diumenge, 26 de maig del 2024

XERRADA DE CERHISEC: L'ORIGEN DE LES 4 BARRIADES

 


El proper dimarts, 28 de maig, toca la tradicional xerrada de CERHISEC. La nostra companya Àngels Gómez, especialista en temes geogràfics i ambientals relacionats amb el Poble-sec ens parlarà sobre l'origen, història i característiques de les quatre barriades que l'integren.


Us esperem, com sempre, a la nostra biblioteca, Poble-sec/Francesc Boix, al carrer de Blai, 34. 


I, com sempre, a dos quarts de set del vespre!!! (18:30)

dimecres, 1 de maig del 2024

25 ANYS DE CERHISEC, EXPOSICIÓ COMMEMORATIVA

23 

 

Demà, dijous, a dos quarts de set del vespre, s'inaugura l'exposició sobre els 25 anys de CERHISEC.  Amb aquest motiu també es realitzarà un interessant itinerari pel sector de les antigues Hortes de Sant Bertran, a càrrec d'Àngels Gómez que ha fet una interessant investigació sobre el passat d'aquest sector i del Poble-sec, en general. 

El dia 14 de maig també hi haurà una xerrada sobre l'entitat i la seva vinculació amb el barri. Totes aquestes activitats seran així mateix a dos quarts de set.

A la web del Centre Cultural Albareda podeu trobar tota la informació.


https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/albareda/p/58084/25-anys-de-cerhisec







dissabte, 20 d’abril del 2024

L'ASIÀTIC (1874-1935). FRAGMENTS DE LA HISTÒRIA D'UN TEATRE DE BARRIADA DEL POBLE-SEC


El dia 30 d'abril tindrem la propera xerrada de CERHISEC, a càrrec de Pere Sagristà-Ollé, director d'escena, sobre un tema molt interessant i poc conegut, el teatre i local de 'L'ASIÀTIC' (1874-1935).

Us hi esperem!!!!
 

dimarts, 19 de març del 2024

FACERIAS: PUNT FINAL, XERRADA DE 'CERHISEC' (9 D'ABRIL DE 2024)




L'any 2002 CERHISEC va dedicar una xerrada al fenòmen del Maquis urbà relacionat amb el nostre barri en el qual el component anarquista va ser important. Un dels personatges més rellevants, vinculat al Poble-sec, va ser el guerriller Josep Lluís Facerías (1920-1957). En aquell moment encara hi havia gent viva que el recordava i que ens va facilitar dades importants. 

Roberto Lahuerta Melero ens evocará la figura del guerriller però a través, sobretot, de la geografia humana on va transcórrer la seva vida i sobre el record posterior que n'ha restat.

Les xerrades de CERHISEC son sempre el darrer dimarts del mes però, en aquest cas, a causa de les vacances, l'hen hagut d'ajornar fins al dia 9 d'abril.
Us esperem, com sempre, a la Biblioteca, el dimarts, nou d'abril, a dos quarts de set. La xerrada del mes d'abril serà, com sempre, el darrer dimarts del mes.

dissabte, 2 de març del 2024

TARDA DE CINEMA A LA BIBLIOMUSICINETECA, RECONEIXEMENT I HOMENATGE A GABRIEL AGUSTÍ I MARIBEL ÁLVAREZ

 





Ahir, a la BiblioMusiCineTeca, vam poder gaudir d'un merescut homenatge a dos poble-sequins il·lustres, l'actor Gabriel Agustí i Maribel Álvarez, la seva parella, pionera en el mon de la ràdio, i escriptora, amb set llibres publicats, alguns dels quals merescudament premiats. 

Entre les persones que hi van assistir hi havia la gran actriu Carme Sansa, els cineastes Carles Benpar i Paco Marín, el director i radiofonista Enric Suñol, l'escriptora Júlia Costa i la locutora Maria Lluïsa Solà, a qui la mateixa Sigourney Weaver va agrair fa poc la seva tasca de doblatge. 


Va moderar el col·loqui Xavier Rodríguez, de CERHISEC, qui fa alguns anys ja va organitzar una xerrada-col·loqui dedicada a l'actor. Es va projectar després la pel·lícula 'De mica en mica s'omple la pica', de Carles Benpar, basada en una novel·la de Jaume Fuster.


Una vetllada entranyable i per recordar. Cal fer esment de l'organitzador de l'esdeveniment, Ferran Baile. Es una sort per al barri comptar amb ell i la Sònia i poder gaudir d'una associació tan eclèctica, original i polièdrica com la BiblioMusiCineTeca. 







