplèndid i un dia clar com feia temps que no se'n podia veure un d'igual. 

Al CERHISEC ens van encarregar de fer una breu xerradeta després de la missa, sobre la tradició de la santa. Jo vaig fer un resum sobre la seva relació amb la ciutat i sobre les vicisituds que van sofrir les seves relíquies.

Santa Madrona és patrona de Barcelona des de 1563, any en la qual la va proclamar com a tal el Consell de Cent. Santa Eulàlia és una patrona medieval i la Mercè, més moderna, ja del segle XVII (1637).

Molts llibres actuals d'aquests tant de moda, sobre curiositats, anècdotes i fets barcelonins, l'adjectiven com a patrona oblidada. Crec que ja no és tan oblidada, considerant la quantitat de gent que ahir va compartir el matí a la seva ermita de Montjuïc, un indret molt ben conservat gràcies, em temo, al fet de trobar-se gairebé tot l'any tancat, ja que actualment pertany al conjunt del Palauet Albéniz. És una llàstima però, considerant com tractem molts espais públics, potser millor que sigui així.

El Josep Guzmán, president de CERHISEC, va explicar el perquè i el com dels molts topònims urbans del nostre barri que fan referència a Santa Madrona i també va llegir una notícia publicada a La Vanguardia, del febrer de 1896, fa, com qui diu, quatre dies, en la qual s'explicaven uns actes processionals organitzats per demanar pluja a la santa, amb trasllat  de les seves relíquies a la Catedral, i amb un gran seguici d'autoritats civils i eclesiàstiques.

El nom de Madrona és avui un nom minoritari però encara alguns pares originals decideixen recuperar-lo. Això dels noms va a modes, és clar, i no hi ha noms bonics ni lletjos sinó que ens sonen d'una manera o altra segons els gustos. Les persones donen sentit als noms i no pas a l'inrevés i de vegades un nom ens sembla meravellós pel fet que la persona que el porta és extraordinària.També passa a l'inrevés, és clar.

El meu nom no agradava ningú fins que es va posar de moda i ara hi ha un excés de Júlies. Quan jo anava a escola em deien que semblava un nom de vella.  El nom de Paula era gairebé sinònim de tonteta fins que la modernitat el va tornar a posar en el primer pla del rànking. Tot és relatiu i mutable. Com que tot és tan fràgil cal mantenir les tradicions, com aquesta de l'Aplec, que ja porta uns quants anys celebrant-se. Aquestes coses van molt més enllà del tema religiós, són culturals i donen senyals de pertinença i identitat a la gent que, com Santa Madrona, arriben a la ciutat gairebé per casualitat, de terres llunyanes, s'hi volen quedar i acaben per ser més barcelonins que els de tota  la vida.

3 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.