dissabte, 31 de juliol del 2010

Tot passa en aquest món, la nostra FESTA MAJOR, també!!!


Una imatge de l'actuació de Cesk Freixas i Pau Alabajos, amb una majoria aclaparadora de gent jove. Per cert, em sap greu que en aquests recitals, en els quals les lletres són tan importants com les músiques hi hagi una minoria selecta atenta als músics i un galliner festiu al darrere una mica sorollós. En fi, són els problemes dels espais oberts amb bar a prop. De tota manera, un gran ambientasso i uns músics excel·lents!!!





Una mostra de la pluralitat poble-sequina... Als balcons d'una casa de veïns del carrer Nou de la Rambla (per cert, sabeu que en temps antics aquesta part del carrer Nou es deia carrer Canals?) podeu percebre: un balcó guarnit i participatiiu, una bandera espanyola convencional, una bandera espanyola amb toro inclòs i una bandera independentista. Això és pluralitat!!! Espero que la ideologia no afecti les reunions veïnals per discutir temes quotidians habituals en aquesta mena de trobades.
Una imatge del grup de Guinea... Art que belluga, com feia dir Rusiñol al seu pobre vidu, contemplant el ball fet per una noia de bon veure. Un gran festival i unes grans nits!!!



Més recital de Freixas i Alabajo, ara vist pel darrere.

Primeres havaneres de la Festa, a la Plaça del Sortidor. Com en el cas del recital de Cesk Freixas, es va patir el soroll de l'ambient, la remor dels escenaris propers i la desafecció havanerística dels qui feien xerinola als baretos. 
Segones havaneres i fi de festa tradicional a la Plaça de Santa Madrona. Aquí, com que tot el públic estava pel tema hi va haver, com cada any, olor de multituds, respecte per l'actuació, entrega fervorosa i un gran ambient fins i tot diria que intergeneracional. Ens van donar una bengala per cantar el meu avi però allò del mocador de la Bella Lola acaba per cansar, què voleu que us digui. Que una ja té anyets i tant moure el braç cap a la dreta i l'esquerra amb un tovalló de paper a la mà resulta molt cansat i pot provocar tendinitis!

Rauxa retratadora dels nostres temps a les havaneres de la Plaça de Santa Madrona, després del cremat, en el fi de festa.
Els Moderns, un dels nostres coros supervivents, admirables i esforçats!!! Sobretot, que no ens abandonin!!!


No he fet massa fotografies ni he anar a tots els actes de la Festa Major per manca de temps i perquè ja no estic per nits esbojarrades. En general crec que tot plegat ha anat molt bé i que millorem de forma exponencial. El festival organitzat per Renaixença va ser una meravella, sense desmerèixer la resta de coses que s'han fet. Però és que sorprèn la capacitat d'organització i el nivell de qualitat, la veritat. Tots els grups van estar d'allò més bé però els de Geòrgia van entusiasmar fins a límits extraordinaris...


Fins l'any que ve, felicitats als organitzadors, participants, veïns i veïnes, poble-sequins en general i visitants forasters, que em sembla que aquest any n'hi havia uns quants, molts d'ells joves!!!!

dilluns, 19 de juliol del 2010

Santa Madrona escolta sarsuela!!!



Quan jo era petita al Poble-sec recordaven temps en què les festes majors eren sonades i unitàries. En la meva època ja havien anat de baixa, encara que alguns carrers les continuaven celebrant amb èxit. En tot cas no era 'la festa major del Poble-sec' sinó que eren les festes del carrer de Mata, del carrer de la Puríssima i d'altres. Fins i tot, després de la guerra civil, s'havia arribat a celebrar alguna 'festa major del Paral·lel'.

