ESPERANT... (ROBERT CHAUVEAU)

En una entrada anterior vaig dir que no havia trobat l'autor d'aquesta estàtua, la memòria ja em deu fallar una mica doncs jo mateixa la vaig comentar fa algun temps i també en Miquel havia escrit sobre ella. El seu nom és Esperant, està dedicada als promotors de l'Exposició del 29, de l'any 1970 i el seu autor, Robert Chauveau Vasconcel. M'ha arribat un amable email d'un senyor que es diu Cristian i que va conèixer l'escultor.

En un enigma al meu altre blog vaig escriure força sobre Chauveau i la seva extraordinària família. Ho podeu llegir aquí. Aquí i aquí i aquí podeu trobar més informació sobre el tema i sobre els perfumistes familiars.

AGOST A MONTJUÏC (2)

Un vell poema recuperat:

Montjuïc

Meravella i misèria. Crueltat.

Un castell sense reines ni princeses.

El crit darrer d’algun afusellat.

Un cementiri immens que mira al mar.

Una ciutat dels morts desmesurada.

Un rodamón sense papers ni llar.

Uns jardins amb estàtues. Soledat.

Un fals teatre antic. Una pedrera.

Un poble de barraques oblidat.

Un vell camí que ja no sap on va.

Una atracció de fira, rovellada.

Una creu sense nom en un fossar.

Uns amants clandestins en la foscor.

L’amor pagat i el lladre que s’escapa.

L’hort sense fruits d’un anarquista bo.

Una font i un soldat festejador.

Un canó endormiscat. Una sirena.

Un vaixell que s’amaga a l’horitzó.

Júlia Costa. Indrets i camins (2004)

GEOMETRIES 

RACONS I FLORS

I el gran bunyol de la CIUTAT DEL TEATRE. I ningú no va protestar, llevat de quatre arreplegats...

AGOST A MONTJUÏC (1)

Imatges d'un passeig per la muntanya en un calitjós matí de diumenge d'agost:

L'emblemàtica Font del Cargol, hi havia begut aigua moltes vegades, de petita, amb el meu pare. 

Esplèndids baladres florits.

Una altre font, molt malmesa i sense raig, en un racó tranquil.

Monument dels anys setanta dedicada als promotors de l'exposició de 1929. No n'he trobat l'autor.

Un bocí de ciutat, entre els arbres.

Un banc i un xiprer, tota una metàfora visual.

Vista de la ciutat, enterbolinada per la calitja, des dels jardins del Palauet Albéniz.

Racons romàntics dels jardins del Palauet.

La noia de la trena, bonica estàtua de Josep Subirats. No sé perquè la van treure d'on era abans, els jardins del Teatre Grec. No entenc la dèria en canviar les coses de lloc, la veritat.

ELS ESTABLIMENTS SANTA MADRONA, EL 'MERCADILLO' DEL CARRER ELKANO

Aquesta fotografia mostra un paisatge desaparegut, el petit mercat del carrer d'Elkano, la cosa més semblant a un mercat que hem tingut al barri. Al costat, una perruqueria també desapareguda, que va ser molt popular. Aquest bocí de carrer ha anat passant del soroll al silenci, com que aquest paisatge el veig des del balcó recordo que de bon matí sentia, fa anys, la xerrameca de la gent que anava encara a comprar a aquest indret.

Vaig entrar per primera vegada al mercadillo quan devia tenir uns deu anys, amb una companya d'escola anàvem a recollir diners pel Dòmund, amb aquelles guardioles pintoresques que eren un cap d'indi, de negre, de xinès. Quan vaig anar a viure a aquest carrer, ja fa trenta-cinc anys, el mercat encara funcionava i fins i tot va experimentar una revifalla important, el cant del cigne. Tenia la meva edat, l'havien construït l'any 1948.

La gent més gran recordava que anteriorment hi havia a aquest indret uns grans safareigs. Els paisatges canvien, ho relacionem tot amb la nostra pròpia vida i allò que sembla antic sovint no ho és tant. El mercat va tancar de forma definitiva fa anys i a l'indret s'hi van fer uns apartaments una mica misteriosos que van fomentar comentaris diversos sobre el seu ús. Són una mena d'apartaments on hi rau jovent de pas, m'imagino que amb problemes relacionats amb la justícia. Es van fer de forma discreta, m'imagino que per evitar les inevitables protestes veïnals habituals.

