L'ESCLAT, EL PEDAGÒGIUM, L'ACADÈMIA MONTSERRAT

Algunes imatges de la xerrada-col·loqui d'ahir, a la Biblioteca, en la qual vam comptar amb Annabel Jové, filla de la directora Maria Rosa Mestres, que va morir fa pocs dies, i amb Sílvia Oliver, filla de Joan Oliver-Pere Quart, que va col·laborar molt amb l'escola. La sala era plena a vessar i moltes persones relacionades amb L'Esclat però també amb l'Acadèmia Montserrat i el Pedagògium ens van explicar els seus records i vivències.

Copio el poema inèdit de Pere Quart que vam llegir i l'acompanyo del dibuix fet per la seva néta, Alba, que ahir també ens va acompanyar, en aquells anys en què tot semblava bullir a fons, el final dels setanta.

POEMA INÈDIT DE PERE QUART

Tots els petits, nens i nenes,

encara no passen penes

i s’estimen com germans!

Per això el que em fa més ràbia

és que fugin de la gàbia

i que un dia es facin grans!

La gàbia de la infantesa

els salva de la vellesa

i de l’orgull dels senyors

(i encara sort que llur pare

i, no cal dir-ho, llur mare

són de cor tan amorós.

Però mireu com, malhaja,

nen  o nena, el gest assaja

d’un adult tot ple d’afanys,

i com diu, fent ballmanetes

o posant-se de puntetes:

´Qui pogués tenir quinze anys!

Ja no creuen amb fe franca

en una balena blanca

batejada Moby Dick,

ni somien amb delícia

amb la germaneta Alícia

que anà a un país molt bonic...

Oh, no encara! Així es comença

i així arriba la  creixença

a robar-vos  tants encants.

Sereu homes, sereu dones,

potser bons i potser dones

però ja mai més infants!

Ja mai més la gràcia pura

de l’instint i la ventura

entre l’afalac i el reny!

Ja mai més fútils ploralles

i mai més tantes rialles

sense la nosa del seny!

Ja mai més la descoberta

sempre rica, sempre oferta

d’un petit món de colors,

que més tard se us farà enorme,

però incert, barreja informe

de plaers i de dolors!

Perdoneu la meva queixa

Nois i noies! Heu de créixer

si pot ser sense retard!

Catalunya ja us espera

i us passarà la bandera

perquè onegi  en terra i mar!

(La resta no és més que enveja

d’un vell que repapieja

per mal nom dit

                               Pere Quart...)

Barcelona, 6 de febrer de 1978

TARDA POÈTICA I MUSICAL AL POBLE-SEC

Ahir, a la nostra Biblioteca, vam celebrar el Dia de la Poesia, entre amics i en la calidesa d'una sala adient a concerts de cambra poètics i literaris, com era el cas. Vaig evocar la figura de l'escriptora Olga Xirinacs i llegir alguns poemes seus. Us recordo que dilluns a Santa Mònica, es fa l'acte oficial de la celebració.

Per als que no els coneixíem va ser una gran sorpresa el recital, breu i excel·lent, dels Aventureros con el corazón de escarcha, el poeta José Liñán, i el nostre veí, cantant i músic, Manel Cano. Cada dia em sorprèn més comprovar com hi ha un munt de gent que fa coses i les fa molt bé, més enllà dels canals i les promocions oficials i mediàtiques. Va venir una periodista d'El3, s'agraeix que sempre estiguin disposats a fer difusió del que es cou al barri i al districte. I també, com sempre, donar les gràcies a la nostra Biblioteca, petita i bonica, que ja fa anys que és un punt de referència cultural, a tots nivells.

CELEBREM EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA!!!!

El dia 21 és, des del 2001,  el DIA MUNDIAL DE LA POESIA, per iniciativa de la UNESCO. A l'entorn d'aquesta celebració s'organitzen aquests dies actes diversos i per primera vegada, en celebrarem també un al Poble-sec. La trobada serà a les set del vespre, a la Biblioteca Francesc Boix, demà, divendres, dia 18 de març. 

A la primera part parlarem sobre Olga Xirinacs, escriptora que fa temps que reivindico, i llegirem alguns poemes seus. Un poema d'aquesta autora ha estat triat a nivell oficial per a celebrar aquest esdeveniment. D'aquest poema se'n fa difusió i es tradueix a molts idiomes. Podeu trobar més informació aquí. El dia 21, dilluns, a les set del vespre, es farà la celebració oficial, a Santa Mònica, per sort tampoc no ho tenim gaire lluny de casa.

A la segona part comptarem amb un acte poètic i musical, amb José Liñán, poeta i rapsode, acompanyat a la guitarra per Manel Cano. El duet porta el nom de Aventureros con el corazón de escarcha.

Us esperem!!!

HA MORT PARRA, UN MITE DEL FUTBOL QUE VA JUGAR AL NOSTRE BARRI

Sóc molt ignorant pel que fa al tema futbolístic i em sap greu en ocasions com la d'avui, quan m'he assabentat de la mort, als noranta anys, de Josep Parra, un mite del futbol i de l'Espanyol, en concret. Al barri hi ha hagut escriptors, pintors, artistes en molts camps i també grans esportistes. El futbolista més recordat potser sigui Olivella però sempre que es parlava sobre el tema, en alguna xerrada o trobada informal, algú recordava Parra, qui es va iniciar al camp del Sec, el de la Satalia, en els anys en els quals, segons testimonis, no es parlava al nostre barri del Barça o del Madrid sinó de l'equip local, el qual era seguit amb gran afició per molta gent.

Parra no havia estat oblidat pel seu club ni per la gent aficionada. L'Espanyol li retrà un homenatge i crec que estaria bé recordar-lo més a fons al barri, a ell i a d'altres futbolistes encara entre nosaltres, com el mateix Olivella. Es va iniciar en l'esport a l'escola de Sant Pau del Camp, va debutar en el Júpiter i després va jugar al Poble-sec, fins que va ser traspassat al Terrassa, ciutat on va viure durant molts anys i on ha mort. L'any 1947 va arribar a l'Espanyol. Va ser set vegades internacional i era el darrer supervivent de l'equip que va anar al Mundial del Brasil el 1950.

Després va jugar al Cartagena, on va finalitzar la seva carrera esportiva. Era cunyat d'un altre mite futbolístic espanyolista, Argilés.