QUAN LES VELLES POSTALS ES CONVERTEIXEN EN LITERATURA

Dimarts de la setmana que ve, a les sis de la tarda, presento nou llibre. En aquest cas potser no és tan nou, aplega vint narracions, algunes de les quals ja tenen molts anys. Unes quantes passen al meu barri i estan inspirades, de prop, i sovint, de lluny, en persones i situacions que he conegut de forma directa o per transmissió oral de parents i coneguts. La primera narració se situa en el balcó al Poble-sec que va inspirar el títol d'aquest blog.

És una xamba comptar amb una editorial que gosi publicar llibres de gent no mediàtica, en els temps que corre. Desapareguda i enyorada Meteora sempre hi ha esperança. Ja és el quart llibre que em publica Stonberg, amb un catàleg ple de llibres interessants i imprescindibles però, això sí, ai, no tan coneguts com caldria.

De la dotzena i escaig de llibres que tinc publicats alguns, com sol passar, tan sols es poden recuperar a les biblioteques o a llibreries online d'ocasió, de les quals soc força addicta, considerant com està el panorama. Els quatre darrers es poden demanar a la mateixa editorial Stonberg, la millor opció, a Amazon o a l'emblemàtica i històrica llibreria-papereria Nitus, del meu barri. 

La presentació anirà a càrrec de la meva amiga Sílvia Romero, escriptora excel·lent i gestora cultural amb empenta. Serà una ocasió per retrobar amics i amigues que fa temps que no veig i passar una bona estona a la Biblioteca Francesc Boix-Poble-sec, també al carrer Blai, metro Poble-sec. Pel meu gust subjectiu la millor biblioteca de Barcelona i rodalies ja que a mi m'agraden els espais petits, de mida humana i sense parafernàlies de disseny. És clar que no puc ser gens objectiva pel que fa al meu barri, els seus espais i el seu imaginari personal.

Aquí trobareu la informació editorial sobre el llibre i en podeu fer un tast:

https://www.stonbergeditorial.com/product-page/velles-postals-acolorides-a-m%C3%A0-j%C3%BAlia-costa

https://www.stonbergeditorial.com/_files/ugd/61f884_8bae20990c964363921a1075ff2e1218.pdf

XERRADA DE CERHISECS, CENT ANYS DELS ESCACS COMTAL CLUB!!!!

 

Us esperem el proper dimarts a la tradicional xerrada de  CERHISEC. Com sempre, a la Biblioteca, a les 18:30.

XERRADA DE CERHISEC: CRÒNICA NEGRA, per JAUME MAS

 

Us esperem el proper dimarts, a la Biblioteca, a dos quarts de set, per a la nova xerrada de CERHISEC. En aquest cas la farà Jaume Mas i ens parlarà sobre històries de Crònica Negra situades al Poble-sec i Motjuïc.

EL BAR CARBÓ, LA SARSUELA I EL TEMPS QUE TOT S'HO EMPORTA

 

El Carbó i el Borrell van ser, durant anys, dos dels establiments més emblemàtics del Paral·lel. El Carbó néixer a principi de segle amb la societat que van fer els germans Carbó Alemany i els seus descendents, fins al seu traspàs i venda, pel desembre de 1992. Va ser molt popular i durant un temps a la vorera del Carbó tan sols hi havia aquest establiment, que arribava fins al carrer Salvà, ocupant part del carrer, i el Novelty, que després seria el Bataclán.

Va tenir un niu d’art a l’altell i una orquestrina que tocava a la voravia. Al niu d’art hi havia actuacions d’artistes importants que actuaven de forma desinteressada per amistat amb els germans Carbó (Emili Vendrell, Antoni Miras). Els actors i cantants lírics es reunien a tres llocs, el Cafè del Teatre Nou, on es negociaven contractes, i als bars Borrell i Carbó, on es feia tertúlia. Durant molts anys hi va haver una gran fotografia mural on s’aplegaven molts d’aquells músics i cantants. Una de les darreres en anar al local va ser la tiple Mercedes Garcia, amb més de vuitanta anys, que ja no recordava el seu temps d’esplendor però si la seva infantesa.

Mercè Garcia, dels anys trenta als cinquanta, va ser una actriu molt simpàtica, d’enorme qualitat, la millor tiple còmica del Paral·lel segons autors com Badenas. El Carbó va mantenir la seva decoració, no es va reformar més enllà dels arranjaments imprescindibles. Hi anava gent molt gran i fidel. Mentre el Borrell, malgrat el canvi d’amos, conserva la seva decoració i el seu ambient, el Carbó, avui, és un establiment de menjar ràpid, pollastre fregit, i no queda cap record del seu passat mític.

Del Borrell, antic i actual, es poden trobar moltes fotografies i he escrit sobre ell en diferents ocasions. Del Carbó no n'he trobat cap i crec que també hi ha poca documentació sobre els seus primers temps i la seva trajectòria. El Borrell va acollir moltes penyes i colles i militants de partits d'esquerra radical. Les discussions polítiques durant la Transició i els primers anys de la democràcia eren freqüents i, de vegades, quan alguns dels participants s'enfadaven se n'anaven durant un temps al Carbó, a la vorera del davant, vaja. Del Paral·lel, en aquests darrers anys, s'ha escrit molt i de tot, el llibre més complet encara és el de Miquel Badenas, que consulto sovint.  Els mites s'han barrejat sovint amb la realitat i han sorgit experts paral·lelistes per tot arreu. La història del Paral·lel és tan diversa i complexa que voler-la copsar és ben bé com voler agafar aigua amb un cistell. 

Del Carbó se n'han oblidat, fins i tot, molts d'aquests mapes en els quals se situen els locals i teatres del Paralelo i poca cosa es pot trobar per la xarxa. També el record de la sarsuela, la seva importància i transversalitat, ha minvat  o es menysté. Potser tot va lligat. 

ITINERARIS DE CERHISEC PER ALS DIES DE LA FESTA MAJOR

 

XERRADA DE CERHISEC: SANTA MADRONA, MÉS ENLLÀ DEL POBLE-SEC

 

Dimarts que ve, dia 27, a dos quarts de set del vespre, dedicarem la xerrada de CERHISEC a fer una petita excursió virtual per algunes ermites de la geografia catalana dedicades a Santa Madrona. La popularitat de la santa possiblement va tenir relació amb el tema de les sequeres i l'aigua. 

Us esperem, com sempre, a la Biblioteca Francesc Boix-Poble-sec.

LITERATURA I DONES DEL POBLE-SEC

 Dimarts que ve, dia 13 de juny, a dos quarts de set del vespre, dedicarem una sessió a parlar de dones del poble sec que han conreat la literatura a través de gèneres diferents. Comptarem amb la presència de les autores contemporànies i evocarem figures com Irene Polo o Palmira Jaquetti que van tenir alguna relació amb el nostre barri. La presentació anirà a càrrer de Júlia Costa (CERHISEC).