diumenge, 13 de juliol de 2008

Primer Diumenge de Festa Major

La Festa Major està en marxa! Llàstima de la pluja, que sempre voldríem que arribés quan ens va bé i que fes moixoni quan destorba.

Ahir hi va haver el concurs de pintura ràpida, amb una participació remarcable i una qualitat excel·lent, en general, amb quadres d’estils molt diferents. Potser estaria bé que més endavant s’intentés que els quadres es pintessin pels carrers, i en alguna zona determinada, veure els pintors i pintores en directe i en acció dóna molt d’ambient al tema i ho he vist fer en d’altres localitats. Per això potser caldria acotar més el tema, és clar, que era molt ampli, Poble-sec i Montjuïc, i que hi hagués molta més participació. Tot arribarà. El que resulta molt bonic és veure els quadres penjats a la petita sala del Centre Cívic d’Elkano, sala que ja s’ha quedat una mica petita per a aquests esdeveniments.

El Correfoc no va poder sortir quan li tocava, per la pluja. Encara, aprofitant la minva de l’aiguat, va poder mostrar la Porta de l’Infern en tota la seva esplendor, encara que no es va poder fer el recorregut previst.

Va tornar a ploure a bots i a barrals, cosa que va foragitar la gent, i Manel Barceló, que, segons m’expliquen va arribar amb el pregó ben remullat i el va haver de tornar a passar en net, no va poder llegir-lo a la Plaça del Sortidor i va haver-ho de fer a dins del Centre Cívic de la mateixa plaça, amb un públic no massa nombrós, però entusiasta. Llàstima, perquè va ser emotiu, magnífic. Barceló va explicar els seus records infantils del barri, on ha nascut i on havia nascut el seu pare: escola de l’època, que s’estimava més no recordar, amics del carrer, focs de Sant Joan amb cerca de llenya, escapades per Montjuïc amb els amics... Però no es va quedar en aquest passat, sinó que va remarcar la vitalitat del present, d’un barri molt diferent d’aquell dels cinquanta i seixanta però també amb molts elements positius i amb un present sorollós i dinàmic. Em va agradar perquè de vegades la nostàlgia no ens deixa veure els elements d’avui que potser algun dia enyorarem sense haver-los valorat prou.

El ball no es va poder fer, llàstima. Avui, diumenge, bicicletada, castellers i, per la tarda sarsuela i/o sardanes, a més de ball flamenc, al vespre i un documental sobre Argentina. No preciso perquè teniu a l’abast el programa detallat aquí.

Cap comentari: