Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre Talia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre Talia. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 de maig del 2019

EL TALIA, LA FIGUERA I ELS MISTERIS URBANÍSTICS SENSE DESVETLLAR


Hi ha dos comentaris que vaig escoltant, de forma intermitent, des de la meva ja llunyan infantesa: que el Paral·lel no és el que era i que el Poble-sec va a mal borràs. Totes dues afirmacions son incertes i subjectives. Al barri i a l'avinguda hi ha hagut de tot i les mitificacions resulten perilloses. 

Un dels espais que no acaben de reeixir és el del teatre Talia. Malgrat que he escoltat moltes informacions, algunes de les quals contradictòries, sobre l'estat de la qüestió, el cert és que el solar del Talia continua abandonat, més o menys. Fa algun temps vaig reivindicar una figuera esponerosa que havia crescut força. Amb motiu d'unes obres al Paral·lel es va tallar i es va netejar l'indret però ara torna a estar abandonat i s'hi han instal·lat gent sense sostre, en habitatges precaris, protegits de la curiositat popular per les tanques de fusta. La figuera ha rebrotat. Es podrien fer casetes dignes per aquests okupes espontanis i deixar que la natura fes la resta, ves.



El teatre va neixer el 1900 i va ser enderrocat, de forma apressada, el 1987, i això que s'havia remodelat molt bé i la gent hi anava força. Durant la seva vida va tenir molts noms. El de Talia, el del meu record, provenia dels anys vint. Quan Martínez Soria se'l va quedar va acabar per donar-li el seu nom, el 1982. Amb la mort de l'actor va arribar l'estrany i injust final. 

S'hi havia fet de tot, allà, cinema, circ, sarsuela, cinema, teatre d'entreteniment i teatre seriós i de categoria, i alguna cosa en català, com en Baldiri de la Costa, amb el gran Garsaball. Hi van passar grans actors i actrius, alguns dels quals molt coneguts gràcies als bons programes de teatre que es feien per la televisió: Lola Herrera, Julio Núñez, Mary Carrillo... Obres de Buero Vallejo, de Fassbinder... Tot va i ve i puja i baixa, què hi farem. El pitjor és que no en sabem el futur, del solar. L'Apolo i el Condal es van refer sota nous edificis. L'Arnau tampoc no sé com està però em temo que el seu futur és encara una mica erràtic i, en tot cas, no es parla gaire de donar-li una sortida convencional, com a teatre, vaja. 

El meu germà anava a l'Escola del Carme, la del carrer Tapioles, avui també desapareguda, i quan era el sant del director, el senyor Llucià, feien al Talia una festa escolar molt lluïda, regals inclosos per a l'homenatjat. Eren d'altres temps. Molta gent de tot Barcelona venia al Talia quan hi feien bon teatre. Es van fer obres que avui han perdut pistonada però que van ser una mica escandaloses, com allò del Comprador de horas, amb l'Espert i el malaguanyat Rafael Arcos. I en recordo alguna altra on es tocava el tema de l'homosexualitat i tot, Los chicos de la banda, em sembla. Ara aquells atreviments fan riure però en aquells anys eren molt aplaudits. En podria citar un munt.

De vegades havia vist actors com Guillén entrar al súper que avui és el Condis i que ha tingut més noms que no pas el teatre, a comprar alguna cosa. Feia la mar d'il·lusió comprovar que gent famosa era normal i consumia el mateix que la resta.  Per davant de les tanques del solar hi he vist passejar gavines, una plaga dels nostres temps, segurament també han criat a l'interior del recinte actual. 

