dissabte, 3 de setembre de 2022

XERRADA DE CERHISEC, CENTENARI DEL 'FOMENT'

 



Aquesta xerrada, amb la qual CERHISEC inaugura la temporada, és 'extraordinària', serà al Centre Cultural Albareda, en dilluns, i començarà a les 7 del vespre.

Us hi esperem!!!

dissabte, 16 de juliol de 2022

FESTA MAJOR, 2022


Ahir va començar la Festa Major d'aquest any, manllevo aquesta bonica fotografia del facebook de l'Orgull Poble-sequí. Hem passat uns anys ensopits i difícils i espero i desitjo que sigui aquesta una festa recordada de forma positiva.

Quan jo era petita i joveneta no es feia una Festa Major generalitzada. No sé si per un component de caire anarquista o a causa de la molta diversitat i mobilitat social que ha existit al barri més aviat se celebraven, i no sempre, festes puntuals, de carrer, ni molt menys generalitzades. 

Amb la democràcia tot va revifar però també recordo que durant algun temps encara la cosa comptava amb una certa desorganització. Fins i tot recordo que quan Maragall era alcalde, per la ràdio, va parlar a favor de les festes dels barris i va demanar que els llocs on no s'haguessin unificat les dates festives ho fessin, a favor de la coherència i de les possibles ajudes que l'ajuntament lliurava. I va mencionar, explícitament, el Poble-sec. 

Aquest component disgregador afecta molts àmbits associatius, de vegades, en lloc de enfortir una associació sembla més senzill fer-ne una altra, per exemple. En tot cas, amb el pas del temps he comprovat que això no passa tan sols al Poble-sec sinó que a molts barris de més suposat 'prestigi associatiu' també tenen les seves diferències, disgregacions i, fins i tot, mals rotllos. Per no parlar del camp de la política... 

Es va recuperar al capdavall una data antiga, els volts de Sant Jaume, i la festa actual ja s'ha estabilitzat més o menys al volt de la tercera setmana de juliol. En ocasions s'ha qüestionant el sentit d'aquestes festes majors, en un entorn urbà, en el qual, per a gent que treballa, el soroll excessiu i, sembla, inevitable, resulta un bon maldecap.

Crec que, en general, també en això de la disbauxa s'ha millorat molt. És cert que sovint la iniciativa veïnal d'altres temps ha cedit el lloc a bars i locals diversos, a l'hora d'organitzar coses de tot tipus. La música festiva, avui, té el problema del volum excessiu. De tota manera, en el programa de la festa es poden trobar activitats per a tots els gustos i possibilitats. La calor d'aquests dies perjudicarà alguns actes, de forma inevitable, em temo. 

Amb totes les seves servituds, a mi m'agrada que continuï i millori la Festa Major. Tot va caviant amb el pas del temps i sovint hi ha una mena de component nostàlgic per part de la gent gran i no tan gran, perquè tenim tendència a idealitzar un passat, reconvertint-lo en un temps que mai no va existir. 

Ahir hi havia un munt de criatures que recollien uns paperets de colors que s'havien llençat damunt dels gegants i se'ls tiraven al damunt, un clàssic de tota festa és veure criatures fent la seva, en el seu mon tan particular i sense prejudicis. El pregó d'enguany va anar a càrrec dels sanitaris del CAP, en els darrers anys s'han prioritzat persones lligades al barri, fa temps se cercaven personatges populars, del mon de la música, del teatre. Això d'ara està molt bé tot i que crec que el pregó esdevé sovint massa reivindicatiu i discursiu, en aquests casos. Però, vaja, tot és opinable.

En aquests actes trobes gent coneguda, d'aquests 'de tota la vida', gent coneguda de fa menys temps i gent que no coneixes de res perquè la base poblacional canvia i es diversifica. Veure gent de tants llocs i de tantes procedències convivint en pau i sense problemes és un tema que m'emociona una mica. De problemes i de persones poc recomanables sempre n'hi haurà, és clar, i hi ha qui té tendència a contemplar les coses de forma negativa i a veure tan sols allò que no li agrada.

Una iniciativa que ha tingut èxit ha estat aquesta de la bandera. De moment potser no en vam veure pels balcons tantes com era d'esperar, malgrat que se n'han repartit moltes de gratuïtes, però som molta gent, al barri. Els símbols ajuden, ens uneixen, tot i que no els voldria sacralitzar. S'ha obert El Molino, recuperat per l'Ajuntament, i sort dels ajuntaments que encara, quan poden, es fan càrrec d'aquests espais en perill d'ensopiment o desaparició. 

Pel juliol sempre acostuma a fer calor però, evidentment, aquest any és el súmmum i diuen que anirà a més i que en tenim per dies. Insistir en el tema no serveix de res però la queixa és un esport molt practicat. 

Amb totes les limitacions, canvis, mancances i meteorologia excessiva, tan sols som amos, i encara gràcies, del present. Per això aquesta festa serà, enguany, la millor de les nostres vides. Les del passat ja son història per al CERHISEC. Les del futur, un misteri.

diumenge, 1 de maig de 2022

ELENA JORDI, DEL PARAL·LEL AL CINEMA, XERRADA DE CERHISEC

 



Per a la xerrada del mes de maig, que serà el darrer dia del mes, el 31, comptarem amb Josep Cunill, autor de l'emblemàtic llibre sobre el Teatre Español i que investiga des de fa temps la trajectòria de l'actriu Elena Jordi, sobre la qual ha escrit un parell de biografies.

En aquest cas l'eix conductor serà la tasca de Jordi com a directora de cinema, cosa que la converteix en la primera dona directora de l'estat espanyol i, possiblement, de tot el mon. 

