Cada mes col·laboro amb la revista Zona Sec en un petit espai dedicat a evocacions diverses a l'entorn del barri. Aquí teniu la meva darrera aportació, relacionada amb el record de les moltes papereries i botigues de joguines que hi havia abans pels nostres carrers. Me'n deixo moltes, cadascú té el seu propi Poble-sec, relacionat amb l'espai on vivia car el petit comerç era ben bé de proximitat.
LLIBRES I JOGUINES D’ABANS
Aquests dies de Reis he recordat que per aquestes dates hi havia al barri una gran ebullició a les papereries i botigues de joguines. N’hi havia moltes aleshores, com també hi havia adroguers, sabateries o merceries. Un indret emblemàtic era la Sabadell, al carrer de Blasco de Garay. Quan jo era petita, durant els anys cinquanta, es dedicava més aviat al negoci de canviar novel·les, revistes i tebeos. La lectura era una de les poques possibilitats d’oci i aquestes publicacions es canviaven per un preu mòdic quan ja les havies llegit. Hi havia uns grans caixons de fusta on podies triar i remenar.
Les revistes eren antigues i moltes venien de l’Argentina, com el popular Para ti, un clàssic. Hi trobaves molta literatura, novel·les breus, i tenien una vida més llarga que les d’actualitat. La gent feia, les tardes del dissabte, llargues tertúlies a l’establiment. Més endavant es va diversificar el negoci i durant els anys setanta i vuitanta vaig encarregar allà les joguines que els Reis havien de deixar als meus fills. El darrer propietari, Rafel, va morir relativament jove i la botiga va tancar.
Al davant hi havia hagut La Caravel·la, una papereria ben assortida on també podies trobar contes bonics. Encara fa alguns anys, quan arreglaven els baixos per fer-hi un habitatge, es podia llegir el rètol en lletra gòtica i veure el dibuix d’una caravel·la, molt ben fet. L’amo era afeccionat als pessebres i per Nadal posava diorames molt bonics a l’aparador. També trobaves un parell de botigues ben assortides de joguines al carrer de Blay. L’àvia d’un d’aquests establiments m’havia tingut un altre, al principi del carrer Blasco de Garay, es deia senyora Hilària.
Queda, entre els pocs establiments històrics resistents, l’emblemàtica papereria Nitus, que ha tingut la gràcia de no canviar de nom i que compta amb un servei excel·lent i eficaç a càrrec de la Núria. Ens queixem de la pèrdua d’establiments emblemàtics del centre de Barcelona però no ho fem tant pel que fa als del barri.
1 comentari:
Quins bons records... de la Carabela i del Sabadell m'havien caigut regals, pero jo diria que a casa el proveïdor oficial del Baltasar eren els Juguetes Rubio a Creu dels Molers.
Publica un comentari a l'entrada