NO ETS DEL POBLE-SEC SI NO....

Hi ha molta gent que critica facebook tot i que també he comprovat com molts dels seus detractors han acabat per tafanejar-hi i formant part d'aquest indret del nostre temps. Facebook ha esdevingut un poble en el qual et trobes molta gent de tota mena. Com passa en el món convencional amb uns hi fas amistat, amb d'altres hi xerres de tant en tant, amb uns quants et saludes, retrobes parents i amb un gran nombre no hi tens relacions remarcables. 

A traves de facebook vaig entrar en contacte amb Rosa Maria Janoher qui, no sé ben bé com, va saber de l'existència de la meva novel·la L'inici del capvespre, en el qual el nostre barri té un cert protagonisme com en d'altres textos meus. A través d'aquesta persona he pogut entrar en contacte i fer-me amiga d'un grup que porta per nom No eres de Poble Sec si no... i que no té cap més pretensió que compartir records i vivències sobre el barri. L'ha creat una persona jove, Mar García, i no més limitació que no incloure fotografies de menors que no estiguin acompanyats per la família i no ficar-se amb d'altres barris amb ànim polemitzador.  També crec que hi ha una certa norma no escrita que és la del bon rotllo, no escriure sobre política amb ànim de discutir i emprar la llengua que cadascú vulgui i com vulgui.

Aquest tarannà inclusiu i festiu ha fet que en poc temps el grup comptés amb més de mil seguidors. De vegades hi ha qui m'ha manifestat  que no em posa comentaris al blog pel fet que jo escric bé i ell  o ella, no tant. En el cas d'aquest grup la gent escriu de forma lliure i si en català o castellà fa servir allò que en diem ortografia natural ningú no li diu res. M'empipa en algun cas quan als blogs algú, en lloc de comentar el tema central, escriu sobre correccions lingüstiques o fa retrets als participants sobre la seva mala ortografia. L'ortografia s'ha sacralitzat des de sempre quan al capdavall és quelcom lligat a convencions i pactes i en el cas del català, potser per la normalització relacionada amb les recuperacions democràtiques i per les seves dificultats en un passat encara recent, sembla que tothom sigui més papista que el papa, que diuen. 

Crec que hi ha d'altres barris que han creat grups semblants, fa poc vaig llegir algú que es queixava del fet que l'havien fet fora del grup del seu barri perquè havia entrat en temes polítics. Potser es van passar però el fet és que aquests temes són espinosos i que ja hi ha llocs adients per entrar a fons en aquest tipus de debats així com per debatre temes lingüístics a fons i amb cura. El grup de facebook que comento m'encanta pel fet que ningú no es talla ni un pèl en evocar els seus records i per què no hi ha ningú que es queixi de si escrius en català, en castellà o en xapurriau. En els temps que corren és d'agrair tot plegat. 

A través del blog la gent explica coses diverses sobre botigues desaparegudes, personatges del barri que ja no hi són, transformacions urbanístiques, sentiments personals a l'entorn de vivències diverses. La gent es retroba i té notícies de l'un o de l'altre. També es pengen fotografies, manllevades d'aquí o d'allà, sense sentir-se ningú culpable si no en sap la procedència exacta. Espero que aquest tarannà de llibertat duri força i que puguem continuar recordant tantes coses i tantes persones. El temps no té pietat amb res i la memòria esdevé sovint enganyosa i parcial, els records també canvien amb les generacions i tenim una tendència irreductible a idealitzar el passat. Crec que el Poble-sec és un barri amb una gran personalitat, amb els seus defectes i les seves circumstàncies i crec que en el present és més estimat que en èpoques anteriors. Ha estat un barri que ha acollit sempre les darreres onades immigratòries, ara també, ja va néixer, podríem dir, amb aquesta vocació suburbial que el fa diferent d'aquells barris que van ser pobles independents.

Algú del grup de facebook comentava  que l'empipen els nou vinguts de fa quatre dies, sobretot els qui vénen al nostra barri pel fet que està una mica de moda, que ja teoritzen sobre el Poble-sec mític i la seva història i que en quatre dies són experts en poble-sequisme. Això és molt habitual, què hi farem. Passa encara més amb el redescobriment del Paral·lel i les teoritzacions gairebé acadèmiques sobre les seves excel·lències. Potser resulta inevitable que passi això. Una persona em comentava, fa uns dies, que havia conegut familiars d'un famós poeta català de la comarca d'Osona que es quedaven de pedra en escoltar les coses que s'explicaven en una d'aquestes inevitables rutes culturals del nostre temps dedicada al personatge en qüestió. Per això resulten molt saludables iniciatives com l'aquest grup de facebook, sense més pretensions que recordar i comentar i fins i tot tafanejar sobre el nostre estimat Poble-sec, Poble Sech, Pueblo Sec, Poble Sec, Pueblo Seco o com en vulguem dir, que tots ens entenem es digui com es digui o s'escrigui com s'escrigui.