Us hi esperem! Com que encara falten dies anirem recordant la xerrada de tant en tant.


diumenge, 24 d’abril de 2022

DIMARTS, DIA 26 D'ABRIL, XERRADA DE CERHISEC!!!

Dimarts vinent, el darrer del mes d'abril, teniu una trobada amb CERHISEC. 


Interessant xerrada sobre el Museu del Transport una vella aspiració de la ciutat.


Us esperem, a les 18:30, dos quarts de set del vespre, a la Biblioteca!!!
 

dijous, 7 d’abril de 2022

BARCELONA EN RUTA, ITINERARIS BARCELONINS PER CONÈIXER MILLOR LA CIUTAT

El dia 21 d'abril,  a la Biblioteca Francesc Boix, presentarem el llibre Barcelona en ruta, editat per Llop Roig i Tot Història i en el qual ha col·laborat CERHISEC, pel que fa a l'itinerari referent al Poble-sec. El volum aplega diferents recorreguts per diversos barris de Barcelona. Un volum imprescidindible per conèixer més a fons la ciutat. Anoteu-vos la data!!! Us esperem!!!


El coneixement acumulat des de fa anys realitzant  itineraris pels diferents indrets de la ciutat, ha portat a escriure aquest llibre, elaborat per diferents historiadors que ens parlen de llocs singulars i de barris diversos.


Els autors són: Jordi Petit i Gil (REC COMTAL), Daniel Venteo Meléndrez (VIA LAIETANA), Alba Vendrell Torres (LA BARCELONA DELS ÀUSTRIES), Gregor Siles Molina (LA RAMBLA I LA BARCELONA REVOLUCIONÀRIA), Júlia Costa i Coderch (POBLE-SEC), Agus Giralt Anales (SANTS I HOSTAFRANCS), Jesús Mestre Campi (SARRIÀ I SANT GERVASI DE CASSOLES-BARRI DEL FARRÓ), Joan Corbera i Palau (GUINARDÓ), Ricard Paradís Martín (EL CARMEL, HORTA I NOU BARRIS), Joan Pallarès-Personat (CONGRÉS-INDIANS I LA SAGRERA), Maria Favà Compta (POBLENOU) i Pau Vinyes i Roig (SANT ANDREU DE PALOMAR).






diumenge, 27 de març de 2022

DIMARTS, 29 DE MARÇ, XERRADA DE CERHISEC

 



El proper dimarts és el darrer del mes i, per tant, tenim trobada de CERHISEC, amb una xerrada dedicada a un personatge poc conegut, Manuel Andreu, regidor republicà. Estarà a càrrec de Josep Fabra i comptarem amb el net de Manuel Andreu.

La xerrada es pot seguir online, a l'adreça que s'indica al cartell, tot i que ja les tornem a fer presencials.

Recordeu que ara comencen a les 18:30 i acaben a les 20:00.

Us esperem, com sempre, a la Biblioteca!!!!

dilluns, 7 de març de 2022

MATIES FERRET, EL BAR CARBÓ I EL TEMPS DE LA SARSUELA POPULAR


 




Maties Ferret va ser un altre baríton molt popular i reconegut que va actuar sovint al Paral·lel. Era originari de Sant Sadurní d’Anoia, on té un passeig dedicat. Va néixer el 1888 i va morir el 1975. Va debutar a l’Ateneu d’Hostafrancs amb les sarsueles La reina mora i El mal de amores. Posteriorment va actuar en diversos teatres del Paral·lel fins a incorporar-se a la companyia de Pau Gorgé. amb la qual es presentà en alguns teatres de l’Estat espanyol. El 1913 va fer una gira per països sud-americans amb la companyia de Pep Capsir i Ramona Vidal i més endavant va actuar a Barcelona i Lisboa. El 1914 va estrenar Maruxa, de Vives, al Teatre Novetats de Barcelona i el 1929 va actuar en El pájaro azul, al Teatre Victòria del Paral·lel. Estava especialitzat en sarsuela però també va cantar òpera, opereta i cançó popular.

Segons Miquel Badenas, que el va conèixer, era un home alt i ben plantat, amb bona veu. Va tenir un dels seus primers èxits amb La Dogaresa, cosa que va fer empipar Sagi Barba, que l’havia estrenat un any abans, el 1920. Ferret va conservar la seva bona figura fins a ser molt gran tot i que, en no ser un gran actor, quan, per llei natural, va perdre facultats vocals, va haver de deixar els escenaris. Per subsistir es va col·locar d’ajudant de cuiner en un bar, amb un sou minso. Un admirador seu, important home de negocis, va demanar-li que deixés la feina i que ell li passaria un sou mensual de sis-centes pessetes, el doble del que cobrava al bar. En els últims anys de la seva vida anava sovint al Casal de la Gent Gran del Paral·lel, cantonada Margarit.

En els darrers temps s'ha incidit molt en mitificar el Paral·lel del cuplet i la revista, però el Paral·lel va ser moltes coses més i voler explicar-lo és com agafar aigua amb un cistell. Un dels establiments desapareguts del Paral·lel, ja en els anys vuitanta i noranta del segle passat, va ser el Bar Carbó, avui dedicat al pollastre fregit de cadena. Hi havia una gran fotografia amb molta gent, músics i cantants del mon líric, sarsuela o opereta, que es van reunir allà durant molts anys, fins a la desaparició del bar. Em pregunto sovint on deu ser aquella magnífica fotografia. En els setanta hi havia una gran ebullició política i quan els grups dissidents que es reunien al Bar Borrell entraven en conflicte, una part dels inconformistes se n'anaven al Carbó. Encara hi ha moltes històries per explicar, vaja.