Avui m'ha sortit aquesta fotografia, tinc els fons documentals molt desordenats però crec que publicada aquí i a l'abast de tothom serà més útil que oblidada en una capsa familiar. Durant uns anys vaig tenir la sort de poder anar a comprar-ho gairebé tot al davant de casa. Al costat de la perruqueria hi va haver també durant un temps carnisseria i al carrer Tapioles, un parell de peixateries i fins i tot alguna altra perruqueria. I al carrer de Tapioles també hi va haver aquell inoblidable Jamonísimo i l'entranyable Bodega Ribas, centre de reunió i de debat de tota mena de temes d'actualitat. No tot ho tinc retratat, és clar, no era tan fàcil com ara, deixar constància del que fos.

Em va saber greu el tancament definitiu d'aquests establiments comercials que havien nascut el mateix any que jo mateixa i es deien de Santa Madrona. El seu públic fidel era gent gran, en d'altres temps la gent es movia molt poc del seu raconet de barri llevat d'alguna excursió al mercat de veritat, el de Sant Antoni.

LES ESCOLES DEL BARRI, ETIQUETES I PREJUDICIS

He llegit l'article sobre les escoles Carles I i Mossèn Cinto que s'ha publicat a Zona Sec. Sobre tota la qüestió i aspectes que s'hi relacionen he escrit una entrada més extensa al meu altre blog, La Panxa del Bou, pel fet que té més visites i crec que és un tema que mereix difusió. Aquí podeu llegir la carta del Periódico  i aquí l'entrada al darrer Zona  Sec.

No m'he assabentat del tema fins fa pocs dies. És habitual etiquetar escoles segons els prejudicis de cadascú, malauradament. Un altre tema és que algú posi una escola a la llista de demandes la qual no vol triar de cap manera. Entenc que els pares i mares, tots som humans, tinguin les seves dèries i manies, però al menys s'hauria de tenir més elegància a l'hora d'argumentar els motius del refús d'uns centres determinats. 

Personalment crec que totes les escoles del barri són bones, hi treballa gent excel·lent i esforçada, grans professionals i cap d'elles no és d'elit ni res semblant. Un altre tema és si la diversitat es podria repartir millor, tot i que no és aquest un tema fàcil. El Carles I i el Verdaguer tenen, però, un gran mèrit afegit, ja que han aconseguit grans resultats enmig de dificultats diverses i han endegat projectes pedagògics extraordinaris. Ens ho creiem, que la diversitat és un valor? Em temo que, en el fons, no. Fa molts anys els prejudicis tenien certa raó de ser, hi havia el tema del català, minoritari, i les escoles religioses eren més fonamentalistes. Avui tot ha millorat, també les instal·lacions i les dotacions, malgrat les retallades, i de vegades hem de mirar una mica enrere per adonar-nos de les coses bones i positives que hem assolit relativament en pocs anys.

Els diaris també haurien d'anar amb compte amb què publiquen i com. Titolar una carta com aquesta: Sense plaça a l'Escola Pública del Poble-sec és, senzillament, mentida. De plaça, l'afectada en tenia, tot i que no a l'escola que li semblava millor, segons apreciacions classistes i subjectives en les quals tots caiem en algun moment, de forma injusta. Espero que tot el tema hagi servit per donar a conèixer una mica més l'educació de qualitat general que s'oferta al barri.

JULIETA SERRANO, PREGONERA DE LA FESTA MAJOR DEL POBLE-SEC, 2013!!!

El pregó d'aquest any, de Festa Major, el farà l'actriu Julieta Serrano, filla del barri. Serà a les deu de la nit, a la Plaça de les Navas. També es col·locarà una placa a la casa on va néixer, al carrer Nou de la Rambla, 139. Aquest acte serà demà, dissabte, a les 10:40, i a causa d'aquests imprevistos habituals quan es fan tasques voluntàries, no ha sortit al programa de la Festa Major. L'actriu ha vingut expressament de Madrid, on està representant El malentendido, la coneguda obra de Camus, amb gran èxit. A veure si els poble-sequins li fem un homenatge merescut, amb tants anys de professió, premis, èxits i brillants papers en el cinema però, sobretot, en el teatre.

És la primera vegada que es dedica una placa veïnal a una dona, esperem que no sigui la darrera!

FESTA MAJOR DEL POBLE-SEC, 2013

Ja s'acosta la FESTA MAJOR. PODEU CONSULTAR TOT EL PROGRAMA AQUÍ.