Sóc molt ignorant pel que fa al tema futbolístic i em sap greu en ocasions com la d'avui, quan m'he assabentat de la mort, als noranta anys, de Josep Parra, un mite del futbol i de l'Espanyol, en concret. Al barri hi ha hagut escriptors, pintors, artistes en molts camps i també grans esportistes. El futbolista més recordat potser sigui Olivella però sempre que es parlava sobre el tema, en alguna xerrada o trobada informal, algú recordava Parra, qui es va iniciar al camp del Sec, el de la Satalia, en els anys en els quals, segons testimonis, no es parlava al nostre barri del Barça o del Madrid sinó de l'equip local, el qual era seguit amb gran afició per molta gent.
Parra no havia estat oblidat pel seu club ni per la gent aficionada. L'Espanyol li retrà un homenatge i crec que estaria bé recordar-lo més a fons al barri, a ell i a d'altres futbolistes encara entre nosaltres, com el mateix Olivella. Es va iniciar en l'esport a l'escola de Sant Pau del Camp, va debutar en el Júpiter i després va jugar al Poble-sec, fins que va ser traspassat al Terrassa, ciutat on va viure durant molts anys i on ha mort. L'any 1947 va arribar a l'Espanyol. Va ser set vegades internacional i era el darrer supervivent de l'equip que va anar al Mundial del Brasil el 1950.
Després va jugar al Cartagena, on va finalitzar la seva carrera esportiva. Era cunyat d'un altre mite futbolístic espanyolista, Argilés.