Encara a voltes amb el ditxós guionet (POBLE-SEC, POBLE SEC?)

Ja fa més de deu anys, quan CERHISEC començava a caminar pel món vam fer una consulta a l'IEC sobre la forma correcta d'escriure el nom del barri. En unes quantes cartes molt amables ens van explicar que, de moment, la normativa exigia escriure Poble-sec amb el guionet, el mateix que Vila-seca o Vila-rodona.

Uns anys després vam rebre diferents informacions de l'Ajuntament amb Poble-sec escrit sense guionet, o sigui Poble Sec. Vam consultar l'Ajuntament i els vam explicar allò que ens havien dit a l'ICE però de la Casa Gran ens van respondre que els seus experts els havien indicat que calia escriure Poble Sec. De tota manera, més endavant, en diferents comunicacions municipals la cosa anava i venia, vull dir que tan aviat hi trobàvem guionet com no n'hi trobàvem.

Hi ha persones a qui el guionet els fa un cert repelús i no el volen posar. La veritat és que l'ortografia no és quelcom opinable, malgrat ser arbitrari. És com si jo digués, per exemple, que m'agradaria més que el semàfor es posés de color de rosa en lloc de color verd. És una convenció que cal respectar, sobretot en escrits que tenen difusió pública. 

La cosa continua tan variable i erràtica com sempre. En general els cartells i els logos respecten el guionet però, com es pot comprovar en el de la Festa Major, l'antic logo de la Coordinadora no porta guionet. Explico tot això que pot semblar la cançó de l'enfadós pel fet que de vegades em pregunten encara sobre el tema.

El diari la Vanguardia em va publicar ahir, dia 28, una carta en la qual jo feia referència a un article en el qual es mencionaven itineraris barcelonins lligats a escriptors diversos. Els vaig explicar que nosaltres, CERHISEC, en teníem un dedicat a González Ledesma que no se sol mencionar enlloc. Com que, a més, l'escriptor va treballar durant anys en aquest diari em va semblar adient enviar aquest tipus d'informació. Doncs la carta la vaig escriure amb tots els Poble-secs amb guionet però me l'han publicat sense guionets, cosa que pot fer pensar a qui em conegui que, o bé vaig tenir un lapsus o ja no combrego amb la normativa vigent. O que el diari té experts a qui el guionet del Poble-sec també els fa una mica de mal a la vista.

Aquí ho podeu comprovar:

http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20120728/54329703033/literatura-al-poble-sec.html

Si jo no escrivís tan sovint sobre el barri passaria de tot aquest afer ortogràfic, però com que em veig obligada a fer-hi referència sovint vull fer constar que, de moment, aniré posant el guionet fins que algú de categoria gramatical reconeguda no m'indiqui que ja han canviat la normativa. I és que la normativa sobre els guionets s'ha anat simplificant força en aquests darrers anys.

Aquest problema ortogràfic no em deixa dormir. I és que darrerament he vist, fins i tot, escrit el nom del barri així: Poblesec. I si dormo somnio guionets. Que Santa Madrona hi faci alguna cosa!

Poble-sec o Poble Sec? El nom no fa la cosa!

Sovint, en xerrades informals i no tant informals, ha sorgit la discussió sobre si cal escriure Poble-sec o Poble Sec. La qüestió genera passions. El fet és que des de CERHISEC, considerant que fem sorvir molt sovint el nom del barri, vam fer consultes a l'IEC , ja fa alguns anys, que ens va insistir sobre l'ús del guionet, seguint les normes que transcric:

S’escriuran en general sense guionet els compostos formats a partir de mots catalans —salvat els que han estat esmentats en els punts anteriors. Ex.: capgròs, collverd, cordur, culnegre, frontample, ratapinyada, ratpenat; pocapena, pocatraça, pocavergonya; damajoana, figaflor, herbacol, llirijonc; sordmut; cincnervis, setciències; correbou, pinçanàs; capicua, centengrana, coliflor, a collibè, culdellàntia, maldulls, semprenflor, vetesifils. Els mots d’aquest tipus, però, s’escriuran amb guionet si es dóna alguna de les tres circumstàncies següents:

a) El primer element (o, eventualment, el segon) acaba amb vocal i el segon (o, eventualment, el tercer) comença amb r-, s- o x-. Ex.: barba-roig, cama-roja, cara-rugat, barba-serrat, barra-sec, cama-sec, penya-segat, cara-xuclat; poca-roba, poca-solta; bleda-rave, malva-rosa, de soca-rel, aigua-sal, cara-sol, canya-xiula; busca-raons, cerca-renous, guarda-roba, penja-robes, esclata-sang, gira-sol, pica-soques, punxa-sàrries, toca-son, escura-xemeneies; anca-rossegant; cul-de-sac, entra-i-surt.

b) L’aglutinació dels dos elements pot induir a lectures errònies o dificultar la interpretació del mot a causa de les lletres concurrents. Ex.: pèl-llarg, cap-roig, pit-roig; cinc-en-rama, plats-i-olles.

c) El primer element duu accent gràfic (vegeu, però, 2.d). Ex.: mà-llarg, pèl-blanc, pèl-curt, pèl-ras; més-dient.