Hi havia barris envejables, sobretot Gràcia, que excel·lien en el manteniment de les seves festes, en dates concretes i assenyalades. Una de les característiques durant anys, és la meva opinió, del Poble-sec, ha estat un fort component àcrata, cosa que ha tingut aspectes positius i negatius. Recordo una època, cap allà els 80, en què hi havia carrers que feien festa -pocs- i molts que no en feien. Tot plegat depenia de la voluntat variable dels veïns i també era freqüent que un any un carrer fes festa i l'any següent no en fes. 

Fins i tot recordo haver escoltat, en aquells anys, a Maragall, aleshores alcalde de Barcelona, que demanava unitat als barris per a les celebracions de festes en unes mateixes dates i posava com a exemple de disbauxa desorganitzada, precisament, el Poble-sec.

Per aixó estic molt orgullosa del present. Ja fa anys que, millor o pitjor, la Festa Major (ara l'escric amb majúscula de forma conscient) se celebra de forma unitària, pels volts de Sant Jaume. Compta amb un ventall d'activitats per a tots els gustos i crec que ha millorat i que molts dels seus problemes s'han anat arranjant amb bona voluntat, paciència i ganes de col·laborar. Hi ha, com sempre, associacions i iniciatives que es fan i es desfan però també n'hi ha de molt antigues, que han celebrat vint, trenta o molts més anys. Tot això, que al jovent li pot semblar normal a mi em sembla un miracle i crec que s'ha de tenir en compte i valorar com cal.

Un dels meus actes preferits és la sarsuela del diumenge, hi anem la gent gran, però gosaria dir que fins en la gent gran hi ha un cert recanvi generacional pel fet que ningú no és etern i des que es va començar a celebrar aquest concert he vist desfilar cap al més enllà moltes persones estimades i conegudes, com els meus mateixos pares i molts amics de la seva generació. 

L'església de Santa Madrona mereixeria una remodelació integral, és avui un dels nostres signes d'identitat i ara ja hem superat força les reticències anticlericals del passat. També l'església -alguns sectors- han canviat i al barri hem tingut sort amb els nostres darrers capellans. Admeto que sóc descreguda i agnòstica però avui valoro molt la tradició i la història i no sé si el Poble-sec seria el mateix sense el gran campanar de la nostra esglèsia-catedral que ja té més de cent anys i que tantes patacades ha rebut per totes bandes. I que, per cert, mereixeria una campanya per a la seva remodelació, conservació i restauració... no us sembla? Somnio un arranjament integral, que refaci les pintures murals i els altars, tanqui les esquerdes i fins i tot ens deixi pujar a contemplar el barri des del seu campanar, amb la seva punxa de ceràmica refeta. Somnio en fer un itinerari de CERHISEC i explicar la nostra petita història des del campanar de Santa Madrona... Serà possible algun dia???

Crec que escoltar la gent de La Antorcha, que tenen un gran mèrit, cantar sarsuela en el marc de l'altar major de Santa Madrona és un gran privilegi. Ja fa anys que dura, aquest acte, i espero que en faci molts més i que jo ho pugui veure fins que Déu, el destí o la biologia em traspassin a la dimensió desconeguda on tots ens reunirem al capdavall.

No disposo de gravació en directe del concert, però en homenatge penjo una altra versió de Luisa Fernanda, (Cuanto tiempo sin verte, Luisa Fernanda/ Faustino Arregui, Selica Pérez Carpio, Marcos Redondo). Marcos Redondo, per cert, era propietari d'una casa de pisos al Paral·lel.

divendres, 16 de juliol del 2010

FESTA MAJOR, 2010!!!!!!!!!



A la web de la COORDINADORA us podeu descarregar el programa de la FESTA. També el trobareu a la revista ZONA SEC i a moltes entitats, botigues i associacions del barri, així com a la BIBLIOTECA.

dijous, 1 de juliol del 2010

La nostra petita Rambla: Cesk Freixas

La setmana passada, a Batea es va poder escoltar Cesk Freixas, un cantant en alça que, com sabeu, en una de les seves cançons menciona el barri i la nostra petita Rambla. Per la Festa Major tornarà al Poble-sec, per cert!