Un dia o altre, suposo, hi faran alguna cosa, no sé si un nou teatre o el que sigui, millor una botiga de mòbils que res, ben mirat. En tot cas, ja fa més de trenta anys i la cosa, diuen, va per llarg. Els espais urbans misteriosament oblidats em fan angúnia, com aquest, o el del cine Princesa, o tants altres...


diumenge, 15 de novembre del 2009

El Teatre Talia-Martínez Soria, passat, present (inexistent) i futur (imprevisible)




Sembla que el Molino va fent via, que l'Arnau s'arreglarà i que l'antic Español, després Scènic, també s'està acabant d'arranjar. L'espai sobre el qual planen, encara, molts dubtes, és el de l'antic Teatre Talia, un teatre enderrocat quan precisament es trobava modernitzat i actualitzat de no feia massa temps. Fa uns dies, algun enamorat espontani, va escriure aquesta frase amb cartellets de propaganda, a la tanca que limita l'espai, amb la magnífica i esponerosa figuera. Ai, encara queda romanticisme!


Aprofito per recordar una mica de la història del teatre, amb dades manllevades a Viquipèdia:
El Teatre Talia de Barcelona va ser un local d'espectacles teatrals ubicat en el núm. 100 de l'Avinguda del Paral·lel, cantonada amb el carrer del Comte Borrell. Es va inaugurar el 4 d'agost de 1900 i va tancar l'abril de 1988. Dos mesos després, s'hi va produir un incendi; finalment, va ser enderrocat. En l'actualitat, encara hi roman un solar sense edificar. Es tracta d'un espai de titularitat privada que pertany a l'empresa Castro. El Departament d'Urbanisme manté, actualment, reunions amb els seus propietaris per treure aquest espai, qualificat com a equipament, de l'atzucac en què es troba.


Al llarg de tota la seva història, el teatre prengué diferents noms: Teatre de les Delícies de 1900 a 1906, Teatre Líric (entre 1906 i 1913, diferent al Teatre Líric de l'Eixample,tancat el 1900), El Trianon de 1913 a 1915 (que no s'ha de confondre amb el Teatre Pompeia, també al Paral·lel, que del 1901 a 1907 va anomenar-se El Trianon), Madrid-Concert de 1915 a 1921, L'As de 1921 a 1924.


A partir de 1924 es va començar a anomenar Teatre Talia. A començament dels anys cinquanta va ser adquirit per Ignacio F. Iquino i Paco Martínez Soria; el teatre va anar alternant el teatre i la sarsuela amb el cinema. De mica en mica, Iquino va anar cedint la seva part i Martínez Soria va acabar essent-ne l'únic propietari. El 1982 va canviar-li el nom de Talia pel seus cognoms: Teatre Martínez Soria i el va dedicar només al teatre.


Abans que fos enderrocat s'hi van representar obres com El apagón de Peter Shaffer i Violines y trompetas de Santiago Moncada, protagonitzada per Fernando Guillén i Paco Morán durant 3 anys consecutius.
La sala tenia platea i dos pisos, en forma de ferradura.


Si considerem que el Poble-sec arriba al Paral·lel hauríem d'admetre que el Talia no era del barri, però de fet era, potser, dels teatres més relacionats amb el barri. L'Acadèmia del Carme hi celebrava les festes del sant del seu director, el senyor Llucià, i la seva proximitat feia que s'hi anés força. Recordo haver vist actors com Paco Moran o Fernando Guillén prenent una copa al bar del Condal o comprant al súper proper. A més de les obres que s'esmenten a Viquipèdia i de les típiques i exitoses de Martínez Soria, el teatre va conèixer també, en els anys seixanta i setanta, una època molt interessant, amb obres més serioses i punyents. Una obra que en el seu temps va tenir molt de ressò, que es va reposar de nou i que va inaugurar una de les remodelacions del teatre, a principis dels seixanta, va ser El comprador de horas, de Jacques Delval, un autor francès, traduïda per Pemán i protagonitzada per una jove Núria Espert. L'argument, aleshores fort i escabrós avui segurament ens semblaria passat de rosca, tractava d'una jove prostituta a qui un capellà esforçat compra hores amb la intenció que es penedeixi dels seus pecats i torni al bon camí, cosa que aconsegueix malgrat que la gent el bescanti per les seves visites freqüents a la senyora de vida alegre. Crec que el paper del capellà cast i esforçat el va fer en alguna ocasió el gran i atractiu Rafael Arcos, molt conegut a través de la televisió, avui malauradament desaparegut.