Els meus pares, un cop l'any a tot estirar, anaven a veure revista, al Molino o al Apolo. El Molino era més barat i la funció, més llarga. Les revistes de l'Apolo tenien més pretensions. De joveneta un injust puritanisme feia que no no veiés bé aquelles sortides a indrets pecaminosos. Per la ràdio cantaven una tonada de propaganda que feia: somos/ las chicas alegres/que trajo Colsada/ para quitarles el mal humor... Cito de memòria, potser no era ben bé així.
Ha mort Tania Doris, la famosa vedette que va regnar a l'Apolo durant molts anys. Més enllà del teatre i malgrat la seva relació amb l'empresari Colsada, era una persona discreta i poc 'visible'. L'Apolo mostrava a la seva façana el seu rostre i d'altres, com ara els dels còmics Luis Cuenca i Pedro Peña. No va fer massa coses, a banda de la revista, tot i que sortia en una pel·lícula que es deia 'Las alegres chicas de Colsada'. Per cert, n'hi ha una altra que es diu 'Las alegres chicas del Molino'. He llegit en algun lloc que va estudiar dansa clàssica però que la seva alçada, 1,80, era excessiva. Al teatre de revista, en canvi, la seva alçada i les seves llargues cames eren adients per fer broma amb els actors que he mencionat abans.
Eren d'altres temps. Pel carrer veig sovint a La Maña, que viu al Paral·lel, per cert sembla que ha sentit molt aquesta mort. Era un altre tipus de vedette. Tania Doris no sortia gaire als mitjans, amb el tema de l'herència de Colsada crec que va reclamar uns diners i aleshores se'n va parlar una mica. Les vedettes incombustibles formen part d'un temps mític que no tornarà ja que avui els pecats semblen no existir. Tot un imaginari que va desfilant cap al més enllà, de forma inevitable. Segur que al cel hi ha teatres de revista on actuen els àngels mes progressistes. Descansi en pau Tania Doris, vedette irrepetible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada