El barri de Sant Antoni ha estat un indret molt estimat i valorat, en general, per al seu veïnat i pel dels barris propers, com el meu. No se ara com estan les coses però, fa anys. un pis, en el temps de les pessetes, podia costar ben bé un milio més que no pas al Poble-sec.
La perla de la corona és, evidentement, el Mercat. Els volts dels mercats propicien zones comercials interessants. La gent del Poble-sec, fa anys, de tant en tant travessava el Paral·lel i anava 'a plaça'. Al barri de Sant Antoni s'hi va construir força en època de creixement, pisos interessants que es van anar encarint amb el temps. Passar el Paral·lel per anar a Sant Antoni era habitual fa anys, a l'inrevés, no tant. La il·lusió de molta gent del meu barri era tenir un piset a Sant Antoni. No tothom ho arribava a aconseguir.
Ara l'oferta comercial ha minvat i canviat, com gairebé tot. Hi trobem bars que tenen un cert prestigi juvenil. Durant la reforma del Mercat aquest es va instal·lar de forma llargament provisional a la Ronda. La Ronda havia estat una zona una mica ensopida, durant anys. També, a prop de la plaça Universitat, s'hi trobaven zones de prostitució, més o menys tolerada, força inquietants. Però això ja quedava lluny del veïnat.
Sense mercat provisional la Ronda s'ha convertit en un indret estrany, amb gent marginal, mercats de les puces, i, diuen, inseguretat. Es veu que el senyor Sirera, del PP, ho ha volgut comprovar i li han mangat coses que duia a la moto, és que no es respecta res, darrerament, ni als regidors.
Res pot ser com era, la gent canvia, el comerç, també. L'Avinguda Mistral ha estat un dels indrets més bonics i privilegiats, té el seu encant, evidentment. Pero aquest gra al clatell de la Ronda marginal no fa gràcia. Sempre es parla d'abans com d'un temps màgic i perdut però tots els indrets populars han viscut èpoques diverses.
Hi ha qui, quan li canvien les coses, toca el dos. És molt humà, si és pot fer, no és tan fàcil. Però no estic d'acord amb els penjaments diversos sobre la Barcelona d'avui, la gent pensa que en un altre lloc, un poble en creixement, per exemple, tindrà més 'qualitat de vida'. Però la qualitat de vida es porta a dins, crec, les arrels tenen el seu pes o l'haurien de tenir.
A Sant Antoni s'ha conservat el mercat dels llibres, hi havia gent a qui no li abellia el tema però al capdavall es va mantenir. Encara té la seva màgia, malgrat que els llibres vells -o antics- ja no son el que eren i els cromos, tampoc. El panorama humà també canvia, és clar. La gent gran mor i les noves generacions sovint ens son desconegudes o gairebé. Tot plegat és el pas inevitable de la vida, al Poble-sec, a Sant Antoni i fins i tot a la 'part alta' de Barcelona.
Jo recordo, de petita, anar a 'la plaça' a comprar amb la mare. Sortíem tan poc que allò era una excursió. Travessar el Paral·lel, anar trobant gent pel camí, l'orxata de la Sirvent, que encara existeix, una de les poques llepolies a l'abast... Hi havia venda ambulant, parades a terra, com els 'top manta' d'avui o pitjor. El Mercat feia una olor forta, d'humitat, suc de peix, carn tallada i fruita una mica florida. Les parades, la majoria, no tenien nevera o era molt precària. Tenien els rètols escrits en castellà i hi havia paraules que em semblaven molt raretes com ara 'despojos', 'volátiles'...
La part de la roba era molt pintoresca i agradable. Una vegada, de petita, em vaig perdre per allà mentre la mare badava una mica mirant no sé què. M'havien ensenyat a dir de memòria la meva adreça però la cosa va durar poc i la mama em va recuperar de seguida. No hi havia carretons amb rodes, es carregava el que es podia i es comprava força 'a le menuda'. Encara, quan jo era petita, s'havia d'anar amb compte que no et robessin coses del cistell, ous, per exemple.
Moltes coses han millorat, no puc evitar sentir nostàlgia però és un sentiment inútil, molt enganyós. Les nostres ulleres vitals son molt diferents al llarg de les etapes de la vida, què hi farem. Tot passa i un cert consol és pensar que 'abans' les coses eren millors. Ni millors ni pitjors, els records son un perill, ben mirat, un perill inevitable.