PER SI EN VOLEU SABER MÉS COSES:

https://balcopoblesec.blogspot.com/2016/02/el-veri-del-teatre-i-els-nostres-actors.html

https://www.blogger.com/blog/post/edit/8345029981652271469/5628388127841975127

https://gabrielagusti.webnode.es/biografia/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Maribel_%C3%81lvarez_L%C3%B3pez-Vega

https://es.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Agust%C3%AD_Estevan


(Fotografies de Ferran Baile)

diumenge, 18 de febrer del 2024

XERRADA DE CERHISEC: LA DILIGÈNCIA, EL TRANSPORT AL SEGLE XIX

 


El dimarts, 27 de febrer, us esperem, a dos quarts de set, com sempre, a la Biblioteca Francesc Boix, per evocar el transport del segle XIX, i, en particular, la importància de les diligències. La xerrada anirà a càrrec de Jordi Artigas. 




Us esperem, com sempre!!!!

divendres, 26 de gener del 2024

XERRADA DE CERHISEC, LA SARSUELA, EL BAR CARBÓ I ALGUNS ARTISTES RESIDENTS AL POBLE-SEC

 

Dimarts, dia 30 de gener, la xerrada de CERHISEC serà sobre la sarsuela i la seva relació amb el Paral·lel i el Poble-sec. La sarsuela ha estat un gènere menystingut per determinades elits durant les darreres dècades,  sobretot a Barcelona. Madrid té el seu 'Teatro de la Zarzuela' tot i que poques vegades ens arriben algunes de les seves produccions. En això hi ha ha visceralitat, ignorància i manies diverses lligades a un suposat 'espanyolisme' de poca volada.

La sarsuela va ser un gènere plenament vigent durant cent anys, transversal, aplegava obrers i gent d'upa, monàrquics i republicans, moderns i antics, carlistes i liberals, catalans i espanyolistes. De les moltíssimes sarsueles existents, de qualitats i temàtica molt diversa, n'han quedat poques en els repertoris i, de catalanes, tot just un parell. 

Els musicals han ocupat el seu lloc, molts musicals son, si filem prim, sarsueles actuals, en molts aspectes. En el sac sarsuelero hi podem afegir, pel broc gros, operetes, teatre líric... malauradament quan s'actualitza un tema no es dona la possibilitat d'accedir a l'original, ha passat, en el teatre, amb produccions com 'Mari i Cel' i en el teatre líric amb 'L'alegria que passa'. El tema seria llarg d'argumentar així que, de moment, em limitaré a comentar la propera xerrada de CERHISEC.

Des de finals del segle XIX fins mitjans del segle XX es va fer sarsuela al Paral·lel, amb alts i baixos i alternant amb tota mena de gèneres de l'espectacle. Encara se n'ha anat gent, de tant en tant, però poqueta. Hi ha centres socials que mantenen la flama sarsuelera, a Gràcia, al Poble Nou...  quan es fan coses amb cara i ulls la gent hi va, encara avui, i no tan sols la gent gran o molt gran. 

Molts cantants de sarsuela rellevants van actuar als teatres del Paral·lel, sobretot al Victòria, el Nou, l'Apolo. Alguns artistes van viure als nostres carrrers, de forma temporal o definitiva. Al Bar Carbó, durant anys, s'aplegaven els artistes del gènere, en actiu o retirats. Per a bones referències tenim la sort de poder comptar amb el llibre de Miquel Badenas, qui va conèixer 'en directe' molts d'aquells personatges, no tan sols del mon líric sinó també del teatre, de la revista...

A internet hi ha un munt d'espais dedicats al mon de la sarsuela, amb un doll important d'informació, també hi ha webs a dojo, malauradament poca informació és 'catalana', aquí sembla que això no toca, ni recordar que coses com el flamenc, la cobla, la sarsuela, van ser populars i estimades, no tan sols pel públic popular sinó també per Guimerà, Rusiñol, Sagarra... El teatre de Sagarra també ha patit penjaments absurds, per sort amb motiu de la Festa Major de Sant Antoni vaig poder veure una Rambla de les Floristes força reeixida.

Aquests dies m'he ensopegat amb una informació interessant, el 'Teatro de la Zarzuela' compta amb Mario Gas i Vicki Peña per a una producció recent de 'La Rosa del Azafrán', una sarsuela que feia més de vint anys que no es programava de forma 'professional', i en la qual actuen d'altres artistes catalans. 

https://www.codalario.com/la-rosa-del-azafran/noticias/una-nueva-produccion-de-la-rosa-del-azafran-en-el-teatro-de-la-zarzuela_12953_3_41340_0_1_in.html


En general sempre és molt millor sumar que no pas restar, una cosa que saben molt bé els francesos. De tota manera les modes van i venen, fins i tot es va menystenir la sardana perquè en el temps d'en Franco se'n ballaven i es toleraven, ara sembla que revifa. Paradoxalment s'etiqueta com a català cinema fet en castellà, sense gaire manies. I s'oblida, sinó del tot, a mitges, gent tan rellevant, singular i estimada com Emili Vendrell que, a casa nostra, hauria de ser més recordat, escoltat i reivindicat que Gardel a l'Argentina.

En tot cas, us espero dimarts vinent, a dos quarts de set, a la Biblioteca del barri.