També s’escriuran sense guionet, amb les mateixes restriccions que aquests, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler. Vegeu, però, 1.a i 1.b.

4

Els topònims segueixen la mateixa norma que els mots del punt 3. Ex.: Castellbò, Aiguafreda, Comanegra, Torregrossa, Vilafranca, Fontalba, Bellpuig, Palautordera, Miramar, Cantallops, Portocolom; Vila-real, Vila-rodona, Vall-de-roures, Palau-solità, Aigua-xelida, Puig-reig, Puig-aguilar, Font-romeu, Font-rubí, Mont-roig, Bell-lloc, Pont-xetmar. Alguns d’interpretació poc clara (i algun altre que té una forma ja així fixada) s’escriuen amb guionet. Ex.: Guarda-si-venes, Sala-d’heures. Cal remarcar que, en tots els casos, si el darrer element d’un compost escrit sense guionet és un mot monosil·làbic, prendrà un accent si les regles generals de l’accentuació així ho demanen: Ex.: capgròs, bocafí, malbò, pinçanàs, a collibè. Si el compost, en canvi, s’escriu amb guionet, el monosíl·lab mantindrà la seva grafia inaccentuada. Ex.: vint-i-u, no-res, cella-ros, pèl-ras, fru-fru. Si el monosíl·lab duu accent diacrític el conservarà. Ex.: subsòl, rodamón.

Més endavant, en rebre documentació de l'Ajuntament de Barcelona on hi deia 'Poble Sec' vam fer d'altres consultes, en aquest cas al mateix Ajuntament, que ens va insistir, de forma contundent, en escriure-ho sense guionet, explicant-nos que havien fet consultes a lingüistes del seu equip i que aquesta forma era la correcta.

El fet és que ara, en diferents ocasions, he comprovat que el mateix Ajuntament utilitza la forma amb guionet, o sigui, que potser algú s'ha adonat que era aquesta la forma normativa. La veritat és que l'Ajuntament acostuma a fer alguna relliscada lingüística de tant en tant. Sobre guionets i d'altres temes excitants, s'havia insistit en la necessitat de flexibilitzar la normativa i de tendir a suprimir-los però ja sabem que en això de l'ortografia sempre hi tenen molt de pes els sectors conservadors. Durant un temps hi va haver partidaris d'eliminar la ela geminada, Fabra volia fins i tot bandejar la hac, però la hac' va continuar en actiu i la ela geminada s'ha convertit ja en una mena de símbol de catalanitat militant com la eñe castellana, cosa que mostra com n'és de difícil separar racionalitat i visceralitat, en temes lingüístics i ortogràfics.

Així mateix, el gentilici dels habitants del nostre barri encara no he aclarit si ha de ser poble-sequins o poble-sequencs. Jo utilitzo sovint el primer perquè l'he trobat escrit en el llibre de Feliu Elies sobre el nostre 'pintor nacional del barri', Simó Gómez.

Com en el cas de blog/bloc, la cosa pot semblar frívola, però mostra com ens embranquen amb temes estranys sense arribar a conclusions consensuades i serioses i com fins i tot els sectors acadèmics, que semblen molt sòlids, tenen les seves esberles. Un lingüista conegut em va comentar un dia que voler definir tots els temes relacionats amb la llengua era com voler agafar aigua amb un cistell.

Vaig treballar durant anys en una escola que es deia El Samontà, a l'Hospitalet de Llobregat, que ara és escola d'idiomes. Vaig defensar durant molt de temps que creia que s'havia d'escriure El Samuntà, però fins i tot l'Alcover Moll em contradeia, explicant que era samontà un mot del Baix Llobregat, única i exclusivament, cosa que no és certa perquè a la Garrotxa hi ha uns llogarrets que es diuen El Samuntà de Dalt i el Samuntà de Baix i que sempre s'han escrit amb 'u'.

Sobre bloc, es va intentar bandejar el terme blog, de l'anglès weblog, i utilitzar dip o bitàcola, en català, mots que no van fer fortuna. Finalment s'ha optat per bloc i en no voler utilitzar un anglicisme hem utilitzat un mot neerlandès que ens ha arribat a través del francès, quines coses. Recordo el debat que hi va haver quan la Real Academia va intentar introduir güisqui, i el que ens en vam riure, aleshores, de les patums hispàniques, però a casa nostra no ho fem gaire millor, la veritat.

Jo, en general, escric, de moment Poble-sec. Però l'ortografia, com sabem o hauríem de saber, és arbitrària i variable, com gairebé tot a la vida. O sigui, que ja veurem com va, amb els anys, el tema.

No sóc filòloga i no vull pontificar. Si algú en sap més, que m'ho expliqui.