EL CANVI OPORTUNISTA I LES COSES DE TOTA LA VIDA

De vegades sap greu ser massa gran i tenir memòria, recordes coses i pot ser que les idealitzis, és clar. El Poble-sec no es ben bé Montjuïc però, de forma inevitable, hi ha hagut sempre molta relació. La 'recuperació' del restaurant de la Font del Gat sembla que ha estat ben acollida i magnificada però a mi em sembla un bunyol, recordo l'antic restaurant i no té res a veure amb la gresca actual. Ara sembla que volen posar un restaurant permanent al Teatre Grec, ja no ve d'aquí, hi ha hagut algunes protestes. 

Aquests negocis  acaben per fer soroll i avui ens hem tornat molt poc soferts. El soroll afectarà sobretot la part alta del barri, la Satàlia. Recordo que aquella zona estava destinada a 'zona verda' i es va aconseguir respectar-la. De tota manera desconec les característiques i preus dels habitatges de la zona. Al barri, i a tot arreu, en general, la gent protesta quan una cosa afecta directament però no ens preocupa si afecta un altre sector pel qual potser no passem gairebé mai. 

Ja he comentat alguna vegada que a mi em va empipar molt perdre la Plaça del Solstici a causa de la construcció, i després ampliació, de la lloada i magnificada Fundació Miró. L'edifici pot estar molt bé, aquest és un altre tema. Cadascú recorda les coses que l'afecten directament i com que les generacions canviem i desapareixem, sovint hi ha una idea equivocada del que hi havia abans i del que hi podia haver hagut. Un altre tema lamentable va ser la pèrdua del Parc d'Atraccions, amb l'excusa de recuperar zones verdes, cosa que quan convé no sembla un problema, ep. De jove les novetats et fan gràcia, és clar, i es fa una història del passat tirant a romàntica. Podrien posar un carrer o dos, a la muntanya, amb barraques creïbles, a l'estil d'aquests poblats ibèrics reconstruïts, potser algun dia ho fan, coses més rares he vist i viscut.

El cert es que quan es parla de 'coses de tota la vida' parlem de la nostra, de vida.