TROBADA POBLE-SEQUINA, DISSABTE, A LES CINC DE LA TARDA!!!

S'havia intentat en diferents ocasions però no havia tirat endavant. Tot i que a facebook s'havien endegat d'altres grups que aplegaven gent del barri o que en procedia, cap no havia tingut tant d'èxit, fins ara, com el d'Amics del Poble-sec. I una persona d'aquest grup, Jaume Girbés, ha aconseguit que fos realitat la trobada somniada, que com molts i moltes ja deveu saber i tenir anotada a l'agenda, serà el proper dissabte, a les cinc, al Centre Cívic. 

Barcelona, en contra del que molta gent que no hi viu pensa, no és cap conjunt impersonal i estressant, és tota una altra cosa, com ho són gairebé sempre els indrets urbans de grans dimensions. Barcelona és un conjunt de barris molt diferents, la majoria dels quals han conformat uns senyals de pertinença remarcables. 

El Poble-sec ha estat des dels seus inicis un barri modest, treballador, una mica arrauxat, que ha aplegat gent molt diferent. Aquesta gent o bé se l'ha estimat i s'hi ha quedat o bé, en algun moment, quan ha millorat la seva economia, n'ha volgut marxar. Però fins i tot els que se n'han anat a gust l'enyoren, amb els anys. El Poble-sec ha canviat, però tot canvia i no s'hi pot fer res. Ha canviat molt menys que d'altres barris pel fet que es va urbanitzar de forma ràpida, en un espai de temps determinat, sobretot entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX, al menys la seva part central, allò que havia de ser l'Eixample de Santa Madrona.

Avui diuen que després del Raval és el barri que ha acollit més gent procedent de les noves migracions, d'un munt de països i de tots els continents. Gent amb ganes de prosperar, en general. El Poble-sec té les seves ombres, com les tenen tots els llocs del món, però també té moltes llums i continua amb la seva vocació, no buscada, de barri tolerant i d'acollida. La seva situació privilegiada fa que puguis anar a peu, o amb poca estona de transport públic, a la Rambla, a la platja, a Montjuïc, a Sants... 

Sempre ha comptat amb un bon teixit social, perjudicat pel fet que en l`ànima poble-sequina hi fa el niu una mena de sentiment anarquista i individualista el qual provoca que no sempre siguem capaços de fer pinya i col·laborar quan les idees divergeixen. Al Poble-sec, avui, s'hi parlen moltes llengües, al grup que menciono trobareu molts missatges en castellà car un munt de gent del barri o que hi ha viscut es d'origen divers i no ha tingut mitjans per fer grans estudis.

Les coses no són mai senzilles, són complexes, i també el nostre barri ho és però crec que avui és un barri molt més estimat per la gent que hi viu que no pas anys enrere. He comprovat que gent d'altres barris de la ciutat, més finolis, té una imatge distorsionada del Raval, del Poble-sec. Però nosaltres potser també la tenim d'aquests altres barris, tan diferents del nostre. Viatgem molt, avui, però hi ha persones d'un barri que no en coneixen cap més o el coneixen molt poc, tot i que avui hi ha la possibilitat de fer itineraris per tot arreu i de descobrir que els paisatges més interessants es troben a unes quantes parades d'autobús de casa o que podem saber més coses de països remots parlant amb el forner de la cantonada o amb la jove mestressa del basar que no pas fent una ruta convencional i turística per aquesta Terra nostra, la qual, per ara, és l'unica que tenim.

Fins dissabte, doncs!!!