MIRATGE MARÍ

L’atzar del temps damunt de l’espadat

recull tresors de vida breu. Les ones

mostren durant poc temps allò que, efímer,

sorgeix sobre la pedra quan retornen

al seu ritme, incansable i repetit.

 

Jo cerco, més enllà de l’horitzó,

un regne mític habitat pels peixos

i on els coralls conformin capriciosos

palaus de cristall líquid i les naus

perdudes, s’arrecerin quan naufraguin.

 

De la inclement fredor del roquerar

sorgeix la calidesa d’un miracle,

fusta de rems, de barca feta miques,

que un dia fou un arbre esponerós

i avui conforma un monument sagrat

amb l’esperança al capdamunt, minúscula.

Poemes inèdits